El València segueix, els Warriors cauen

Les ratxes marquen les temporades dels equips. Per bé i per mal. Són dinàmiques que han creat un curiós paral·lelisme entre la imbatibilitat dels Golden Sate Warriors a la NBA i la del València Basket a Europa: no només en la Lliga ACB, també en la competició europea.

Doncs bé, l'equip de Pedro Mar-tínez segueix ferm. Sense abaixar les revolucions. Després d'imposar-se aquesta setmana a la pista de l'Umana Venècia a l'Eurocup i amb la victòria a base de triples (13 de 30) davant el Fuenlabrada en la Lliga Endesa són 19 els seus  triomfs seguits (10 en ACB).

Els Warriors, en canvi, es van doblegar i van abandonar el Bradley Center de Milwaukee amb una marca de 24-1 després de caure davant els Bucks (108-95). Inabastable es queda doncs el rècord de 33 triomfs que van aconseguir Los Angeles Lakers la temporada 71-72.

«Érem conscients que la ratxa s'havia d'acabar en algun moment», van escriure els Warriors al seu compte de Twitter. «Mai vols perdre, però segur que els nois s'alliberaran de la pressió que suposava aquella marca», admet Luke Walton, l'ajudant de Steve Kerr, que està dirigint l'equip per la convalescència del primer entrenador després d'una operació a l'esquena.

Els Warriors van caure davant l'encert d'uns Bucks liderats pels 28 punts de Greg Monroe però també víctimes de l'esgotament d'una gira per l'Est amb sis partits en 11 dies (Barnes era baixa, Thompson estava tocat), l'últim 24 hores abans a la pista dels Celtics on van sobreviure a un duel amb dues pròrrogues.

Notícies relacionades

Un tercer clàssic per "somiar"

L’Atlètic assumeix que segueix per sota del Barça i el Madrid

A l'ACB també hi ha dinàmiques ressenyables. Sorprèn, sens dubte, pel que té de positiu, la de l'ICL Manresa, un equip que ha lluitat en les dues últimes temporades per la permanència (perduda en els dos casos a la pista, salvada als despatxos) i que ara, de la mà d'Ibon Navarro a la banqueta, treu el cap desvergonyidament per les posicions de Copa. Per aconseguir les cinc victòries que suma després de 10 jornades, va necessitar 18 partits ara fa un any. La solvència de Chase Simon, Dejan Musli i Marius Grigonis és part de l'explicació.

Molt més preocupant resulta la ratxa de l'Estudiantes, un club únic juntament amb el FIATC Joventut per la seva filosofia, referent indiscutible del campionat, capaç de comptar amb tres dels joves més prometedors i il·lusionants del bàsquet espanyol (Jaime Fernández, Dario Brizuela i Juancho Hernángómez) però que arrossega un alarmant balanç de 9 derrotes i un sol triomf.