Xile guanya l'Argentina per penals i Messi es queda sense Copa Amèrica

Astròlegs i àugurs, apostadors i especialistes: tots s'han equivocat. Xile ha retingut la Copa Amèrica al vèncer una altra vegada per penals l'Argentina (4-2) i Leo Messi se n'ha tornat a anar amb les mans buides i calloses. La maledicció el persegueix com una ombra cada vegada que es posa la samarreta del seu país. "Per a mi s'ha acabat la selecció", ha anunciat després del partit, potser per efectes del sotrac emocional.

Leo ha fallat, a més, el seu xut davant un Claudio Bravo que el devia observar amb sorpresa: la pilota ha anat alta, massa alta, i mentre s'allunyava s'anava emportant els somnis argentins. Messi ha tornat a plorar. L'han consolat els seus companys i els rivals, que minuts abans l'havien perseguit gairebé amb acarnissament. El dolor era eloqüent. "Són quatre finals les que em toca perdre (l'altra el 2007). Ja ho he intentat molt, però és així. No s'ha donat i, lamentablement, me'n vaig sense poder aconseguir-ho". 

No hi ha hagut redempció. ¿Qui podia oferir-l'hi? "Les llàgrimes del millor de tots, el símbol del que no ha pogut ser", ha titulat 'Clarín'. S'havia preparat molt per a la volta olímpica i li ha tocat ser testimoni impotent d'una celebració aliena. En la nit del Met Life Stadium, a la matinada d'una Buenos Aires plujosa i freda, ningú trobava les paraules que ho expliquessin. Els insomnes han buscat raons sense sort.

Potser -s'ha arribat a dir- aquesta és la lletra petita del seu contracte amb el destí: a Barcelona ho guanyarà tot. El seu nom seguirà provocant admiració planetària. Però l'Argentina, en la seva desventura, l'humanitzarà: no es pot tenir tot a la vida, ni tan sols en la d'algú com ell. "La revenja l'espera al Mundial Rússia 2018, encara que ja amb 30 anys. Serà, potser, la seva última gran oportunitat. Necessita canviar tantes llàgrimes per un gran somriure", s'apiada d'alguna manera 'La Nación'. És la tercera vegada consecutiva que es retira capcot. 'És per plorar', titula el diari esportiu 'Olé'.

A XILE, UNA FESTA

A l'altre costat de la serralada dels Andes tot ha sigut una festa. 'La millor generació de la història li regala a Xile el seu segon títol', titula 'La Tercera'. "Aquest partit quedarà en la història perquè Messi ha elevat el seu xut", afegeix.

Ha sigut una autèntica final, 120 minuts en què cap dels equips ha tret avantatge. Messi ha tingut un molt bon joc en general. Els moments de flaquesa no han sigut de responsabilitat exclusiva. Com sempre, a Messi li falla l'ecosistema. Ha lluitat gairebé en soledat contra els xilens, que l'esperaven escalonats i quan se'ls escapava recorrien a la falta.

La Pulga no ha deixat en cap moment de complicar les coses a 'la Roja'. Als 27 minuts ha obligat Marcelo Díaz a anar-se'n del camp després de la seva segona infracció consecutiva. L'expulsió ha posat Xile en desavantatge numèric. Però el conjunt que dirigeix Gerardo Martino no l'ha pogut aprofitar. Pocs minuts després, Marcos Rojo ha agredit de manera infantil Arturo Vidal i l'àrbitre Heber Lopes l'ha obligat a anar-se'n també als vestidors.

Xile li feia cert mal a l'Argentina per esquerra cada vegada que Alexis Sánchez aprofitava els espais i es connectava amb Jean Bousejour. A l'albiceleste li faltava agressivitat si la pilota no estava als peus de la seva millor arma. Ángel Di María ha jugat a mitjana màquina com a conseqüència de la seva lesió. Gonzalo Higuaín, de bon rendiment durant el torneig, quedarà en la memòria dels argentins com l'home que, igual que al Brasil 2014 i la Copa Amèrica anterior, ha desaprofitat una situació de gol increïble. El davanter del Nápoli no té sort o punteria a les finals. Com davant Manuel Neuer fa dos anys, ha definit malament. Li havia robat la pilota a Gary Medel. Ha enfilat sol cap a Bravo. Però la pilota se n'ha anat a uns quants centímetres del pal dret. Ha sigut un mal auguri. Excepte un cop de cap del Kun Agüero, en la segona etapa, que Bravo ha impedit que entrés a la porteria, l'Argentina no ha tingut variants ofensives.

UNA ALTRA VEGADA PER PENALS

Els argentins han intentat definir el partit per evitar el temps suplementari. Però no hi ha hagut cas: mitja hora de pròrroga i, després, els penals. El primer l'ha executat el millor jugador xilè, Arturo Vidal. Sergio Romero l'ha contingut. En aquests breus segons, els argentins han sentit que sí, a la tercera va la vençuda, i l'eufòria ha contagiat jugadors i seguidors.

Li ha tocat el torn a Leo i ha passat l'impensable. Se n'ha anat com amagat dins de la seva casaca cap a un costat, on els seus companys l'han intentat consolar. Després Nicolás Castillo i Javier Mascherano (sempre esplèndid i valent en aquestes circumstàncies), i Aránguiz i Agüero han marcat. Biglia ha arribat a la zona dels penals com si carregués una creu. Als seus ulls s'advertia la derrota anticipada. Les mans de Bravo, potser l'heroi d'aquesta jornada, ho han confirmat.

"És una lliçó per a tots, perquè segueixin creient en la seva selecció", ha dit Bravo, que en els primers partits havia sigut criticat per la premsa del seu país. Silva no ha perdonat.

Notícies relacionades

Messi: "La selecció per a mi s'ha acabat"

L’"angoixant" lesió de Pol Valera

Xile s'ha trobat amb la Copa de la mateixa manera que a Santiago fa un any. "Hem canviat la història del futbol del nostre país", ha dit Sánchez. A Buenos Aires s'han començat a sentir veus que demanen el cap de Martino. "L'Argentina hauria d'haver guanyat aquest partit, en els 90 minuts o en la pròrroga, i no hem pogut. A partir d'aquí els jugadors saben que el futbol té aquest tipus de situacions i han de seguir endavant, perquè ho fan amb dignitat. La pròxima vegada, quan s'hagin de trobar, vindran i ho faran i representaran la selecció, perquè tenen orgull per vestir aquesta samarreta i renovaran les ganes i l'expectativa. És difícil, és trist, però tantes vegades els esportistes s'aixequen... Ells s'aixecaran i ho tornaran a fer", ha valorat Tata Martino.

Els oportunistes han recordat la frase admonitòria de Diego Maradona: "si perden no tornin". Igual que sempre, aquí et guanyes el cel o la infàmia.