Mor Nil Bohigas, l'alpinista sense límits

Destaca la seva ascensió a l'Annapurna Central el 1984, amb Enric Lucas, el descens en parapent de l'Everest i l'arribada al pol Nord en solitari el 1991

jcortadellas15527131 vallnord  andorra  11 12 2009  un esquiador practi160614103310

jcortadellas15527131 vallnord andorra 11 12 2009 un esquiador practi160614103310

2
Es llegeix en minuts
JORDI TIÓ / BARCELONA

No va ser només un revolucionari de la muntanya. També va ser un aventurer en tota la seva dimensió perquè Nil Bohigas era un apassionat dels grans reptes, com al seu dia ho van ser els pioners que es van atrevir amb els vuitmils de l’Himàlaia o les terres polars. Allà on hi havia aventura, allà estava Bohigas, mort ahir als 58 anys per causes que no han transcendit. El muntanyisme català perd una figura que va brillar amb llum pròpia en la dècada dels 80 i 90, amb gestes que segueixen encara vigents per la seva dificultat i innovació. I és que Bohigas va fer coses que fins llavors ningú s’havia atrevit a fer.

En destaca l’ascensió per la cara sud de l’Annapurna Central (8.051 metres) amb el seu inseparable company de cordada, Enric Lucas. Tots dos es van estar set dies a la paret, obrint la via al més pur estil alpí, tota una revolució en aquell moment a l’Himàlaia. Ningú més fins avui ha tornat a repetir aquella ruta, tan difícil i emblemàtica com ho pugui ser la Magic Line al K2, el Pilar Oest del Makalu o la paret del Rupal del Nanga Parbat. «Vam anar a la paret sense saber per on hi pujaríem», explicava el mateix Bohigas a Desnivel el 2009.

PRECURSOR DEL PARAPENT

També va coronar el cim més alt de la terra, l’Everest (8.848 metres), després de dos intents fallits el 1983 i 1985. En aquest últim, formant part de l’expedició catalana que va fer cim al sostre del món, amb Toni Sors, Òscar Cadiach i Carles Vallès com a grans protagonistes. Bohigas, que també aspirava a pujar, va veure truncada llavors la seva gran il·lusió. Però la muntanya li va concedir una altra oportunitat, el 1988, i la va aprofitar de valent perquè va ser memorable el descens: ni més ni menys que en parapent, modalitat de la qual va ser un precursor. Va baixar fins als 7.330 metres, va desplegar el seu paracaigudes i va volar fins al camp base.

Va baixar de l'Everest  Va baixar de l'Everest en parapent i el 1991 va arribar en solitari al polo Nord magnètic després de recórrer 800 quilòmetres en 78 dies

Notícies relacionades

Bohigas, que va forjar la seva passió per l'escalada primer a Montserrat, passant pel Pirineu fins a arribar als Alps, també va ser un destacat aventurer polar. El 1991, es va convertir en el primer espanyol d’arribar en solitari al Pol Nord magnètic després de recórrer 800 quilòmetres en 78 dies. Un any més tard, va iniciar una altra travessia per arribar, aquest cop, al Pol Nord geogràfic, però es va haver de retirar a 70 quilòmetres de l’objectiu per un gran canal d’aigua obert en el gel.

PRECURSOR DE LES CURSES DE MUNTANYA

Des del 2000, es dedicava a organitzar carreres de muntanya a través de la seva empresa No Limit, i es va convertir també al seu dia en un dels precursors d’aquesta modalitat, ara tan popular. «Una referència per a tots. Bohigas (amb Lucas) van revolucionar l’estil alpí a l’Himàlaia i va ser un dels primers d’organitzar carreres de trail», destacava ahir Kilian Jornet en un tuit. 

Temes:

Obituaris