Islàndia dóna el cop i fa fora Anglaterra

Fer història ja l'havia fet al ficar-se en la seva primera fase final i molt més a l'arribar als vuitens. El cas d'Islàndia després de liquidar Anglaterra i ficar-se a quarts, on l'espera França, li ha obert directament les portes per formar part de la llegenda del futbol. El conjunt nòrdic va trencar tots els pronòstics i els esquemes del rival anglès, que no supera una eliminatòria directa des del Mundial d'Alemanya 2006. Islàndia, que a penes compta amb 100 jugadors més o menys professionals, va fer fora els inventors d'aquest joc, en què sempre hi ha lloc per als herois verdaders. Ragnar Sigurdsson i Sigthorsson ho són des que van remuntar amb els seus gols l'inicial de Rooney.

I és que l'últim creuament de vuitens va començar molt bé per a Anglaterra, en què finalment Hodgson va tirar del pansit Sterling, que no va trigar a convertir-se en la primera amenaça per a la defensa islandesa. En la seva segona arribada va controlar un llançament en llarg i va treure un clar penal a Halldorsson. El va convertir Rooney (m. 5) i la tasca es va posar molt costeruda per a la gran sensació de l'Eurocopa, amb Gal·les.

AUTOESTIMA

Pura teoria perquè a penes un minut després els nòrdics es van donar un xut d'autoestima en una sacada de banda que va acabar en el gol de l'empat, obra del central R. Sigurdsson després de la prolongació de cap del seu company en el centre de la defensa, Arnason (m. 6).

Vitamina de la millor per a Islàndia, que va redoblar la seva pressió a tot el camp per confondre del tot Anglaterra, que no s'ho acabava de creure mentre els seus modestíssims rivals es mostraven entossudits a demostrar que això d'arribar també a quarts, com els gal·lesos, no era ni molt menys un brindis al sol.

Ho van començar a acariciar amb un altre urpada descomunal als anglesos. Bona passada interior de G. Sigurdsson, el líder i jugador islandès més complet, toc de Bodvarsson i resolució de categoria amb la dreta de Sigthorson, que va comptar a més amb la col·laboració d'Hart (m. 18).

ESCENARI INSÒLIT

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Un escenari insòlit amb gran protagonisme d'Islàndia, que ni de bon tros es va dedicar a rifar la pilota per intentar anar guanyant com fos minuts al rellotge. L'entusiasme i els genys mensypreables fonaments de l'equip dirigit pel suec Lagerback no li van permetre arronsar-se, entre altres coses perquè van ser els primers de detectar el desconcert d'una Anglaterra molt previsible, sense cap profunditat. Sols Sturridge, a la mitja hora, va progressar amb possibilitats per la dreta per passar cap a Kane, que amb una espectacular volea va tenir una no menys esplèndida resposta per part de Halldorson.

Al tornar del descans, una altra vegada el central R. Sigurdsson va avivar el foc en què es consumia Anglaterra. Va culminar un córner amb una xilena que afortunadament per a Hart va enviar la pilota cap a la seva posició. La resposta britànica es va diluir entre la precipitació i els xuts llunyans que van facilitar la tasca a la rocosa defensa islandesa, on R. Sigurdsson també es va mostrar impecable en el que presumptament és la seva especialitat Amb un creuament espectacular va impedir que Vardy afusellés Hallsdorsson en l'única ocasió clara que els anglesos van poder fabricar en el segon temps, mentre Islàndia acariciava el tercer amb dues gardeles de Saevarsson i Gunnarsson sense haver renunciat mai a sortir amb la pilota jugada des de la seva àrea.