L'Atlètic també desfigura el Bayern

Un altre acte de fe, una altra entrega d’un equip que no es posa límits i que desplega la seva mística davant de qui sigui. Amb la seva essència, amb la seva litúrgia, l’Atlètic va desactivar el totpoderós Bayern, el del toc interminable, el del segell de Pep Guardiola, l’equip més golejador de la Champions fins que es va topar amb una defensa rocosa i un Oblak colossal. Els de Simeone van acceptar el desafiament per trobar la seva velocitat de creuer, només amenaçada per la qualitat de jugadors com Douglas Costa o la fortalesa de Vidal.

Va saber patir el conjunt blanc-i-vermell, perfecte a l’hora de desdoblar-se, mil·limètric en la pressió i a tornar a reagrupar-se quan era necessari. La pilota pertanyia a l’equip alemany. La va tocar un 70% del temps de joc però amb molt poca efectivitat. A l’altre costat, tres xuts en vuit minuts deixaven clara la determinació d’un equip que no va sortir ni un mil·límetre del seu esquema, del dibuix que Simeone perfila amb enorme precisió. Esperant el moment per donar el cop.

ACCIÓ MEMORABLE

Tot això va saltar pels aires amb el golàs de Saúl, que va decidir un altre partit de disseny del conjunt blanc-i-vermell (1-0).Una acció memorable, més pròpia d’estrelles consagrades. Veure Messi o  Cristiano fer el que va fer el xaval hauria sigut normal, però era Saúl Ñiguez, un xaval que es va atrevir amb els pesos pesants del Bayern. En el seu eslàlom es va trobar amb Thiago, Bernat i Xabi Alonso i a tots tres els va deixar enrere per definir amb la cama esquerra i posar cap per avall el Calderón, que ja cantava allò de «Luis Aragonés, Luis Aragonés».

El gol va posar el partit com el volia Simeone. A l’altra banqueta, Guardiola caminava com buscant una explicació al que estava passant, al joc previsible del seu equip i a la seva nul·la aportació ofensiva, amb especial menció a la desaparició de Lewandowski. Pep va veure com l’Atlètic mossegava enrere, amb cada jugador sentint-se un heroi. Tan aviat ho intentava Juanfran com Filipe Luis per les bandes o Koke buscava en llarg Griezmann o Torres.

A poc a poc, el Bayern va anar recuperant el color. Douglas Costa llançava una falta al lateral de la xarxa de la porteria d’Oblak, una acció que va despertar l’equip alemany. Lahm va demanar penal per una mà d’Augusto després d’un xut del capità del Bayern. Va contestar Griezmann amb un xut que va rebutjar Neuer.

El partit va fer un tomb absolut després del descans. El Bayern va agafar la pilota i va posar direcció a la porteria d’Oblak. L’Atlètic va començar a patir, una cosa que sap pair com pocs. L’equip alemany va créixer fins a posar el rival a la seva àrea. Decidit a no anar-se’n de buit i conscient que l’1-0 era una muntanya molt alta per al partit de tornada, va desplegar totes les seves virtuts.

Al davant, l’Atlètic treia pilotes de la seva àrea en ple setge alemany. Va aparèixer Oblak per detenir un xut d’Alaba i un cop de cap de Javi Martínez. Guardiola hi va posar més fusta amb Ribéry i Müller. Amb 20 minuts molt llargs per endavant, l’Atlètic va escollir la barricada al voltant de la seva àrea amb el consegüent risc. Ho va deixar clar Vidal amb un terrible xut que va detenir Oblak.

PAL DE TORRES

Notícies relacionades

Gavi, un any després

El Barça acaba trasbalsat

En plena allau alemanya i amb l’Atlètic destil·lant ansietat hauria pogut arribar la solució i gairebé el bitllet per a la final. Un contraatac de Griezmann va acabar amb una retallada sublim de Torres i un xut que va anar al pal. Simeone es regirava a la zona tècnica, on el seu mòbil sortia pels aires. 

El tècnic argentí no va moure la banqueta i només quan Saúl va caure trencat per l’esforç va fer entrar Thomas. El seu equip mossegava en cada pilota que entreveia el premi que va arribar amb el xiulet final. L’Atlètic havia tornat a maltractar un altre dels grans, l’equip que feia 42 anys que esperava per venjar aquella derrota en la final europea davant el Bayern. I ahir no hi havia un Schwarzenbeck per espatllar una nit màgica de l’Atlètic.