Esperant la sorpresa

No havia passat mai que dos equips de l'entitat del Barça i el Madrid s'enfrontessin una setmana abans, dissabte passat al Palau, d'una gran cita com la final four. D'aquí ve que tots hàgim estat buscant pistes en el desenllaç d'aquest partit que ens ajudin a preveure quin pot ser el resultat de la important semifinal que es disputarà aquesta nit. L'únic clar fins ara és que el bon joc exhibit pels blaugranes, davant el relaxat plantejament dels de Laso, ha despertat fundades il·lusions.

Som molts els que ara ens preguntem esperançats si finalment serà veritat que aquest Barça que està a punt d'estrenar-se en la seva tercera final four consecutiva és diferent del que ja ha acumulat set derrotes a la Lliga ACB. O si acabarà sent veritat que, com es va veure a la final de Copa, la diferència que separa els dos equips és molt més escassa del que podria semblar.

La confiança de Pascual

És més, si faig cas de Xavi Pascual no hauria de tenir dubtes. L'entrenador culer es mostra molt confiat i no es talla a l'afirmar que el Barça ja no és l'equip fràgil i irregular de principis de temporada. Però les declaracions del tècnic de Gavà són lògiques tenint en compte que confiança és una cosa que, sens dubte, necessitaran a raig els jugadors blaugrana, ja que aquesta semifinal d'Eurolliga no podia arribar en un moment més important per als dos equips. Més enllà de l'anhelat pas a la final, tots els jugadors saben que aquest divendres els seus respectius conjunts es juguen la seva reputació en molts sentits.

Notícies relacionades

Alcaraz es recompon i segueix endavant a Barcelona

El Madrid, al ‘play-off’ a base de triples

Si el Barça guanya, es traurà de sobre bona part de les misèries que ha anat mostrant en algun moment de la fase regular de l'ACB i, cosa més important encara, assestarà un cop psicològic terrible a un rival que comença a perdre-li el respecte de manera accelerada. En canvi, si guanya el Reial Madrid, l'eufòria seria ja gairebé imparable. Però estic completament segur que jugadors com  Marcelinho, Tomic, Papanikolau i companyia són capaços de frenar la gran capacitat ofensiva del seu rival. Com també crec que sabran ser durs per controlar el seu potent rebot ofensiu.

El Barça és molt capaç de mostrar serietat en el seu joc i també de fer una defensa que s'acosti a la perfecció. Per contra, massa vegades té problemes a l'hora d'aconseguir que jugadors clau anotin. Precisament per això, té molta importància el fet que Navarro només hagi disputat uns intranscendents nou minuts en gairebé un mes de competició. Tant de bo que estigui bé. Estic segur que ell és el primer que vol treure's l'espina de la Copa.