Un altre cop grans

«Sí. sí, sí, ens en anem a Berlín», es va sentir a Munic en el que era un crit que gairebé es cantava abans de jugar i que ni la derrota (3-2) va fer emmudir. El Barça entrarà a Berlín per la porta gran, de la mateixa manera que el Bayern va caure amb grandesa, lluitant per un impossible, en un admirable estadi, que va acomiadar els seus aixecat. Dos rivals que es van enfrontar sense escut, amb el cap alt, i que van acabar tan amics, amb Luis Enrique i Guardiola abraçats, i Thiago i Rafi­nha, i Reina, i uns quants més, en un gest al qual ja l'acompanyava el desig que tornin a conquistar Europa.

«Sí, sí, sí, ens en anem a Berlín», van cridar els 3.000 seguidors, en un crit que es podia intuir des de la distància als carrers de Catalunya. Un crit heretat de París, l'inici de la segona època gloriosa del Barça després de Wembley, del primer Wembley, el principi de tot, l'origen d'un nou club, una espècie de refundació de la qual, encara que sembli mentida, alguns segueixen renegant. De passar-se la vida maleint els pals quadrats de Berna i els penals de Sevilla, i celebrar Recopes com si fossin Copes d'Europa, el Barça ha passat a ser el gran conquistador, un equip hegemònic que disputarà la seva quarta final de la Champions en 10 anys. I que buscarà el cinquè títol. Com el gran que era sense ser-ho: fa temps que ja és un gran de veritat.

UNA OBRA PERFECTA

Ningú està a la seva altura, ningú pot competir amb un club que ha recuperat el temps perdut i persegueix completar una mà de Champions. Qui sap si davant el Madrid, que avui s'enfronta a les seves pors escèniques davant el Juventus, en una situació molt diferent de la del Barça. És l'última bala de Florentino, Cristiano i companyia, sota l'amenaça d'una temporada en blanc, mentre el Barça marxa directe al triplet, pendent d'acabar de tancar la Lliga que té a la mà, adornar-la després amb la Copa al Camp Nou i marxar camí de Berlín. Una obra perfecta que igualaria el primer any de qui ahir va patir part de la seva creació a l'altra banqueta.

Pep Guardiola es va obligar a creure que tenia una mica d'esperança, però en el fons sabia que no hi havia res a fer. No enfront d'un enemic tan letal. En l'anada va advertir que Messi és imparable, i Leo li va donar la raó. Aquesta vegada, a més d'exalçar l'estil de sempre, li va afegir una etiqueta que alguns van malinterpretar intencionadament: el millor contraatac del món. Dit i fet. Així va matar el Bayern tan bon punt va treure el cap. Pim, pam, dues passades de Messi, dues carreres de Súarez i dos tocs de Neymar. ¡Alehop!.

Quan més fort cantava l'Allianz, encara que no va deixar de fer-ho des del principi fins al final, aliè al marcador, com si no hi hagués res perdut; quan el gol de Benatia als set minuts va il·luminar les cares davant un possible miracle, el Barça tan sols va trigar vuit minuts a apagar la llum i l'esperança. I al cap d'una estona, ho va acabar de rematar. Dos trets al cor.

UN TIPUS INEXPUGNABLE

S'havia acabat. El Barça podia estar tranquil i, a sobre, va aparèixer una figura immensa, un tipus inexpugnable: Ter Stegen. És difícil saber si juga millor amb els peus o amb les mans, però ahir a la nit va exercir de porter, com també ho va fer Neuer. Per moments, l'elegit de Zubizarreta va semblar tenir tres o quatre mans, i va acabar de desesperar els alemanys en els minuts clau.

Notícies relacionades

L'un x un del Bayern-Barça de la Champions

El millor contraatac del món decideix aviat

No era fàcil que el Barça mantingués la tensió i jugués sense mirar el marcador, amb el Bayern obligat a marcar cinc gols més. Davant no hi havia el Porto. Així que en va marcar un parell més, un cop d'orgull, una prova que  era un mal enemic i que, si no hagués sigut pels 13 minuts de fúria del Camp Nou, pel geni de Messi (l'Allianz va aplaudir cada pilota que li van robar i en l'últim moment li va passar el gol a un metre per la mala passada de Neymar), ahir a la nit hauria viscut un infern. Ni estant mort, el Bayern va voler morir.

Però ningú està més viu que el Barça. Ningú té tant a celebrar. Londres, París, Roma, Londres i, ara, Berlín. Un camí perfecte La cinquena orelluda espera l'equip del segle XXI i el millor de sempre. El Barça i Leo Messi.