Valentí Sanjuan: "Les coses importants no han d'entrar en llistes"

Sang, suor i llàgrimes. De l'heroica lluita de Valentí Sanjuan (Tordera, 1981) contra el seu cansament i les seves ganes de deixar-se caure i donar-se per vençut a la Mongòlia Bike Challenge (MBC) -fa un parell de setmanes- n'han estat al corrent els seus més de 133.000 seguidors a Facebook, prop de 77.000 a Twitter i més de 48.000 a Instagram. També del seu podi juntament amb dos companys: campions per equips dels 900 quilòmetres en la que està considerada una de les proves més dures del món en mountain bike.

-Dues Ultraman, una Marathon des Sables, tres Ironman, dues Extrememan, ¿Quin va ser el seu detonant per a tant d'esforç?

-Va ser la necessitat de superar la sensació que ho havia perdut tot.

-¿Tot?

-El 2008, de cop, en poquíssim temps, tan sols uns mesos, em vaig quedar sense feina, sense parella i la meva mare va morir. Pràcticament em vaig quedar sol, amb la meva germana. Després d'un període d'enfonsament, la necessitat ens va dur a emprendre.

-¿Què van fer?

-Vam crear una agència, Gordon Seen [es presenten a les empreses com a productors d'idees irremeiablement virals], i vam muntar un programa via internet: Visto lo visto té set temporades i dos milions d'espectadors al mes i 300.000 seguidors a les xarxes.

-Es va posar a córrer, i els seus seguidors al darrere...

-Sí. Ens guanyem la vida així. Audiovisuals a Youtube que creen tendència ja eren una eina per a nosaltres, i quan vaig començar a participar en les carreres el públic ja hi era.

-Apostar pel més difícil facilita el camí de tota la resta. Vostè va començar amb l'Ironman de Lanzarote del 2013 gairebé sense experiència en l'entrenament.

-Sobretot t'ajuda a vèncer pors. Una vegada entres en la roda dels entrenaments i la preparació t'adones que és molt més assumible del que creies. Les metes s'han convertit ara en la meva motivació diària.

-¿Quina és la pròxima?

-M'he proposat fer la volta al món per etapes, deu dies aquí, deu allà. I amb Barcelona com a base, entrenant-me a la Barceloneta. Tot amb un objectiu professional i personal alhora, perquè viatjant i participant en les carreres coneixes gent excepcional que contribueix al teu enriquiment personal de manera infinita. I a la vegada, aquestes experiències generen contingut per als nostres seguidors.

-¿No frustra no poder establir el feedback amb cadascun d'ells?

-No tinc més remei que ser indulgent amb mi mateix en aquest sentit. Però a Youtube i Twitter contesto molt.

-¿Quin tipus d'històries explica?

-Les que més em commouen. Atletes sense cames, o triatletes com Ramón Arroyo, que participa en les carreres malgrat la seva esclerosi múltiple. Em quedo amb lliçons com la seva. Ell diu: «La malaltia és una targeta groga que la vida et treu, però el temps que em quedi el viuré bé».

-Córrer per aprofitar la vida...

-Quan la meva mare va morir, amb la meva germana vam descobrir que havia estat estalviant per comprar-se un equip d'esquí, que no va arribar a estrenar. Això és el que em va fer arribar a la conclusió que les coses importants no han d'entrar en una llista. El que vols, ho has de fer ja. Provar, sense por, cada dia, amb qualsevol desig que tinguis. Com em va dir un dia un amic, a vegades no es folla per no preguntar. S'ha de portar a la pràctica amb tot.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

-¿I si la resposta és «no»?

-Jo ja vaig aprendre que la vida pot sacsejar molt fort. La diferència és que ara tinc eines per enfrontar-m'hi.