Revolució Lahm

Si vostè veu jugar el Bayern no tindrà el més mínim dubte sobre qui és el seu entrenador. En menys d'un minut podrà endevinar-ho. En tindrà prou d'observar que el porter Neuer juga prop del cercle central i es mou com si fos el lliure de l'equip. Que els defenses centrals viuen instal·lats en camp contrari. La sortida de pilota prioritza el joc ras, curt i controlat. L'equip avança compacte i junt fins a travessar la línia divisòria. Si troba tancat un costat, retrocedeix sense miraments i reprèn per l'altre. Els mitjos atrauen rivals cap a un punt i descarreguen cap a l'oposat. Si un company perd la pilota, en els instants següents observarà una pressió col·lectiva intensa i compassada per recuperar-la. En definitiva, si vostè veu jugar el Bayern donarà per descomptat que l'entrenador és Pep Guardiola.

Doble pivot, jugador alt...

Però també veurà altres coses que el sorprendran. Veurà un doble pivot, veurà un jugador alt i potent com a davanter centre, veurà nombrosos centres a l'àrea rival i veurà executar contraatacs fulgurants. Així és aquest nou Guardiola més versàtil i flexible del que va creure conèixer, fins al punt que avui a Alemanya ningú sabria encertar quin és el verdader onze titular del Pep: potser perquè no existeix o perquè no vol que existeixi de cara a la competència interna. De fet, ni tan sols és senzill encertar les posicions exactes en què es mouran els jugadors.

A Thiago només li falta jugar com a defensa. Robben ha ocupat les tres posicions de l'atac, igual que Götze, Müller o Ribéry. Ningú com Javi Martínez: ha estat central, migcentre, interior, mitjapunta, lateral i davanter centre; encara no ha jugat com a porter. Tàcticament, el Pep s'ha convertit en un jonc. El context de la Bundesliga i la versatilitat dels seus homes l'han empès a això. A penes feia un mes que estava al Bayern quan el Borussia Dortmund li va fer veure les estrelles a la Supercopa alemanya a base de contraatacs imparables.

El valor de Rafinha

En els primers partits de Lliga va comprendre que el menys perillós dels rivals t'organitza una trencadissa contraatacant i des d'aquesta realitat va adaptar l'equip. Va treballar molt dur amb els interiors perquè a l'atacar no desprotegissin les seves espatlles i el resultat és que en tota la temporada el campió alemany només ha encaixat quatre gols de contraatac, tots ells en les primeres setmanes. Va passar a defensar en zona els córners i faltes laterals i el balanç dóna només tres gols rebuts a pilota parada en nou mesos de competició. Per a això, l'equip va dedicar hores i hores a modular i coordinar aquestes ac­cions.

El moviment clau va ser el de Lahm. El trofeu de la Bundesliga conquistada, adornat amb rècords de totes les classes, portarà per sempre gravat el cognom del capità. El Pep el va situar de migcentre i el petit lateral es va graduar com a capità general. «És el futbolista més intel·ligent que he entrenat», va dir el Pep. «Ja era hora que algú s'atrevís a donar-li el comandament a Philipp», ens va dir el representant de Lahm i exentrenador, Roman Grill.

Al principi, la necessitat va estimular el canvi: durant llargues setmanes, l'únic centrecampista a disposició del Pep va ser Toni Kroos, una de les seves mans dretes. De manera que va haver d'inventar-se Lahm com a migcentre. Guardiola va advertir en ell la pausa que necessitava l'equip, la senzillesa traient la pilota, la fredor per dividir el rival i la intel·ligència per comprendre el que feia falta en cada moment. El Pep li va atorgar el comandament i des d'aquesta batuta el Bayern es va posar a jugar. Tan important com Lahm ha estat Rafinha, el lateral que permet que el capità jugui al centre. I els falsos interiors. A penes a mitjans del mes de setembre, Guardiola va decidir que els laterals jugarien al centre del camp i per dins. L'equip va passar a moure's amb quatre interiors, garantint la superioritat numèrica i posicional i reduint els contraatacs rivals.

Amb 9 o 'fals nou'

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

A partir d'aquestes premisses per les quals el Pep s'adaptava al futbol alemany i a la tipologia dels seus jugadors, la resta van ser variacions sobre la mateixa simfonia: pilota en poder del Bayern, sortida neta i agrupada, recerca del tercer home en zona d'atac i joc directe en la fase de finalització. Amb un migcentre únic o amb doble pivot; amb 9 o amb fals 9; amb 9 i amb mitjapunta al seu darrere; amb tres falsos 9 com dimarts a Berlín; amb Ribéry i Robben indistintament dins o fora; amb els laterals com a falsos interiors o bé com a carrilers... Les variants han estat tantes com partits. Més ben dit: han estat més perquè n'hi ha ­hagut diverses dins d'un mateix partit.

El Pep ha convertit l'onze titular, els esquemes, les posicions i els rols en definicions gasoses. Per descomptat, el seu Bayern té defectes, comet errors i no és imbatible. Conscient d'això, i després de conquistar de forma esplèndida la Bundesliga, ahir Guardiola va dedicar el primer entrenament després de la victòria a demanar més. A exigir més i a corregir més. Sense cap descans.