L'Argentina, als peus de Messi

La barba de Leo Messi s’ha convertit en furor a l’Argentina. Molts van decidir imitar-lo en el gest. S’ha dit que aquesta deixadesa inusual té a veure amb un jurament, i que la Pulga s’afaitarà després de la final de la Copa Amèrica davant Xile (02.00 h, a Espanya), partit que, es diu, s’ha de  guanyar o guanyar.

Però la qüestió pilosa sembla contenir alguna cosa més, certa sorpresa: Leo ja no s’assembla a aquell gairebé nen que va mirar gairebé tot el Mundial 2006 d’Alemanya assegut al banc de suplent. Messi ja ha superat els seus propis límits al Barcelona, és pare de dos fills i acaba de fer 29 anys. L’atzar ha volgut que naixés un 24 de juny. No és una data menor al calendari: aquest dia, però del 1935, Carlos Gardel es va estavellar amb un avió a Medellín i va néixer el seu mite. S’ha abusat tant d’invocar-lo que anys enrere va proliferar un grafit amb la imatge del cantant i una llegenda: «No me lloren, crezcan». I aquest és potser el tema amb Leo: ha crescut massa.

Un 24 de juny també, però del 1978, naixia l’ídol més gran del Boca Juniors, Juan Román Riquelme. Divendres Román va rebre un missatge al telèfon: era el de Messi, que el saludava pel seu aniversari. L’ex 10 es va desfer en elogis. «Estic segur que guanyarà la final. És una persona per admirar molt. S’ha preparat per guanyar aquesta Copa. Leo bat tots els rècords: és el jugador més perjudicial que hi ha en el futbol. Si fa un gol en vol fer dos. Poden dir el que vulguin però tenim la sort que sigui argentí».

COMPARACIÓ INÚTIL

El 22 de juny es van complir 30 anys dels gols de Maradona als anglesos. El record s’ha barrejat amb el present, i una altra vegada va saltar la comparació inútil tot i que, cal dir-ho, almenys per aquesta vegada va tenir menys ressò. «Vull matar els que el critiquen (a Leo)», ha dit l’escriptor Pablo Ramos. «¡Ho ha guanyat tot! ¡Només li falta ser Pilota d’Or de Mart! ¿Què li falta? ¿T’agradaria veure Messi de l’altre costat, amb el 10 de la samarreta contrària? No és Maradona. És Messi. Però com que és Messi en té per a dos mundials més. I sencer. El millor Messi està per venir. El que no corri tant. Perquè ara està canviant la seva forma de jugar.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Leo busca als EUA el seu desafiament pendent: acabar amb la sequera de títols de 23 anys de l’Argentina. La gran majoria no té dubtes sobre el que representa. Per aquestes hores impera l’idil·li col·lectiu.  Deixar-se la barba com Messi és la manera com s’ha expressat aquesta identificació. Un altre escriptor, Juan José Becerra, va escriure potser el text més il·luminat d’aquests dies. «Que fa la rata davant la superioritat del seu predador? Res, ¿qué ha de fer? Assumeix la inferioritat i espera que el moment passi aviat. Als arquers els passa el mateix: esperen amb submissió que Messi els clavi i que el malson passi com més aviat millor». Per a Becerra, les meravelles de Messi «són una miqueta més boniques que la mala fe o la ignorància de quatre brètols» que en un programa televisiu «es carreguen un esport bonic, del qual Messi és el millor producte, amb la intolerància» que després «es propaga» en el públic «més irreflexiu i violent».

Els que potser esperen amagats una nova desil·lusió no ho acaben d’entendre. En Messi, afegeix Becerra, «no hi ha òpera, no hi ha intimitat violentada, no hi ha sobreactuacions i gairebé no hi ha llenguatge (no hi ha una sola de les seves frases que puguem recordar). Totes les seves processons van per dins, i aquell infinit a què arriba a cada partit només té lloc a la canxa».  Un país espera que això torni a passar.