El Barça es retroba

L'equip recupera el control amb els centrecampistes i exhibeix la seva millor pressió en la nit del retorn d'Iniesta

L'equip liquida el Getafe amb una lliçó de Busquets i Sergi Roberto juntament amb un monumental i màgic Neymar

3
Es llegeix en minuts

Va tenir el control, va rescatar la pilota, va gaudir  d'un exquisit Neymar, desequilibrant i generós com a pitxitxi de la Lliga amb 9 gols, va acabar amb la porteria a zero i, al mateix temps, va descobrir que Sergi Roberto té aires de jugadoràs. Una nit completa a Getafe per al Barcelona (0-2). Una nit per retrobar-se amb ell mateix i demostrar que hi ha coses que no es poden oblidar. A l'espera que torni Messi, si està a punt per al clàssic bé, i si no, no toca forçar, Neymar i Suárez van deixar que el seu amic veiés tranquil el triomf des de casa seva.

Sense ser el Barça exuberant dels centrecampistes, amb aquell trio que no s'havia vist mai (Busquets, Xavi i Iniesta)  i que no es tornarà a veure, a Getafe sí que va recuperar, almenys, el control. No hi és la santíssima trinitat ni tampoc s'ha de viure del seu immens llegat, ubicats com estan tots tres al panteó dels grans pensadors del futbol mundial, però ahir a la nit es va veure alguna cosa que sí que s'assemblava al Barça. Tenia la pilota, amb Busquets transformat en una pòlissa d'assegurança, ballant-hi al damunt com si estigués fent una coca-cola amb els amics de Badia, mentre Sergi Roberto, com a veritable pura sang, anava i venia amb poder i intel·ligència.

XIULETS A PIQUÉ / No s'havia arribat al primer minut de partit en el fred i desangelat Coliseum Alfonso Pérez, amb moltes cadires blaves buides com és tradició, i el Barça va destrossar el Getafe impulsat en la seva poderosa banda esquerra. Mathieu va tensar la passada per evitar la pressió enemiga, Sergi Roberto va cavalcar i Neymar va hipnotitzar amb el seu futbol. Però Munir no va rematar bé. Era el primer avís. El carril ja estava obert. Era qüestió de temps. Encara que pel camí cap al gol hi hagués un parell d'ensurts, especialment el de Scepovic, que va aprofitar un error al flanc dret de la defensa. A Piqué, com també és tradició, el van xiular des del primer instant.

A poc a poc, astutament, el Barça va anar arraconant el Getafe amb Busi convertit en l'amo de l'equip. Ni més, ni menys. Ell com a líder i capità. Líder futbolístic amb una capacitat meravellosa per interpretar el joc, amb un radar per desxifrar el moment adequat per executar la pressió.

GRAN SERGI ROBERTO / Pressionava amb ferocitat, com si fos un d'aquells especialistes defensius plens de múscul, s'enduia la pilota al seu territori, fusionava el Barça el seu futbol amb tant de criteri que a poc a poc va atordir el Getafe. Però no només hi havia Busquets. Ni de bon tros. En el nou o vell Barça dels centrecampistes va emergir, una altra vegada, la silueta poderosa de Sergi Roberto, un noi que és bo per a tot.

En el 0-1 es van dibuixar tants exquisits detalls tècnics que el gol va ser una delícia. La pressió per robar la pilota al camp contrari i aplanar el camí per al regat elèctric de Neymar. Regat i acceleració despullant Damián abans que Sergi Roberto decidís inventar-se una assistència de mag. Es va allunyar de la pilota per generar-li l'espai a Suárez, a qui va regalar un gol meravellós. Subtil i precís el davanter uruguaià, demolidor com a nou, imprecís, això sí, quan li toca pensar massa.

Notícies relacionades

AL CONTRAATAC / Si el 0-1 va ser un espectacle visual inoblidable (si no l'han vist encara recuperin, per favor, la jugada, però de començament a final), el 0-2 va ser diferent, tot i que igual de contundent. Era el Barça, però semblava el Madrid. Córner a favor del Getafe que va acabar amb Guaita, preguntant-se què dimonis havia passat. Molt senzill. Bravo va agafar la pilota, va treure perquè Sergi Roberto cavalqués amb elegància d'àrea a àrea i Ney-mar enganxés un xut amb l'esquerra que liquidava el partit. Tot va anar tan ràpid que ni se'n van assabentar els defenses.

Un gol de pur contraatac, el segon. El primer, de pura creació. Així, barrejant vies diferents, el Barça va tancar un matx sense cap retret en què quasi no es va veure Bravo, es va celebrar el retorn del sempre enyorat Iniesta i es va disfrutar d'un monumental Neymar, l'altre líder d'un equip que es va retrobar a ell mateix.