"Som esportistes com els altres, mereixem més atenció"

Transmet seguretat en totes les seves respostes. Es nota que fa molts anys que competeix als Special Olympics i parla com qualsevol esportista professional. Lluïsa Muñoz, de 39 anys, ha practicat bàsquet, hoquei i natació, però l'aigua és el seu hàbitat favorit. A la piscina disfruta i és feliç.

«Vaig començar el 1998 a jugar a bàsquet, però se'm van ajuntar diverses coses i no podia pagar-me les quotes. Vaig haver de prioritzar. Després va venir la natació i fa més de 10 anys que estic  en això». Lluïsa va començar ahir les proves de crol i braça a la piscina municipal de Calella. Tenia unes ganes enormes de participar en una altra edició dels Special Olympics, encara que aquesta circumstància sempre comporta una mica de tensió. «Cada any competeixo en el campionat de Catalunya de Sabadell i en el territorial, que s'ha desenvolupat a diverses ciutats, com Rubí, Igualada o el Prat. Però també vaig estar fa poc a Mònaco o el 2008 a Castelló». La nedadora, que té una discapacitat intel·lectual, destaca la convivència i la bona sintonia amb gent d'altres llocs i països. «Conèixer persones sempre és molt bonic i gratificant».

 En els anteriors Special Olympmics, celebrats a Vilanova el 2012, Lluïsa va competir en hoquei i va aconseguir una plata. No és l'única medalla en el seu brillant palmarès ni molt menys. Recorda a la perfecció els seus resultats. «A Castelló vaig aconseguir un cinquè i un tercer lloc, a Mònaco un segon i un primer, a Sevilla dos ors, a Vigo una plata…». Però Lluïsa té clar el que és més important. «Es tracta de disfrutar. I després aconseguir totes les medalles que pugui».

Netejadora en un col·legi

Notícies relacionades

"Estic desitjant jugar l'any que ve a Los Angeles"

Olímpics de cor

Lluïsa treballa de netejadora en un col·legi de la Trinitat Vella. Només té temps d'entrenar-se un cop per setmana, encara que va arribar a exercitar-se fins a quatre dies en el passat. Li agrada esforçar-se al màxim en tot el que fa, com els seus companys d'altres disciplines. Però no està satisfeta amb el suport que reben. «Som esportistes com els altres, mereixem més atenció de les institucions i dels mitjans de comunicació».

Carlos, la seva parella, és el seu gran suport. La seva única família. Viu amb ell al Carmel i l'acompanya també a totes les competicions. «La meva família és la gent que m'envolta i m'estima», afirma amb convicció.