Cardenal: "És anormal usar el futbol per a demostracions polítiques"

El secretari d’Estat per a l’Esport, Miguel Cardenal (Bilbao, 1968), va passar ahir per Barcelona per assistir a la Gala de la Lliga de Futbol Professional. EL PERIÓDICO ho va aprofitar per repassar amb ell alguns dels aspectes controvertits que han acompanyat l’actualitat de l’esport durant els últims mesos, començant per l’amenaça de sanció de la UEFA que pesa sobre el FC Barcelona per la reiterada exhibició d’estelades a la grada en partits de la Champions.

–¿Vostè creu normal que la UEFA pugui decidir quines banderes entren als estadis i quines no?

–Crec que aquest assumpte s’ha de veure amb una mica d’universalitat. Des d’aquest punt de vista, el que és anormal és usar el futbol per a demostracions polítiques. No trobarà cap cas en el món democràtic occidental i als països en què ens hem de mirar. S’ha apel·lat a la llibertat d’expressió, però, repeteixo, no es trobarà cap cas en què organitzacions polítiques, com són l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, organitzin demostracions polítiques en un partit de futbol de la Champions.

–¿Per què es castiguen les estelades en els partits europeus i en canvi no es fa el mateix a la Lliga espanyola?

–No sóc qui per dir-ho, però potser és el moment de pensar si l’esport pot continuar sent instrumentalitzat políticament al nostre país. Hem fet moltes reformes al llarg dels últims anys, entre elles contra la violència en l’esport, i hem aconseguit canviar l’ambient del futbol. Rebaixant el grau de tolerància hem millorat el futbol com a espectacle.

–Però l’esport sempre ha estat polititzat. Pensi en les banderes nacionals en les celebracions...

–La bandera d’Espanya no representa un missatge polític, sinó que és un símbol d’Espanya (és a la Constitució), igual com la senyera ho és de Catalunya (és a l’Estatut). En canvi l’estelada sí que representa una aspiració, com va reconèixer el Parlament. Una aspiració, legítima, sí, però política d’aconseguir la independència de Catalunya. Hi ha gent a Catalunya que fa temps que intenta polititzar el futbol i, una cosa encara pitjor, intenta convertir la política en un partit de futbol.

–Passem als xiulets. Vostè va qualificar de «germen de violència» xiular l’himne espanyol en la final de Copa. ¿Tan greu és?

–En un espectacle de masses amb 80.000 persones és de sentit comú no crear situacions de confrontació. En aquell partit hi havia milers de persones per a les quals l’himne espanyol i la figura del rei Felip VI té un valor important, davant d’altres que no els diu res. Per això no es pot introduir un element de confrontació, i qui alimenti això, ha de pagar.

–¿Com es veu des del CSD el procés català, i què passaria amb els clubs en el cas que triomfés?

–He vingut molt a Catalunya i he percebut que la gent no creu que sigui un escenari possible, la veritat. No crec que un percentatge important de la població pensi que aquesta és una hipòtesi versemblant, i jo tampoc ho crec. Nosaltres seguim treballant conjuntament amb l’esport català, com en la candidatura de la Copa Ryder del 2022.

–¿Però on jugaria el Barça en cas d’una secessió?

–Quan un pren una decisió en la vida, la pren amb totes les conseqüències. En el cas d’aquesta hipòtesi, hi hauria tantes coses importants que el menys decisiu seria on juga un equip o un altre. Em semblaria poc seriós no assumir totes les conseqüències, perquè és més important l’objectiu de la independència que estar pendent d’en quina Lliga jugaran el Barcelona o l’Espanyol.

Notícies relacionades

L’"angoixant" lesió de Pol Valera

Butajevas, la via juvenil del bàsquet

–Amb el nou acord de drets de televisió, ¿podrà competir la Lliga espanyola amb la Premier?

–Tindrem els instruments per fer-ho. Hem ordenat un mercat que era una jungla, en el qual hi havia una guerra del futbol cada any. Hem capgirat el món del futbol de dalt a baix.