Marc, la gran obra de Zubi

No es va agenollar. Tenia davant seu Lewandowski i es va mantenir dret. Potser estava a set o vuit metres. No més. El davanter polonès, a boca de canó, va engaltar una gardela imponent amb la dreta afusellant un jove que és on és, al Barça, perquè va escoltar Zubizarreta fa més d'un any. «Vaig venir aquí per Zubi». I aquí queda per sempre una de les grans obres del director esportiu que va ser acomiadat amb males maneres per Bartomeu al gener. Lewa va xutar i la prodigiosa mà esquerra de Marc-André ter Stegen va aparèixer de forma increïble. No només perquè va interceptar el violent xut del nou del Bayern sinó perquè no es va doblegar. Ni el cos, ni tampoc la mà esquerra.

En aquell instant, i quan l'Allianz Arena estava abatut per la força del trident (25 gols sumen Messi, Suárez i Neymar dels 28 del Barça a Europa), va descobrir que hi ha un porter alemany, i no és Neuer, que va tornar al seu país per anunciar que ha deixat de ser del futur per pertànyer al present. Ter Stegen (23 anys), amb uns peus precisos, amb una lectura privilegiada del joc -té pausa i no s'espanta quan el pressionen, més aviat disfruta amb el rival a prop seu- i amb dues mans indestructibles com es va veure en la doble aturada a Lewandowski que el va colar, ja des d'ahir, en la memòria del culer.

Per dalt i per baix

El davanter polonès no entenia què dimonis havia passat amb aquell xut demolidor. Quan va veure recargolar-se Ter Stegen repel·lint la pilota va pensar que era cosa de ciència-ficció. Una pel·lícula impossible, va imaginar Lewa. Però no intuïa que encara li faltava un final gairebé perfecte. La pilota, capritxosa, es va regirar cap a la línia de calç que uneix els dos pals, sense pensar que aquell alemany, fill de Zubi, es comportaria amb una agilitat felina per evitar el gol. Era gol o gol. Però va arribar Ter Stegen amb la seva prodigiosa mà esquerra, sí, la mateixa que el va aguantar dret, per treure aquella pilota enverinada. Una doble acció impressionant. Per dalt. Per baix.

Notícies relacionades

Un altre cop grans

Gràcies 'Aita'

De potència a la mà, de reflexos en la reacció. De pur instint el de Ter Stegen, el porter suplent del Barça (el de la Lliga és Bravo, camí del Trofeu Zamora, el primer de la seva carrera, acabat d'arribar al Camp Nou). El porter de la Champions i de la Copa. Un jove insolent, respectuós amb Valdés, a qui no va parar d'elogiar des que va arribar, però que es va instal·lar sota els pals del Camp Nou com si hi hagués sigut tota la vida. No li agrada mirar la Lliga des de la banqueta, però no ha llançat cap queixa, esperant amb paciència franciscana el seu moment.

I ha arribat. I a casa seva, a més. I davant la seva gent. Va fer la sensació fins i tot que quan va posar aquelles dues mans -que eren, en realitat, una (l'esquerra)- el Bayern, Guardiola, Munic, Alemanya van entendre tots que havien assistit a un esdeveniment sobrenatural. Una cosa que es veu pocs dies. Allà estava Marc, l'obra de Zubi, dret mirant-li els ulls a Lewandowski abans de protagonitzar una parada increïblement espectacular. Més digna de Neuer, el campió del món, que de Ter Stegen. Sembla curiós que un porter que va encaixar ahir a la nit tres gols a l'Allianz sortís convertit en l'heroi del Barça, al mateix nivell que el trident. Potser Zubi ni va veure el partit.