La fatalitat de Salom

Va ser duríssim, esgarrifós. «Mai el vam tenir a les nostres mans, mai vam veure la possibilitat de recuperar-lo, però mai vam deixar d’empènyer, de treballar, de tornar-nos bojos per salvar-li la vida».

Els metges i doctores que van atendre, divendres passat, el jove mallorquí Luis Salom, que va morir, als 24 anys, en un quiròfan de l’Hospital General de Catalunya després de ser atès en l’escapatòria del maleït revolt 12 del Circuit de Catalunya, van reconèixer que les múltiples i gravíssimes fractures i lesions que va provocar al seu cos la seva moto a l’impactar contra ell, després de rebotar a les defenses pneumàtiques ('air fence'), van fer impossible que es recuperés tot i els seus innombrables esforços. Tots ells donen les gràcies als Mossos per l’extraordinari desplegament que van fer perquè poguessin portar Salom a l’hospital, descartant l’helicòpter «precisament per poder seguir, durant el viatge per carretera, amb el massatge cardíac».

MALA SORT

Res del que expliquen els metges és reproduïble. Res. N’hi ha prou amb el comentari d’un d’ells: «Fa 38 anys que em dedico a aquesta professió i no havia vist mai una cosa igual» Per això molts d’ells no van dormir aquella nit. I, sí, també ells, tot i que no hi entenen de motos, ni de mecànica, ni de pilots, ni de sots, ni d’escapatòries, expliquen que Salom, com fa gairebé cinc anys, l’italià Marco Simoncelli, «va ser víctima de la fatalitat, de la mala sort».

És possible que alguns, per pur oportunisme, s’apuntin a la campanya promoguda per un grup assegurador espanyol, que ahir va llançar el 'hashtag' #escapatoriasinasfalto. És possible que, tal com va informar també ahir el SAG Racing Team, l’equip de Salom, un sot en aquell punt del traçat ajudés a caure el seu pilot. «Pot ser que hi hagi un sot en aquell punt, sí, però em sembla circumstancial, ¡tots! els circuits, des de Silverstone fins a Phillip Island (Austràlia), estan plens de sots», reconeix Maverick Viñales. «Jo no em crec això del sot, em temo que a la moto li va passar alguna cosa», va insistir ahir el campioníssim italià Valentino Rossi, que, des del minut u, va parlar de problema mecànic. És possible que el mur, protegit per l’'air fence', hagués d’estar una mica més lluny. És possible, com reconeix Emili Alzamora, que «els circuits de F-1 no siguin els més idonis perquè hi corrin les motos: ells volen escapatòries d’asfalt i nosaltres les necessitem de graveta».

Però no és menys cert el que va dir Marc Márquez dissabte: «Ningú es podia pensar que es produís un accident així, ningú. Hem fallat tots». Perquè el Circuit, com tots els traçats en què moren pilots, està homologat i compta amb el vistiplau dels pilots. No té sentit que l’equip de Salom culpi aquest sot quan, al mateix comunicat, reconeix que el seu pilot es va precipitar, va sortir lent del revolt anterior, va voler recuperar el temps perdut, va forçar la frenada el doble de fort que en el gir anterior, va sobreescalfar el pneumàtic i va perdre el tren davanter.

I, a partir d’aquí, es produeix un cúmul de fatalitats tremendes, totes contra el pilot. Estranyament, pilot i moto van anar lliscant paral·lelament, primer la moto i, a escassos metres, Salom. Tots dos a altíssima velocitat. «Si Luis, en el moment que entra en contacte amb la graveta, hagués intentat clavar el colze com si llancés una àncora, s’hauria frenat i s’hauria salvat», reconeix Carmelo Ezpeleta, màxim responsable de Dorna, que, en aquest sentit, coincideix amb el doctor Ángel Charte, el primer que va arribar al revolt. I no oblidin que la graveta no sempre juga a favor del pilot, no sempre. Ho explica Toni Elías: «Jo, el 2007, em vaig destrossar el fèmur esquerre a la graveta d’un revolt d’Assen perquè, és cert que et para, però també t’hi pots clavar el peu i fer-te una fractura oberta tremenda».

IMPACTE TERRIBLE

Més. Tenint en compte la precipitació o el fet de voler recuperar el temps perdut de Salom camí del revolt 12, pilot i moto van sortir disparats a 120 kms/h i els air fence, que tenen generadors elèctrics autònoms perquè sempre mantinguin, amb sol o fred, la mateixa pressió interior, només estan preparats per absorbir impactes d’entre 50 i 60 quilòmetres per hora i la Kalex es va estavellar contra ells a 120 km/h. Com a conseqüència (més fatalitat encara), la protecció va actuar d’arc i va repel·lir la moto com si fos una fletxa. La màquina va començar a girar sobre si mateixa a gran velocitat i es va convertir en un remolí, que, en un dels seus girs, va impactar contra Salom i li va destrossar el cos.

I, el més terrible del cas, és que Edu Perales, cap d’equip de Salom, va assegurar a EL PERIÓDICO que «quan vam recuperar la moto, estava gairebé intacta, només canviant-li el manillar, la roda del darrere i l’estrep dret, que s’havia desgastat amb la fricció per la pista, hauria pogut sortir a córrer als 10 minuts».

CENTENARS DE TEORIES

Notícies relacionades

Mallorca acomiadarà el seu campió a la catedral de Palma

El vídeo de l'accident de Luis Salom

El portuguès Miguel Oliveira, que anava darrere de Salom, segueix sense entendre la caiguda. «Va desaparèixer de la meva vista, vist i no vist. Tot massa de pressa». L’expilot Carlos Cardús va arribar a plantejar-se «si no se li devia enganxar el puny del gas ¿impossible, oi?». Impossible, sí. Al quatre vegades bicampió del món de 500cc, Randy Mamola, el va estranyar que Salom «fes un sector 1 i un sector 2 tan lent, i li agafessin les presses en el sector 3». No cal dir que tots els pilots comparteixen les fatalitats hagudes i per haver en el cas, ja que el ventall de causes van des d’admetre el sot que denuncia l’equip de Salom fins a comentar, com va dir ahir Dani Pedrosa, que els pianos i contorns de la pista «ja tenen massa capes de pintura» que podrien, sí, haver provocat la caiguda pel seu gruix. Sense oblidar que 'Vale', el més veterà, insisteix en un problema mecànic i Márquez reitera que s’ha de millorar, «¡ara sí!», l’escapatòria perquè sigui «més segura» i per poder mantenir el traçat.

FOTOGRAFIA ROBADA

Diuen que els investigadors de l’accident, que encara segueixen amb les seves indagacions, estan analitzant l’espectacular sèrie de fotografies captades per Antonio López, un gran aficionat a les motos i a la fotografia, que, per respecte a la família de Luis Salom, no va voler fer-les públiques, però que va veure com un cruel periodista italià, a qui va acabar agafant pel coll l’endemà, va fotografiar amb el seu mòbil una de les instantànies de l’accident quan López l’hi mostrava al seu portàtil a un amic a la sala de premsa. Dissabte, 'Il Corriere dello Sport' va publicar la imatge robada en portada. L’assumpte no s’acabarà així. Les imatges són, en efecte, impressionants, ja que s’hi veu com és Salom qui, en l’impacte, aixeca la Kalex pels aires.