La Marató de Nova York, premi Príncep d'Astúries dels esports del 2014

La multitudinària Marató de Nova York ha estat guardonada amb el premi Príncep d'Astúries dels esports del 2014, anunciat aquest dimecres a les 12.00 hores a l'Hotel de la Reconquista d'Oviedo.

Un total de 22 candidatures procedents de 13 nacionalitats optaven a aquest premi.

La candidatura de la Marató de Nova York, que s'ha imposat en les votacions finals a les de la nedadora Mireia Belmonte i les seleccions nacionals d'hoquei sobre patins i de waterpolo femení, havia estat proposada per Bernardo Hernández González, membre del jurat del premi Príncep d'Astúries d'investigació científica i tècnica del 2014.

Es tracta del setè dels vuit guardons internacionals que convoca aquest any la Fundació Príncep d'Astúries, que compleixen amb aquesta la seva 34a edició.

La carrera va néixer el 1970

Fundada el 1970 per Fred Lebow (1932-1994) i organitzada per New York Road Runners, la Marató de Nova York, amb una distància de 42,195 quilòmetres, s'ha convertit en la carrera més popular i multitudinària del món.

La cita compta amb la participació de més de 9.000 voluntaris i congrega més de dos milions d'espectadors.

En la seva primera edició va comptar amb una participació de 127 corredors, que van pagar 1 dòlar d'inscripció, dels quals només 55 van aconseguir creuar la meta.

Des d'aleshores, la marató novaiorquesa --integrada al World Marathon Major amb les de Boston, Chicago, Tòquio, Berlín i Londres-- ha crescut de manera contínua, fins a convertir-se en una festa atlètica de repercussió internacional, en què actualment més de 50.000 participants, entre professionals i aficionats, creuen la línia de meta.

Sorteig per participar-hi

El creixement de la Marató de Nova York ha fet que la participació popular s'articuli en l'actualitat a través d'un sistema de sorteig entre tots els inscrits.

Segons ha destacat la Fundació Príncep d'Astúries, amb el seu itinerari a través de tota la ciutat, la Marató de Nova York s'ha convertit en un esdeveniment que a l'aglutinar esport, esperit ciutadà i repercussió mediàtica va començar a resultar atractiu per a alguns dels millors especialistes del món en aquesta distància.

Així, el 1978 es van superar, per primera vegada, els 9.000 participants en la carrera, en què, a més, la noruega Grete Waitz va establir un nou rècord del món, al completar la distància en 2 hores 32 minuts i 30 segons.

Aquesta especialista en llarga distància és a més l'atleta amb més victòries en la història de la prova, amb un total de nou.

Atletes africans en els 90

En els anys 90 van començar a destacar els atletes africans i el 1994 Tegla Loroupe, de Kenya, va demostrar amb la seva primera victòria en categoria femenina que les corredores africanes estaven al nivell dels homes, cosa que els va obrir les portes perquè les convidessin a participar en altres carreres internacionals de llarga distància.

L'any 2000, l'organització va incloure una categoria oficial per a corredors en cadira de rodes, que amb el temps també s'ha convertit en la prova més competitiva del panorama internacional en aquesta distància i en què també participen atletes amb bicicletes de mans i altres tipus de discapacitats.

L'única cancel·lació en la història de la Marató de Nova York es va produir el 2012, a causa de l'huracà Sandy, encara que milers de persones es van concentrar per córrer a Central Park.

Notícies relacionades

BCN espera un ple total en l’adeu de Belasteguín en les Master Finals

El rècord d’11 triples d’Obst destrossa el Barcelona

El premi Príncep d'Astúries dels esports, dotat amb una escultura de Joan Miró --símbol representatiu del guardó--, la quantitat en metàl·lic de 50.000 euros, un diploma i una insígnia, està destinat a distingir qui destaqui per l'"exemplaritat de la seva trajectòria, i hagi contribuït amb el seu esforç, de manera extraordinària, al perfeccionament, cultiu, promoció o difusió de l'esport".

Els últims guanyadors han estat el golfista José María Olazábal (2013), els futbolistes de la selecció espanyola Iker Casillas i Xavi Hernández (2012), la selecció espanyola de futbol (2010), la saltadora amb perxa Elena Issinbàieva (2009) i el tennista Rafael Nadal (2008).