Vall abraça la final de 200 metres

hi ha exemples que reconcilien amb l'esport d'alta competició. Jessica Vall, una petita però elèctrica barcelonina de 26 anys, va protagonitzar ahir un d'aquests casos al ficar-se a la final de 200 metres braça als Mundials de Kazan (Rússia). Vall és una de les poques llicenciades de l'equip espanyol (en Biomedicina) i, per descomptat, potser l'única que compagina la natació amb una feina, en el seu cas d'investigadora a l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), davant les platges de la Barceloneta.

Les seves jornades són maratonianes, però un cop acabats els estudis, va decidir que volia provar-se en la seva altra gran afició. Només fa tres anys que neda seriosament. Va ser semifinalista als Mundials de Barcelona 2013, als Europeus de Berlín 2014 ja va pujar al podi (va fer bronze) i avui disputarà la final dels 200 braça (17.25 h, Teledeporte) després d'haver cobert la distància amb la millor marca de la seva vida, 2.22.90 minuts, a només dues centèsimes del rècord d'Espanya. La plusmarca la té encara Marina García, que en el seu tercer Mundial, als 21 anys, no va tenir la mateixa sort i es va quedar a semifinals. Vall és només el segon finalista espanyol (home o dona) a la piscina de 50 metres del Kazan Arena. Melani Costa va ser sisena diumenge en els 400 lliure.

«Aquesta primera final mundialista de la meva vida és la demostració que la feina que he fet està bé, que anem pel bon camí, però no em conformaré amb això», va assegurar ahir Jessica Vall després de ficar-se a la final amb la setena millor marca. «Demà [per avui] intentaré rascar qualsevol posició més per situar-me tan amunt com sigui possible. En una final, les marques no importen, sinó la posició. Ara mateix crec que entre Watanabe i Pedersen es jugar an l'or i després hi haurà puntades per a les altres posicions».

La de Vall era una de les últimes opcions que li quedaven a la natació espanyola de brillar en uns pèssims Mundials, que a falta de tres jornades se salden amb només dues medalles, les d'Ona Carbonell (plata i bronze) en els exercicis de solo de natació sincronitzada. L'esquenista Miguel Ortiz-Cañavate sortirà dissabte (com ahir Jessica) amb una marca entre les 10 millors del món aquesta temporada en els 50 metres, una prova que serà com una loteria.

COM GRANT HACKETT / I mentre s'esgoten els dies, creixen encara més alguns noms. Ahir va ser la jornada, una més, de la jove fenomen nord-americà de 18 anys Katie Ledecky, que va sumar la seva quarta medalla d'or, la primera en relleus (els 4x200 lliure), en el campionat. Ledecky es va encarregar de l'últim relleu i de remuntar amb facilitat davant Suècia, i va resistir d'altra banda l'envestida de la plusmarquista mundial, Federica Pellegrini, que va fer pujar Itàlia fins al segon lloc. A Ledecky només li queden els 800 lliure de dissabte per obtenir un botí sense precedents de cinc medalles d'or en les cinc proves d'estil lliure, des dels 200 fins fins als 1.500 metres.

Notícies relacionades

L’"angoixant" lesió de Pol Valera

Butajevas, la via juvenil del bàsquet

Si la de Washington va conquistar el seu quart or a Kazan, Ryan Lochte, als seus 31 anys acabats de complir, va guanyar en els 200 estils el seu quart títol mundial consecutiu. Una fita sols aconseguida en una mateixa prova per l'australià Grant Hackett, en 1.500 lliure des del 1998 fins al 2005. Lochte va obtenir la primera victòria masculina per al seu país a Kazan i va elevar a 21 els ors guanyats entre Mundials i Jocs.

En 100 lliure, el nedador argentí Federico Grabich va aconseguir, amb el bronze, el primer podi històric del seu país.