Un innovador que va buscar els límits del futbol

Em vaig enamorar primer del Johan com a futbolista. Després em vaig enamorar d'ell com a persona. El vaig conèixer un dia que va venir a El Bulli amb la seva dona, Danny. Ja era entrenador del Barça i va ser la primera i única persona del món a qui li vaig demanar un autògraf. Sentia per ell una enorme fascinació.

Jo, de petit, volia ser Johan Cruyff. Com tants altres nens. Em venia del meu pare, que era molt culer i Cruyff era el seu ídol. Però al conèixer-lo personalment em va enlluernar. He tingut i tinc la sort de conèixer moltes persones pel món, però cap m'ha resultat tan fascinant com ell.

Venia una o dues vegades a l'any a El Bulli. Amb amics. I jo em vaig fer amic d'ell, i de Txiki, del Pep, de Laporta… Vam fer un grup amb ells i amb Fermí Puig i Juli Soler, i quan sopàvem junts es convertien en els sopars més màgics que he tingut mai.

Em tornava boig amb el tema del telèfon. No tenia mòbil, però un dia et trucava i li preguntaves si aquell era el seu número, i et deia que no… En fi. L'última vegada que em va trucar va ser per demanar-me taula al Heart d'Eivissa per al seu fill Jordi i uns amics seus. Era una passada com se l'estimava.

Quan vam fer el documental de L'últim partit, vaig complir el somni de jugar a futbol amb ell. Van ser cinc minutets. Al restaurant Drolma del Fermí.

Molt influent

Però més enllà de la vinculació personal, em fascinava la seva capacitat d'innovació. Jo he buscat els límits de la gastronomia. I el Johan ha buscat els límits del futbol. Era creatiu, gestionava molt bé i tenia capacitat de veure el futur, tres característiques que considero molt importants en un líder. I a sobre era influent. Diria que és la personalitat de la història del futbol més influent. Potser no sóc objectiu. Però crec que com a entrenador va canviar la manera amb què veiem el futbol.

A l'Ajax de Rinus Michels ja feia d'entrenador. És la sensació que he tingut després de parlar amb el Johan d'aquestes coses. Recomano a tothom que es miri un partit de l'Ajax del 1970. Semblava un equip modern. Veies el Brasil d'aquella època i no semblava tan modern. Després, com a entrenador, va elevar tot això a un nivell increïble.

Notícies relacionades

Milers d'aficionats homenatgen Cruyff al Camp Nou

Alcaraz s’estavella contra una llegenda i Badosa escriu la seva

El Pep ho va dir divendres: no necessita cap estàtua. No necessita res. I sí, tot el que es faci per ell serà perfecte. Però aquests dies tothom hauria de ser conseqüent amb la seva relació amb Cruyff dels últims anys. No es poden canviar les coses. Són com són.

Ens deixa un know how que el converteix en la personalitat més gran de la història del futbol. No crec que n'hi pugui haver cap d'igual. Johan, t'estimo.