Rabat es posa a l'hora

Si vostè parla amb qualsevol pilot del Mundial, fins i tot estranger, sí, fins i tot estranger, i li pregunta qui és el pilot que s'entrena més, qui està obsessionat per fer voltes i més voltes, qui es menja el coco més que ningú, qui no defalleix, tots diuen el mateix nom: Esteve Tito Rabat, el fill del popular i luxós rellotger barceloní. El noi que viu en una caravana en una escapatòria del circuit d'Almeria, traçat on ja ha fet una volta amb els ulls tancats. No ho sé, però m'ho imagino.

Rabat (Honda), campió del món de Moto2 (Kalex) el 2014, va viure el cap de setmana passat la seva primera experiència «molt bèstia, com un gran, amb foc real» a MotoGP, la seva nova categoria. Sí, va acabar últim (15è, però va sumar un puntet), a gairebé un minut de Jorge Lorenzo (Yamaha). Van ser tres dies d'intensos entrenaments i una carrera vibrant. El guanyador de 13 grans premis i 36 podis va ser rebut al seu box amb una càlida ovació mentre que ell estava cabrejat com una mona. «La teva primera carrera entre els monstres i sumes un punt: ¡fantàstic!», li van dir.

Un somni ja oblidat

Però per a aquests nois el que és realment fantàstic es diu podi. Perdó, victòria. Perdó, títol. Però tot arribarà. «Jo no nego que córrer en MotoGP és un somni. D'acord, és un somni, però ja l'he complert. Ara toca guanyar. Estem aquí per guanyar, no per complir somnis. Estem aquí per ser competitius, amic, i no per acabar a 54 segons del primer». Potser és una manera de motivar-se, però Tito comença maltractant-se una mica. El que menys l'ha impressionat en el seu debut a la categoria reina és la potència, la velocitat punta. «Això t'impressiona el primer dia. ¡Uf, sí, com corre! Però a un paio amb ganes, a un pilot que vol guanyar, aquesta impressió li dura un dia. Així que intentes fer un bon crono, ja vols més potència».

Per Rabat hi ha coses molt més impressionants que coronar la recta de Doha a 339 quilòmetres per hora. «Sobretot m'ha impressionat com arriben a frenar aquestes motos. Com arriba a costar frenar-la quan la moto està dreta a la recta. Frenes, frenes, frenes i, quan creus que ja no pots frenar més, encara pots frenar més, sí». Tito creu que el pas per revolt, tot i ser ràpid, «molt ràpid», és molt similar al de Moto2. «El que sí que és bestial i ho comproves quan et poses darrere dels bons, ¡ja ni et dic si enxampes el Marc!, és com aquests paios frenen i fan derrapar la moto com volen per fer-la entrar al revolt, com la giren. ¡Això és al·lucinant! Em costarà aprendre-ho, però és la clau del crono. O vas així o ni els ensumes».

Al marge que ha arribat en un moment delicat a MotoGP, ja que és una època d'innovacions -com la nova centraleta electrònica i el canvi de pneumàtics (de Bridgestone a Michelin)-, Rabat creu que el truc, l'astúcia, l'estratègia, és entrenar-se amb meticulositat. «A MotoGP no compta el volum d'entrenament, esforçar-te molt, sinó la qualitat. S'ha d'entrenar bé i en la bona direcció. Aquí no només és coratge, sinó que aquí és gas, però també pensar molt a sobre de la moto».

Rabat creu, per consells que ha rebut, especialment del seu amic Márquez, el següent: «És vital no caure a la primera part del campionat. Aquí es tracta d'anar fent passets i, si caus, no avances, et pares i perds confiança. A més a més, aquí, quan caus, no pares fins al cap d'una estona, d'una estona llarga, i et pots fer molt de mal».

Important no fer-se mal

No és el mal el que preocupa a aquest gladiador de la pista, a aquest domador de la velocitat. El que el preocupa és perdre el temps als hospitals. Això explica que agraís a qui fos haver sortit il·lès de les tres caigudes que va tenir durant els últims tests abans del Gran Premi de Qatar. «Quan estàs en fase d'aprenentatge, quan t'estàs adaptant a l'Honda, que a sobre és la moto més especial de totes les oficials de MotoGP, molt exigent, d'alguna manera una mica estranya, curiosa, necessites tots els minuts del món per poder fer-te amb ella».

Rabat sap que no podrà «ni tan sols assajar» aquella maniobra que tant li agrada del seu amic Marc, «aquella manera de parar la moto, culejar, posar-la de costat, derrapar o lliscar torçat per fer-la entrar al revolt i sortir com un llamp», si no coneix la moto amb tot detall. I a això es dedica. «Aquí és al revés que en altres categories. Aquí conèixer la moto és més important que ser valent».

Notícies relacionades

Verstappen emula Prost i Vettel amb el tetracampionat

El Barça remunta i fulmina el Tenerife (5-1) sense Alexia

Rabat, que és nou en tot, voldria haver controlat ja tots els trucs de la centraleta electrònica de la seva Honda, la mateixa per a tots. «Si veig que els que fa anys que corren en la categoria reina dubten, no en saben i fins i tot, com va explicar el Marc l'altre dia, encara se sorprenen que sovint la resposta de la moto sigui totalment diferent de la que havien planejat al programar diversos paràmetres de la centraleta, ¡imagina't jo que hi acabo d'aterrar!». Tito explica que la centraleta és el que et permet «domesticar la moto, fer-la teva, acostar-la el màxim possible al que tu vols, al teu estil de pilotatge».

Però el fill del joier del passeig de Gràcia està convençut que tirarà endavant. «No se m'ha resistit cap moto i no serà aquesta Honda, per dura que sigui, la primera a vèncer-me».