L'última obra de Pedro

Havia de ser Pedro. No podia ser cap altre. L'home dels gols decisius, el revulsiu que sempre apareix quan les coses es compliquen, el jugador del planter que ha passat a un segon pla per les tres bèsties que li tanquen el pas. Ahir, sense Neymar, ni tan sols va ser titular, després de comunicar al club que vol marxar al Manchester United, però Pedro sempre apareix. Quan la final de la Supercopa d'Europa anava encaminada cap als penals, l'extrem canari va emergir com un llampec a la pròrroga per aprofitar un rebuig de Beto i prolongar el camí del Barça cap al sextet (5-4).

Pedro no serà en les següents cites de l'equip, però el seu segell quedarà per sempre en la memòria de tots els culers. Com aquell gol de la Supercopa del 2009 davant el Xakhtar a Mònaco, que va servir també per aconseguir el sextet de Pep Guardiola. Aquella diana va arribar al minut 115, ahir va ser en el 114, quan el Barça havia deixat escapar un 4-1 després de remuntar un 0-1. La seva última obra es va produir en el moment decisiu.

FALTES MAGISTRALS

Serà Van Gaal qui disfrutarà ara d'un jugador exemplar, tan honest com resolutiu, tan honrat com eficaç. Per això ha sigut una peça indiscutible per al Barça i la selecció els últims anys. Per això ningú vol que se'n vagi. Però el camí de Pedro al Barça s'acosta al seu final. Luis Enrique va col·locar Rafinha en el seu lloc quan semblava clar que el canari havia de ser el substitut de Neymar.

Aquesta va ser la primera sorpresa de l'onze, mentre el Sevilla recuperava Rami, i Emery només es veia obligat a recol·locar Krychowiak de central. Eren bones notícies per al tècnic, que va firmar el seu 20è partit sense guanyar el Barça. Però el Sevilla mai es va rendir. Es va avançar amb una exquisida falta de Banega (m. 3) després d'una entrada de Mascherano sobre Reyes. Un altre argentí, el millor de tots, va respondre amb dues magistrals faltes per remuntar abans del quart d'hora (m. 7 i 15). Mai abans havia marcat dues faltes amb el Barça. Cada vegada li queden menys reptes a Leo Messi.

REMUNTADA I RELAXACIÓ

Consumada la remuntada, el Barça va començar a exhibir el seu habitual futbol. Es va apoderar de la pilota, va jugar amb criteri i va superar el rival amb claredat. En mitja hora podria haver encarrilat el títol si l'àrbitre no hagués anul·lat un gol a Luis Suárez per un fora de joc inexistent (m. 28). Però l'uruguaià és incansable. Mai s'amaga. Va fallar després un gol clar davant Beto (m. 43), va seguir la jugada i va servir a Rafinha per consumar el tercer.

Notícies relacionades

Superagonia

La Supercopa d'Europa ja és a casa

Va seguir fort el Barça i Suárez va marcar el quart (m. 52). Tot semblava decidit. Error. Va aparèixer la relaxació i la desconnexió defensiva va ser lamentable, amb Mathieu i Bartra totalment retratats. Reyes va reduir distàncies (m. 57), Rafinha va topar amb el travesser i va arribar l'apagada total. Un penal de Mathieu va portar Gameiro a ajustar les coses (m. 71) en ple desconcert i Konoplyanka (m. 81) va posar les taules en un greu error del central català. Messi va tenir l'última falta abans de la pròrroga però va llançar fora aquesta vegada (m. 89).

La solució tenia nom: Pedro. El canari va entrar per Mascherano (m. 93) i va resoldre la final després d'una altra falta de Messi i un penal no xiulat per mans. El patiment no es va acabar. Coke i Rami van fallar dues claríssimes ocasions abans del xiulet final.