El món és del Barça

De Berlín a Yokohama. D'Europa a l'Àsia per conquistar el món. Per tercera vegada. Tres en set anys, en un cercle inigualable que reforça el Barça com l'equip d'aquest segle, tan per sobre dels altres com ho va estar del River Plate (3-0), a qui va acabar fent ballar amb la pilota, l'objecte que ha captivat més que ningú i que segueix encantat d'estar als seus peus. Així que és normal que les tres Pilotes anessin amb ells. La d'or amb Suárez, la de plata amb Messi i la de bronze amb Iniesta.

El 10 començarà l'any rebent una altra Pilota, aquesta d'or, i en van cinc per a desesperació de Cristiano, que aquest any no podrà cridar i que podria deixar el seu lloc a Suárez, que se l'ha anat menjant a mossegades. Més dur que una pedra, Leo va obrir el camí per tancar el cercle amb la cinquena copa i seguir fent rodar el del segle amb el desè títol internacional en nou anys, des de París fins al Japó. Quatre Champions, tres Mundials i tres Supercopes d'Europa, una llista inimaginable per als que es van criar en els vells temps; o, millor, en tots els temps d'aquest club fins a l'espetec que va provocar Cruyff, i Wembley i el dream team, i després d'altres anys de penúria, quan es va produir la refundació el 2003. Des d'aleshores, no ha deixat de guanyar. I amb estil. Ningú està a la seva altura, sigui el Manchester, la Juve, River o el Madrid, amb qui també ha ballat unes quantes vegades al saló del Bernábeu. «Liderem el món del futbol des de fa més d'una dècada», va dir Bartomeu.

GRADA MONUMENTAL / Van ballar al camp amb la pilota quan Messi i Suárez van acabar més que amb el cor argentí -que va seguir bombant a la grada- amb les cames i els tacs, sempre a punt per deixar empremta, jugant amb el ganivet a la boca i amb Ponzio al capdavant de la cacera. Al 10, i al 9, i a l'11, i a la resta no se'ls fa callar per més que cridin o els peguin. Semblava que juguessin a Buenos Aires, al mateix Monumental, amb una banda de 16.000 goles que no va deixar de cantar, aliena al marcador. Però sota aquell soroll hi havia un punt de resignació i d'impotència que els va portar a xiular a Messi i a Mascherano malgrat ser dels seus. Quant que haurien donat perquè estiguessin del seu costat.

LA 'PULGA' MANDA CALLAR / La grada era vermella, davant el silenci dels japonesos blaugranes, només trencat pels gols i els murmuris d'admiració cada vegada que Messi i Neymar en feien de les seves. Però el duel al camp va ser molt més desigual. Va durar mitja hora, el temps que va aguantar River jugant amb el ganivet a la boca i amb Ponzio al capdavant de la cacera, el temps que va trigar Messi a alçar la veu i fer callar els argentins que es resisteixen a posar-lo al tron de tots els temps, per davant de Maradona i de qui sigui.

En 48 hores va passar de no poder-se aixecar del llit a fer ziga-zagues com la Pulga que sempre ha sigut. «No s'aguantava dret i volia jugar la semifinal», va explicar Luis Enrique, que a punt de complir-se un any de la crisi d'Anoeta li va fer una reverència. «L'ambició de guanyar de Messi és un exemple. És un líder, és el nostre jugador referència, és el nostre millor jugador», va proclamar. El 2015 es va obrir amb un terratrèmol, que va estar a punt d'acabar amb gairebé tot, i s'ha tancat en el cim del món.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Ningú millor que Messi retrata aquest gir vertiginós. De donar un cop de porta i no presentar-se a l'entrenament a voler jugar doblegat pel dolor. Ara està feliç, sense parar de riure al costat de Suárez i Neymar, des del túnel de vestidors (com tres nens que surten a jugar al pati) fins al final, ballant sobre l'escenari. Com en l'últim any de les cinc copes (2011), ha tornat a marcar en totes les competicions. «Em sento molt feliç de poder entrar en la història d'aquest club tan gran», va declarar. Ja són 26 títols, com Iniesta, superant Xavi, i amb Piqué, Busquets i Alves formen el club únic dels tres Mundials de clubs.

«Que segueixi la festa», va demanar Luis Enrique. La festa seguirà i per als desmemoriats, que a Madrid n'hi ha, el Barça lluirà tot l'any al pit el símbol de campió del món.