«Encara no m'ho crec»

«Estava centrat. Sabia que anava ben preparat. Però ens ha enganxat una mica per sorpresa, també a ell, perquè en aquest esport pots tenir un mal dia i Yuzuru és un crac», explicava ahir a la tarda Antonio, el pare de Javier Fernández, que, en el seu lloc de treball i per la diferència horària, gairebé no va poder parlar uns minuts amb el seu fill. «Allà és de matinada. M'ha dit que està content però que encara no ha aterrat, que no és conscient que és el millor del món, de tot el que ha aconseguit. S'ho mereix. Per l'esforç, però també per la seva humilitat i companyerisme, que al final és del que més orgullosos ens sentim. Els èxits no l'han canviat», va afegir.

Perquè si alguna cosa s'ha de destacar de Superjavi és que «segueix sent el mateix». Després de penjar-se la medalla d'or, li van ploure qualificatius com «autèntic heroi», «símbol de l'esport espanyol», «orgull per al seu país», «referent per als joves»... Però tots els seus parents i amics, entre ells el també patinador Javier Raya, van preferir subratllar que «la humilitat és la seva principal característica». El madrileny fa anys que és a l'elit, des que va decidir provar a l'estranger gairebé sense saber anglès, primer a Nova Jersey de la mà de Nikolai Morozov i més tard a Toronto per posar-se a les ordres del doble subcampió olímpic Brian Orser. I amb el seu palmarès (un or i dos bronzes mundialistes, tres ors europeus, un diploma olímpic) seria fàcil presumir, però només vol «fer disfrutar la gent patinant».

Fins i tot els seus principals rivals el consideren un amic: ahir, el campió olímpic, Yuzuru Hanyu, amb qui comparteix entrenador, fins i tot el va animar abans que trepitgés el gel del Centre Esportiu Xangai Oriental. «Vinga, Javi», va cridar el japonès mentre esperava la seva nota a la zona de descans, tot i que sabia que amb els seus errors havia deixat el títol en safata al madrileny.

Centrat i preparat

Notícies relacionades

'Superjavi' s'asseu al tron del patinatge mundial

"L’ego s’ha de deixar de costat"

I Superjavi va sortir com un huracà per ficar-se els jutges a la butxaca. Només va fallar en un dels tres quàdruples programats, de manera que al sortir de la pista la seva cara era una barreja de cansament i alegria continguda. Fins que va veure la nota final a la pantalla del pavelló. Es va posar les mans a la cara. No s'ho podia creure. El fill d'Antonio, un mecànic de l'Exèrcit, i Enri, una empleada de Correus, que donen per bons tots els sacrificis que han fet, el «noi senzill» que un bon dia va emigrar «per fer-se un nom amb esforç, treball i dedicació», com va recordar Miguel Cardenal, president del Consell Superior d'Esports, ho havia aconseguit.

«Ha sigut molt dur, tots estan en un grandíssim nivell. He treballat molt, però no creia que en seria capaç. Encara no m'ho crec», va reconèixer a peu de pista el flamant campió, que encara emocionat va tenir unes paraules per al seu amic Hanyu, aquesta vegada només segon: «Està molt content per mi, és un gran amic i un fantàstic patinador. Espero que seguim entrenant junts molts anys perquè aprenem molt un de l'altre».