Un Rio d'aigües tèrboles

El primer que percebran els 500.000 turistes que en els pròxims dies arribin per disfrutar dels Jocs Olímpics de Rio 2016 és la pudor. Així que travessin les portes de l’aeroport internacional Tom Jobim per agafar un taxi, l’olor penetrant de les aigües de la badia de Guanabara els donarà la benvinguda.

Durant el trajecte d’uns 40 minuts fins als hotels dels luxosos barris de Copacabana i Ipanema, podran admirar, més enllà de l’oceà de faveles, els milers de tones d’escombraries que s’acumulen als marges dels 337 km2 de badia. Una immensa latrina a l’aire lliure que rep les aigües sense processar de nou milions d’habitants i 1.400 indústries, entre elles 700 petroleres, a un ritme de 18.000 litres per segon. 

Un lloc que, per increïble que pugui semblar, serà l’escenari de les cinc modalitats masculines, quatre de femenines i una de mixta de les competicions de vela a Rio 2016. Allà, enmig d’unes aigües 1,7 milions de vegades més contaminades del límit establert per al bany a Europa i els Estats Units, serà on 1.400 atletes, 14 d’ells espanyols, lluitaran per l’or olímpic.

Aigües amb ‘chapapote’

Sota un sol de justícia, un parell de valents es preparen per salpar. «Avui anem molt bé de temps, però fa uns dies vam estar algunes hores netejant el buc del catamarà amb gasolina. De tant en tant els petrolers netegen les bodegues i l’aigua s’omple de 'chapapote'», explica a EL PERIÓDICO el medallista espanyol a Pequín 2008 Fernando Echávarri.

Amb la seva companya Tara Pacheco i el seu entrenador Santi López-Vázquez, aquests intrèpids regatistes s’afanyen per muntar l’estructura de l’embarcació que utilitzaran per competir en la nova categoria olímpica de Nacra 17, l’única mixta. És dia de regata a mar obert davant la platja de Copacabana i no hi ha temps a perdre. «És un bon dia per observar les maniobres dels rivals», comenta Santi, càmera  en mà, que acompanyarà les regates a bord d’una llanxa pneumàtica. «L’espionatge en la vela és clau per conèixer els adversaris», confessa.

Des de mitjans del 2014, l’equip va muntar la seva base d’operacions en uns contenidors marítims ubicats a la Marina de Glória, centre neuràlgic de la vela a Rio 2016. Malgrat els problemes logístics i el pèssim estat de les aigües, patró i tripulant han aconseguit mantenir entrenaments regulars.

«Part de l’equip ha pres precaucions vacunant-se de diferents malalties. Des de la febre tifoidea o la febre groga a l’hepatitis o el tètanus. L’aigua és un gran problema tant pels agents químics i bacteriològics com els vírics. Si caus a l’aigua i te n’empasses pots agafar qualsevol cosa», reconeix el càntabre Echávarri que, no obstant, ha optat per aclimatar-se a la pol·lució a l’estil dels carioques, exposant-s’hi a poc a poc i desenvolupant anticossos contra les malalties.

Tota cautela és poca. Segons unes anàlisis realitzades per l’agència Associated Press, tot atleta que ingereixi 16 mil·lilitres d’aigua, l’equivalent a tres culleradetes i molt menys del que s’acostuma a ingerir en plena regata, tindrà unes probabilitats del 99% de patir una infecció per virus o bacteri.

Van passar dos tests

Un problema majúscul al qual les autoritats de la ciutat, en especial el seu alcalde, Eduardo Paes, han fet el sord. «Per mi la badia de Guanabara no és un assumpte olímpic, sinó municipal. Va ser un desafiament que no vam saber resoldre, però ja vam tenir dos tests i no hi va haver problemes», va declarar Paes, que després de gastar més de cinc milions d’euros de diner públic en les tasques de neteja a penes va aconseguir el 40% de descontaminació davant el 80% exigit pel COI.

Una mentida més d’un polític que també va fer el sord a un polèmic informe de la Federació Internacional de Vela en què es va denunciar que més del 7% dels 567 regatistes que van participar en la cita preolímpica del mes d’agost van acabar emmalaltint o amb infeccions. Una cosa que ja va passar  amb el català Joan Herp, competidor de la classe 470, que després de patir un tall al turmell va haver de tornar a Espanya per tractar la infecció. «Jo mateixa he tingut febre i diarrees després d’estar aquí competint. És un risc més que assumeixo però el que més preocupa són les escombraries que floten a l’aigua», reconeix Tara Pacheco. La tripulant de l’equip espanyol ja sap el que és accidentar-se en competició.

Un gos flotant

Notícies relacionades

El Madrid recorrerà la vermella de Vinícius per tenir-lo a l’Aràbia

Comoditat i gols en un equip inèdit

«L’última vegada que vam venir vam trobar  un gos flotant, l’altre dia un tros enorme d’un llit i gairebé vam xocar amb un tros de fusta ple de claus. Imagina’t si a la velocitat a què naveguem la fusta et dóna un cop», es lamenta la canària, que no dubta a atribuir a la sort xocar o no amb un obstacle imprevist.

Per la seva part, el patró Echávarri és optimista amb les possibilitats de la parella. Ni tan sols l’ensurt que vam patir al maig, quan l’equip va ser atracat a punta de pistola al barri turístic de Santa Teresa, li esborra el somriure. «Al final l’únic que ens farà guanyar la medalla és treure el cap per fora del vaixell i regatejar», resumeix aquest llop de mar.