Braçada de bronze

Jessica Vall va arribar als Mundials de Kazan situada entre les 10 millors del món, per marques, i se'n va anar entre les tres millors. O, més ben dit, entre les cinc millors, perquè per primer cop la medalla de bronze va ser compartida per tres nedadores un cop finalitzada l'emocionant final dels 200 metres braça. Vall, una nedadora barcelonina que al novembre farà 27 anys, va protagonitzar una reacció fulminant en l'últim llarg (va passar els 150 metres en última posició) per esgarrapar un podi inesperat amb una última braçada màgica, estratosfèrica, que li va donar el bronze i que va atorgar a la delegació espanyola la tercera medalla aº la ciutat russa, la primera en natació en línia. Només Ona Carbonell en sincronitzada (plata en solo tècnic i bronze en solo lliure) havia sigut capaç de pujar al podi.

Jessica Vall la va emular ahir en un tercer esglaó més poblat que mai. Davant, els primers van ser ocupats per la japonesa Kanako Watanabe (or, amb 2.21.15) i la nord-americana Micah Lawrence (plata, amb 2.22.44). Vall, tot somriure, tot eufòria, va compartir el tercer lloc amb la plusmarquista mundial, la danesa Rikke Moller Pedersen, i la xinesa Shi Jinglin. Totes tres amb una marca de 2.22.76. En el cas de la barcelonina és nou rècord d'Espanya, ja que supera els 2.22.88 de Marina García a la final dels Mundials de Barcelona 2013.

Aquell any, Vall era a penes una debutant, i ho va pagar quedant-se a semifinals. La temporada passada ja va demostrar el seu potencial al conquistar el bronze als Europeus de Berlín. I ahir es va consagrar amb una actuació fenomenal, exemplificada en uns últims 50 metres estel·lars. La catalana, que el dia anterior havia entrat a la final amb el setè temps (2.22.90), va passar última l'últim viratge. «Als 150 metres m'he dit: 'Jessica, vas molt enrere i en els últims 50 metres ho has de donar tot'». I així ho va fer. Va aconseguir el millor parcial (35.57) i va restar ni més ni menys que 3,5 segons a Pedersen en un esprint final apoteòsic.

Visualment, Vall semblava lluitar per la cinquena plaça, però en una última braçada màgica, gairebé incomprensible, amb una llarga lliscada subaquàtica, va aconseguir igualar fins a l'última centèsima les dues dones que la precedien i esgarrapar una medalla de bronze tan brutal com inesperada.

«PERSEGUIR ELS SOMNIS» / L'èxit li ha arribat a Vall de manera tardana, però té una explicació. Sense deixar mai de nedar, va prioritzar durant cinc anys la seva carrera de biologia humana. Després va entrar a treballar, primer com a becària i després com a tècnica de laboratori, al Parc d'Investigació de l'Hospital del Mar de Barcelona. Fins als Jocs Mediterranis del 2013, a Mersin (Turquia), no es va saber res en un alt nivell. Allà va aconseguir un or (200 braça) i dues plates (100 braça i 4x100 estils), setmanes abans del seu debut mundialista a Barcelona, ja amb 24 anys.

Notícies relacionades

BCN espera un ple total en l’adeu de Belasteguín en les Master Finals

El rècord d’11 triples d’Obst destrossa el Barcelona

«S'ha perseguir els somnis, tinguis l'edat que tinguis, en el món de l'esport i fora », assegura convençuda aquesta petita bracista que acostuma a nedar en negatiu; és a dir, en progressió, de menys a més, i amb finals tan electritzants com el viscut ahir, en què el seu físic tènue (1,63 d'altura per 52 quilos) no li va impedir lluitar amb èxit amb gegantes com Pedersen.

Jessi, com se la coneix en el món de la natació, va dedicar el seu èxit al seu entrenador Jordi Jou, la seva família i, sobretot, al seu marit (es va casar el setembre passat), que ha tingut problemes de salut els últims mesos i ha sigut tractat pel pare d'Ona Carbonell, especialista en l'aparell digestiu. Ona i ella ja comparteixen ara, també, medalles.