Olímpics de cor

Nuc, la mascota de Special Olympics Catalunya, és un simpàtic drac que representa la força i el coratge. Transmet tendresa, simpatia i alegria, i simbolitza els valors de l'esport com l'esforç constant per aconseguir millorar dia a dia. Aquesta dedicació, aquest esperit de lluita, aquesta bondat els desprenen a la perfecció els més de 1.600 esportistes amb discapacitat intel·lectual que competeixen des de dijous fins demà en la 10a edició dels Jocs Special Olympics, que se celebren a Bar-celona i Calella.

No solen tenir gaire ressò mediàtic. Els focus se centren sempre en els esportistes d'elit, però el seu esforç es mereix el reconeixement de tothom. Tenen limitacions, però no es rendeixen. Lluiten i disfruten. Són autèntics campions i,  potser, els millors exponents d'aquella il·lusió del baró Pierre de Coubertin, fundador dels Jocs moderns, que somiava amb una competició d'esportistes de tot el món «sota el signe de la unió i la germandat, sense ànim de lucre, i només pel desig de competir per competir».

Dimarts va arribar a Barcelona la torxa dels Jocs. L'atleta Kilian Vera, de 41 anys, va encendre el peveter de la plaça de Sant Jaume i va llegir el jurament de l'esportista Special Olympic: «Vull guanyar, però si no ho aconsegueixo, deixeu-me ser valent en l'intent». Perquè Kilian, que també va protagonitzar un espot amb el blaugrana Luis Suárez, sempre ha estat valent. La seva mare, Aurora Ruiz, ho sap molt bé. Ningú com ella per transmetre el que se sent al tirar endavant un fill amb discapacitat. «La societat està cada vegada més conscienciada. Abans, aquestes persones eren vistes com a subnormals, ara ja no es mira com una cosa estranya un nen amb síndrome de Down. És hora que la gent doni la cara», relata. La primera medalla d'aquests certàmens és, sens dubte, per als pares dels esportistes.

L'esport ha estat molt positiu per a Kilian, que pateix una malaltia mental i també va ser diagnosticat d'epilèptic i autista. «Li encanta córrer des de petitó. Li aporta salut, disciplina, companyerisme, motivació... Ho viu com qualsevol altre atleta, amb nervis i amb les seves coses. Els familiars lluitem molt però gairebé no es parla d'aquests esportistes. Són nois de tercera, quarta o cinquena. És una llàstima». 

En 170 països

Notícies relacionades

"Estic desitjant jugar l'any que ve a Los Angeles"

"Som esportistes com els altres, mereixem més atenció"

Kilian participa en els 200 metres, salt de longitud i relleus a Calella, on tenen lloc vuit disciplines més: natació, futbol sala, gimnàstica, handbol, hoquei, petanca, tennis de taula i bàdminton. A Barcelona se celebra el tennis, la vela i el bàsquet. La majoria d'esportistes procedeixen de Catalunya, però també n'hi ha de la resta d'Espanya i de països com l'Argentina, Itàlia, Suïssa, Etiòpia, Xile o l'Índia.

La sociòloga nord-americana Eunice Kennedy Shriver va ser la fundadora de Special Olympics el 1968. Va demostrar que l'entrenament continu afavoreix el desenvolupament físic, psíquic, emocional i social de les persones amb discapacitat, alhora que millora la seva autoestima i disciplina. Actualment, el moviment abraça 170 països i arriba a quatre milions d'esportistes amb discapacitat intel·lectual.