Garrotada en l'últim minut

En un segon es poden perdre les esperances, els somnis i fins i tot la motivació. El futbol moltes vegades no és un esport just amb els que lluiten, els que juguen sense grans pressupostos, pàries de la pilota, els que van tenir tan a prop, al sac, gairebé lligat, l'ascens a Primera, amb els 90 minuts ja liquidats, amb la cridòria i sentint ja l'alè de Messi i Cristiano Ronaldo a partir de l'agost. I, llavors, va aparèixer un jugador desconegut, Caballero, per clavar a Girona una garrotada terrible, com si hagués caigut una bomba a Montilivi, empatar el Lugo a un, en temps afegit, i sembrar el caos, la tangana i l'ampolla d'aigua que li cau al linier després d'anul·lar el 2-1 per un clar fora de joc. Resultat: més de 30 minuts amb el matx suspès i el conjunt gironí pendent del play-off d'ascens que comença dijous a Saragossa.

El Girona va despertar del somni i es va trobar sumit en un malson surrealista, de tocar la Primera Divisió amb les mans, de començar ja a mirar els plànols que han de condicionar Montilivi, es va veure tancat al vestidor, sense saber què passava, empenyent-se amb els rivals del Lugo, que no es jugaven absolutament res, i que a la segona part semblaven el mateix Juventus buscant l'empat a Berlín.

No va servir de res l'empenta del públic, els aficionats que cridaven «¡sí que es pot!», com si estiguessin en el míting d'un dels partits polítics de moda. No va valer de res el meravellós gol, amb segell d'ascens, que va aconseguir Fran Sandaza, cridat a ser un dels herois d'una temporada que hauria pogut ser de somni. Era el minut 44. Tant era que l'Sporting ja estigués guanyant davant un Betis ascendit i que no arriscava la cama a Sevilla. Ni res. Va ser bonic mentre va durar.

UNA PEL·LÍCULA DE TERROR / I va ser terrible el final del partit, una garrotada d'imprevisibles conseqüències i que pot provocar tristament que el Girona es jugui el play-off lluny de Montilivi. Més que terrible va ser cruel per a uns jugadors i fins i tot per a una afició que es va quedar muda, sense creure's el que passava, com si estiguessin en plena escena d'una pel·lícula de terror.

Caballero va marcar per al Lugo. Ja s'havien mostrat els quatre minuts d'ampliació i en una jugada de contraatac Lejeune va aconseguir el 2-1. Abraçades a la gespa i a la grada. Pocs es van fixar en José María Sánchez Martínez, l'àrbitre murcià que ahir va xiular a Girona. Instal·lat al costat esquerre de l'àrea gran va aixecar el braç per anul·lar el gol per fora de joc a instàncies del seu linier.

Algú li va tirar a l'auxiliar una ampolla d'aigua, que li va donar un cop a la nuca. I aquí va començar el desastre, el caos generalitzat: l'àrbitre va decretar la suspensió del partit i es va retirar al seu vestidor. Camí de les casetes es van començar a empènyer i a insultar els jugadors dels dos equips. Els espectadors van prendre una doble decisió: la majoria va decidir anar-se'n cap a casa i una minoria es va quedar als seus seients, totalment enfonsats pel que estava passant a Montilivi.

Notícies relacionades

De la festa al funeral

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Ja no eren equip de Primera. Ja no depenien d'ells mateixos per aconseguir l'ascens i per sortir triomfadors en el que es va catalogar com el partit més important en els 85 anys d'història del Girona. El que havia de ser una pàgina d'or es va convertir en un full tacat i ple de lletres ratllades.

I a sobre, per fer encara més cruel el malson, l'àrbitre, després de mitja hora de purgatori, va decidir reprendre el partit, amb les grades gairebé sense públic, per jugar 40 insignificants segons, els pitjors en la vida dels jugadors del Girona, que en tan poc temps ni van tenir forces, ni ànims per buscar un gol impossible que els hauria tornat a fer pujar a l'AVE de Primera, davant un Lugo que va jugar com si els hi anés la vida. «No és lògic com han sortit a la segona part, totalment sobredimensionats. Ni tampoc és lògic que el Betis perdés 0-3 a casa seva. S'han rigut en la meva puta cara», va ressaltar un Sandaza indignat. Les misèries del futbol... la tristesa del Girona.