¿Johan Cruyff ha de donar nom al Camp Nou?

La polièdrica idiosincràsia barcelonista propicia que no tots els socis i aficionats considerin del tot merescut que el Camp Nou passi a anomrenar-se algun dia Johan Cruyff. El que seria just segons el parer d'alguns derivaria en una injustícia segons l'opinió d'uns altres atesa la quantitat de personalitats i figures llegendàries que ha donat el club en els seus gairebé 120 anys d'història. Això sí, tots, des dels més joves, aquells que veneren Messi com el més gran, fins als més veterans, reticents a posar a Kubala per sota de Cruyff, estan d'acord que Johan va canviar la història del club. «Ens va ensenyar a guanyar, a creure en nosaltres», diu Jordi Pacheco, partidari de posar el nom de l'holandès volador a l'estadi.

No és d'aquest parer Jordi Parera. «Crec que aquest honor hauria de recaure en Hans Gamper, el fundador del club i l'home que en va evitar la desaparició en moments molt complicats». Això sí, a Cruyff li reconeix el mèrit d'«haver canviat la mentalitat de l'entitat. Ens va fer guanyadors i ens va inculcar un estil que encara perdura».

Wembley-92, el canvi

Martín Gràcia, nebot de Sígfrid Gràcia, defensa del Barça de les Cinc Copes, valora més el llegat de Johan com a entrenador que com a jugador. «A Wembley, al 92, amb la primera Copa d'Europa, allà va arribar el gran punt d'inflexió per al club», considera Martín, que veuria just que el nom de Cruyff lluís ben gran a l'estadi per més que ell segueix venerant Kubala.

«¿I què farem amb el nom de Messi el dia que es mori (Déu li doni una llarga vida)?», es pregunta Álvaro, exempleat del club, que qüestiona la necessitat de posar nom i cognom al santuari culer. Arnau Torné, un jove soci, li suggereix una solució: «És clar que el Camp Nou s'ha de dir Johan Cruyff. És el mite del barcelonisme més gran dels que han mort. ¿Que què passarà quan li arribi el dia a Messi? Com que serà d'aquí molts anys, llavors s'haurà de construir un estadi nou i posar-li el nom de Leo». Per la seva joventut, Arnau venera l'argentí, «el més gran de tots els temps com a jugador, un extraterrestre», però el mèrit de Johan és el d'«evolucionar conceptualment el futbol, allargant els cicles positius i reduint els negatius, integrant el planter en un únic sistema. És molt gran el seu llegat».

Notícies relacionades

Milers d'aficionats homenatgen Cruyff al Camp Nou

Guardiola: "El llegat del Johan és infinit, indestructible"

Roser Pont, una jove sòcia de Girona, recorda que en la seva família es va viure el fitxatge de Cruyff, el 1973, com «l'arribada de la democràcia, de la llibertat i la modernitat. El millor per conservar la seva memòria és mantenir l'estil de joc que ens ha fet gairebé imbatibles. Millor això que posar noms a les coses».

En canvi, Oriol Arias veuria bé rebatejar l'estadi. «Però no es farà perquè per fer-ho calen diners i li posaran una marca comercial. Johan Cruyff-Qatar, això sí que seria un sacrilegi. Almenys que li posin el seu nom al nou Miniestadi». Aquí ho teniu.