Cristiano llança el Madrid cap a les semifinals

Més que mai la lògica va dibuixar el seu traç més ferm. Per sobre del màrqueting i de tota la parafernàlia de la remuntada i de la bastimentada moral construïda per intentar demostrar que eliminar el vuitè de la Bundesliga requeria una èpica especial, tot es va solucionar per al Madrid amb una mica de futbol, intensitat, paciència i, és clar, amb Cristiano Ronaldo, l’abanderat de l’equip i l’autor dels tres gols que van enviar a casa el Wolfsburg (3-0) després del 2-0 de l’anada.

Cristiano va marcar de totes les maneres: amb el peu, de cap i de falta. D’aquesta manera arriba als 16 gols en aquesta Champions i catapulta el seu equip a les semifinals. El Madrid no va entrar en el partit amb aquell ímpetu que dicta la primera lliçó d’una remuntada. Es va limitar a tocar la pilota i a posar moltes dosis de paciència a la cosa, tal com havia demanat Zidane. Una estratègia que xocava amb la impaciència d’un públic que demanava sang des del primer minut.

ASSISTÈNCIA DE CARVAJAL

De mica en mica, l’equip de Zidane anava apujant la temperatura del xoc. Ramos pentinava una pilota al travesser després d’un córner (m. 6). No va semblar espantar-se gaire el conjunt alemany, que buscava arribar al quart d’hora, la seva primera meta volant, amb l’empat inicial. Quan estava a punt de travessar el rètol, un centre de Carvajal des de la dreta va tocar en Luiz Gustavo abans que Cristiano l’enviés al fons de la porteria (m. 15).

Amb el gol, al Madrid li sortien els comptes, que quadraria encara més dos minuts més tard, també amb Ronaldo com a protagonista. El portuguès, ficat de ple en el seu paper de líder, va rematar de cap un córner llançat per Kroos per igualar l’eliminatòria (m. 17). En tres minuts estava feta més de la meitat de la feina. A això s’hi va sumar que el Wolfsburg va entrar en pànic amb una baixada brutal en les seves opcions de sortir viu del Bernabéu.

LESIÓ DE DRAXLER

El Madrid no ho va aprofitar, i després d’aconseguir el botí dels dos gols, va aixecar el peu i va fer un pas enrere per deixar-li el comandament a la sala de màquines a l’equip alemany. L’àrbitre va perdonar la groga a Carvajal per una dura entrada a Draxler (m. 22), l’home que va destrossar el Madrid en el partit d’anada i que nou minuts després d’aquesta acció amb el lateral blanc marxava del camp lesionat.

El Wolfsburg va intentar sobreposar-se a aquesta desgràcia. També Schürrle, que va agafar el relleu en l’atac del seu equip. El Wolfsburg va avisar amb un xut de Luiz Gustavo que va detenir Navas (m. 34). Més clara va ser l’ocasió de Bruno Henrique, que es va entretenir sol davant el meta blanc (m. 38). Després del descans, el Madrid va oblidar les seves precaucions i va tornar a la càrrega. Va anar amunt amb tot, tant, que Ramos participava en gairebé totes les accions ofensives.

ANSIETAT I DESGAST

Amb el pas dels minuts, el Madrid va començar a destil·lar una certa ansietat alhora que a notar el desgast. El treball de Modric, Kroos i Casemiro deixava empremta a les seves cames. A dalt, Bale gairebé no es deixava veure, tot al contrari que un actiu Benzema. Ramos hauria pogut arreglar les coses amb un cop de cap en un córner llançat per Kroos. La pilota va anar a la base del pal i es va passejar per la línia de gol. Els jugadors del Madrid van demanar gol, però l’assistent d’àrea no el va donar (m. 65).

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Quan els nervis començaven a aparèixer Cristiano tornava a encendre la llum. Una falta de Luiz Gustavo sobre Modric, a qui el jugador alemany va prendre la pilota amb una cama, tot i que el va fer caure amb l’altra, va servir perquè l’astre portuguès tanqués una altra nit de pel·lícula al marcar de lliure directe (m. 77) amb l’ajuda de la barrera alemanya.

Ni la remuntada va donar seguretat a l’equip de Zidane, que va acabar demanant l’hora. Conscient que un gol dels alemanys els deixava a la cuneta tots van treure pilotes de l’àrea i no van respirar fins al final. Només llavors els blancs van poder celebrar que estaven en les semifinals de la Champions.