WNBA l'última conquista

Al cim del món, on ara mateix es troba instal·lada, Anna Cruz està disfrutant de cada segon de la seva conquista. «Quan arribes a un punt així en la teva carrera et ve al cap per on vas passar des que eres petita, com has anat escalant. I així i tot, no t'ho acabes de creure», admet amb orgull.

Incrèdula, sí («encara estic al·lucinant i paint el que suposa per a mi») però sobretot feliç i orgullosa viu Anna Cruz (Barcelona, 27 d'octubre de 1986), convertida en una de les protagonistes a partir de demà diumenge de la final de la WNBA, el campionat femení de la NBA. La lluita per l'anell entre el seu equip, les Minnesota Lynx i les Indiana Fever, en un play-off al millor de cinc, serà la culminació d'un any extraordinari en la seva carrera.

Per a Anna Cruz, una llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat de Burgos, on va anar a jugar després d'haver-se format a l'UB Barça, el premi és encara més rellevant si es té en compte que va estar a punt de renunciar a l'aventura nord-americana. Com moltes jugadores de primera línia, compagina des de fa dos anys la seva carrera a Europa, en el seu cas al Nadezhda Orenburg rus, amb la lliga nord-americana, la temporada passada com a jugadora de les New York Liberty i ara a les Lynx.

La seva presència com una de les fixes de la selecció espanyola i la disputa de l'Europeu li va fer replantejar-se tot el seu calendari. «No m'esperava res d'això. No anava a jugar als EUA, perquè coincidia l'inici de la Lliga amb la selecció. Vaig pensar que era un embolic i que em prendria un descans aquest estiu», reconeix sobre la que era la seva primera idea. «Però abans del draft, el meu representant em va trucar i em va parlar de la possibilitat d'un canvi, que les Minnesota em volien. ¿Com havia de dir que no?»

L'entrenadora de les Lynx, Cheryl Reeves, no només va esperar que es pengés el bronze amb Espanya a l'Europeu, sinó que li va donar un paper preponderant quan va arribar (titular en 17 dels 22 partits disputats, 29 minuts de mitjana, amb uns números excel·lents: 8 punts, 3,6 rebots i 3 assistències), que ha mantingut fins a la ronda final dels play-off, amb una actuació notable en la final de la Conferència Oest, que la va enfrontar a les Phoenix Mercury de la gironina Marta Xargay.

Paper rellevant

«L'entrenadora em va donar confiança des del primer dia. He jugat minuts importants i m'he sentit valorada», admet sobre el seu rol en l'equip de Minneapolis, on a vegades coincideix amb Ricky Rubio. També la gran estrella de l'equip, Maya Moore, valorada com una de les millors del món, es rendeix davant el treball de la barcelonina, una jugadora intensa i física, capaç d'aportar en tots els aspectes del joc, especialment en defensa. «És una gran professional», reconeixia Moore després de l'arribada de la barcelonina. «Estic impressionada per com es pot entrar mentalment i donar-nos tot el que ens està donant en tan poc temps».

Per part d'Anna Cruz, l'admiració és gairebé reverencial per Moore, que en el segon partit de la final de l'Oest contra les Mercury va aconseguir anotar 40 punts. «Té un do, però treballa molt. Viu per al bàsquet. Aquell dia, sense adonar-nos-en se'n va anar als 40 punts, però ens té acostumades a aquesta mena de barbaritats».

Cruz és la segona espanyola de la història que lluitarà per l'anell després de la madrilenya Amaya Valdemoro, que va aconseguir tres títols com a jugadora de les Houston Comets (de 1998 al 2000) i amb la qual va coincidir aquest estiu mentre estava de vacances als EUA. «Amaya em va animar i em va dir: 'Pots aconseguir-ho'. Vull l'anell. Ja que he arribat fins aquí, ara vull rematar i que aquest somni s'acabi bé. No sé si tindré cap més oportunitat», explica, només dolguda perquè els seus pares, que la van visitar a l'agost, s'ho perdran. «És una experiència única, que em permet créixer com a jugadora i complir un somni que en la vida pensava que aconseguiria», se sincera.

El camí recorregut per Anna Cruz té una selecta llista de precursores a Espanya. Abans que ella, van passar per la WNBA Amaya Valdemoro (Houston Comets), Betty Cebrián i Marina Ferragut (New York Liberty), Elisa Aguilar (Utah Starzz), Begoña García i Isa Sánchez (Detroit Shock), Nuria Martínez i Anna Montañana (Minnesota Lynx), Sancho Lyttle (Houston Comets i Atlanta Dream), Marta Fernández (Los Angeles Sparks) i Astou Ndour (San Antonio Star).

Notícies relacionades

"L’ego s’ha de deixar de costat"

Nutrisport celebra els 40 anys d’història amb una nova imatge

Un anell de la WNBA suposaria per a Anna Cruz també un punt d'inflexió en una carrera, que ja llueix valuoses conquistes com el bronze amb Espanya al Mundial del 2010, a la República Txeca, la plata de l'any passat a Turquia, i dos bronzes europeus: a Letònia 2009 i aquest any a Hongria i Romania.

«Totes les que hem vingut aquí ens ho hem treballat bastant i ens hem sacrificat», sentencia sobre el desafiament que l'espera. «Si els nois ho han fet bé quan han vingut a la NBA, nosaltres també ho podem fer. ¿Per què no?»