El millor contraatac del món decideix aviat

L'excel·lència dels grans esportistes rau en la seva capacitat per encadenar èxits i que, per més que els rivals coneguin les seves virtuts, mai les poden anul·lar. Pep Guardiola va elogiar el Barça ressaltant la nova qualitat adquirida. «És el millor contraatac del món», va afirmar. Es preparava per protegir-se'n. Però el millor contraatac del món el va vèncer. Volia volar aviat i ràpid cap a Berlín per acabar amb la grandesa que també perseguia el Bayern, que va anotar els tres gols que necessitava.

Els dimonis van repetir la jugada dues vegades. Amb el mateix ordre. Amb els mateixos protagonistes. Amb el mateix procediment. I van marcar dos gols que van deixar el Bayern amb un pam de nas, bocabadat, desarmat. Passada vertical de Messi a l'espai. Suárez guanya l'esquena a Benatia. Sol enfront de Neuer, assistència a Neymar. Mitja hora de partit i el Barça volava cap a la final.

PLANS DESTROSSATS

En realitat van ser set minuts d'angoixa. Els que van transcórrer des del matiner i intimidant primer gol del Bayern i el primer del Barça. Els plans locals es van complir d'inici però van quedar destrossats també d'inici. Així que va marcar el Barça s'esvaïa el somni, i a penes va tenir temps el quadro alemany de fregar-se les mans davant la perspectiva d'una remuntada gloriosa. El miracle es va esfumar per la crua realitat que temia Guardiola: davant el millor Messi poca cosa s'hi pot fer.

El geni ja no necessita els gols per reafirmar que és únic, inigualable. En té prou amb les seves passades perquè ara les engrandeixen els seus il·lustres companys de la davantera en el trident 2.0. Amb Etoo i Henry va fer volar París, amb Pedro i Villa va il·lustrar Wembley i amb Suárez i Neymar s'ha plantat a Berlín.

NEYMAR, DE RÈCORD

Neymar va ser el braç executor que va plasmar la superioritat barcelonista. Ahir i en les últimes setmanes. Nou gols en els últims set partits (en suma 37 en tota la temporada, com si fos un nou) s'ha apuntat el brasiler amb una estrella que ja no és intermitent. És encegador. Va atabalar Neuer, que va tornar a ser el primer porter d'intervenir. Igual que al Camp Nou. Però a Ter Stegen, aquesta vegada, sí que li van disparar. Molt. Tot Alemanya va descobrir el tros de porter que té. El segon, encara que no el cridin per a la selecció.

Fi de peus i amb unes manasses enormes i fortes, Ter Stegen va desviar pilota crucials. Les que podien fer revifar el foc de la caldera en el primer temps. No va arribar a les impossibles: el cop de cap a l'arrel del pal de Benatia, que va rematar sol i dos xuts de Lewandowski i Müller, que van tenir tot el temps del món a la frontal per pensar cap on dirigien les seves rematades.

L'EQUIP DE LA FINAL

Notícies relacionades

Un altre cop grans

Marc, la gran obra de Zubi

Els rugits de l'Allianz havien perdut la ferocitat del primer quan Munic va creure que revivia les nits del Xakhtar (7-0) i el Porto (6-1) davant el mateix Barça. Amb l'onze minvat de les últimes setmanes, que va creure cegament en la fe de Guardiola per buscar la utopia. El Bayern va caure amb el cap ben alt, revaloritzant la classificació blaugrana, i va saber imposar les seves característiques per més que Luis Enrique sabés quines eren i com desactivar-les. Va marcar els tres gols imprescindibles per passar; en va encaixar dos en un moment, incomplint l'altra premissa fonamental que era conservar el zero. Va defensar de pena i això va espatllar el seu notable atac. Inferior, en qualsevol cas, al del seu oponent, en un estat de forma dolça i que augura grans moments.

El que es pot augurar és l'alineació que presentarà a la final. La que ha repetit Luis Enrique en els tres últims partits a la Champions. Ja juga de memòria, greixat, lliscant pel camp de l'àrea en àrea buscant la recompensa per la qual tant ha treballat i que tant es mereix.