Així van ser els millors moments de les sis últimes cerimònies inaugurals dels Jocs

Aquest divendres tindrà lloc la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro, Brasil. L'obertura s'iniciarà a les 20.00 hores a la ciutat amfitriona, la 1.00 de dissabte a Espanya. Es preveu una cerimònia acolorida, però poca cosa se'n sap fins ara, bàsicament que se celebrarà a l'històric estadi de Maracanà.

Quina millor manera per calmar les ànsies que recordar els moments més emotius i espectaculars de les sis últimes cerimònies d'inauguració. Barcelona 1992, Atlanta 1996, Sydney 2000, Atenes 2004, Pequín 2008 i Londres 2012 són les seus que han precedit Rio de Janeiro, i han deixat el nivell molt alt. A continuació, una selecció dels millors moments:

LONDRES 2012: DE CINE

De cine, així va titular EL PERIÓDICO la seva portada l'endemà de la inauguració, i no podia haver trobat millor lema. La cerimònia d'obertura de Londres 2012 va ser una pel·lícula en directe. La capital britànica era la primera ciutat que acollia per tercera vegada uns Jocs, després dels de 1908 i 1948.

L'aclamat director de cine Danny Boyle ('Slumdog Millionaire', 'Steve Jobs') va ser l'encarregat de la cerimònia, que tenia el difícil paper de no defraudar després de l'obertura de Pequín. I no ho va fer, sinó el contrari. Els més crítics amb la fredor xinesa van trobar en aquesta gala l'afecte i l'emoció que demanaven. Es van utilitzar com mai abans la llum i la música (van sonar cançons mítiques angleses, de tots els estils i èpoques).

Va ser una inauguració enormement simbòlica, fins i tot va començar a les 20.12 hores, i molt 'british'. Recordem l'escena de la reina Isabel II acompanyada de James Bond o l'aparició de Mr. Bean. Van tenir el seu espai William Shakespeare, J. K. Rowling, David Beckham, Tim Berners-Lee (creador de la www), Mike Olfield, entre altres. Fins i tot Paul McCartney va cantar, amb els 60.000 espectadors a l'estadi, la mítica 'Hey Jude'. Va ser una cerimònia emocional i màgica.

Un dels moments més emotius va ser l'inici de l'espectacle. A l'estadi s'havia recreat un camp anglès, animals inclosos, que a poc a poc es va anar transformant en una ciutat fabril, a causa de la revolució industrial. Fins i tot hi van aparèixer les sufragistes. El tram va acabar amb l'aixecament de les anelles olímpiques, sorgides de l'esforç i del treball.

PEQUÍN 2088: FREDA MAJESTUOSITAT

I va arribar el torn del país més poblat del món: la Xina. Beijing 2008 va ser exuberància desmesurada. Seguint la tradició oriental que assegura que el vuit és el número de la sort, el 8 d'agost (mes vuit) del 2008 a les 20.08 es va iniciar la gala inaugural dels Jocs. Va ser una cerimònia monumental. L'estadi nacional, anomenat Niu d'Ocell, es va mostrar al món imponent cridant que la Xina està preparada per ser la primera potència mundial.

La cerimònia, dirigida pel director de cine Zhang Yimou ('La linterna roja', 'La casa de les dagues voladores'), va obrir amb 2.008 percussionistes de fou, l'instrument més antic de la Xina. Els voluntaris estaven sincronitzats a la perfecció. Potser els moments més tendres van ser l'homenatge a les dinasties xineses i l'aparició de 62 nens i nenes, lluint vestits típics, que representaven les 62 ètnies del país.

També va ser espectacular veure el gimnasta Li Ning córrer suspès al voltant del Niu d'Ocell abans d'encendre el peveter. La cerimònia va acabar amb uns exagerats focs artificials, que temps després es va saber que havien estat augmentats digitalment. Va ser, en resum, una gala grandiloqüent i massa tecnològica. Freda i amb poca emocionalitat. Va deixar el llistó molt alt.

La seqüència seleccionada pertany al tram en què es recordava Confuci i l'evolució dels caràcters xinesos mitjançant un enorme pergamí digital. La representació acaba amb una sorpresa inesperada que demostra el poder laboral del ciutadà xinès.

ATENES 2004: RETORN A CASA

El 2004 la seu olímpica va ser Atenes. Els Jocs tornaven a la seva llar, al país que els va veure néixer. Per això Grècia va voler estar a l'altura i certament hi va estar. 

L'estadi olímpic d'Atenes Spyros Louis va aparèixer amb un mar Mediterrani al centre. Una piscina gegant de fibra de vidre que va drenar l'aigua en 2 minuts. D'ella van sorgir els arcs olímpics, en flames. Recordant el peveter de Sydney. Va ser una cerimònia elegant. No hi van faltar els éssers mitològics, les escultures de marbre, la civilització minoica i la micènica, Alexandre el Gran, entre altres. El blanc i el blau van protagonitzar la il·luminació.

També va destacar l'actuació de la cantant islandesa Björk, que va interpretar, amb la seva particular veu, el tema ‘Oceania’. La interpretació va donar cert dinamisme a la cerimònia, que potser va pecar d'un ritme relativament pausat.

També és recordada l'encesa del peveter. El campió de vela Nikolaos Kaklamanakis va pujar les escales i aleshores el calderó, dissenyat per l'espanyol Santiago Calatrava, es va començar a inclinar, simbolitzant que l'avenç tecnològic sempre estarà al servei de l'ésser humà.

La part més destacada, per conjugar a la perfecció la tecnologia i l'elegància de la cerimònia, va ser el moment en què de l'embaràs brillant d'una dona va aparèixer, al llac, la Via Làctia que va culminar rotant i convertint-se en el símbol de l'ADN. Després, del centre de l'estadi, d'entre les aigües, va aparèixer una vella olivera, arbre de la vida i símbol de la cultura grega.

SYDNEY 2000: FOC I AIGUA

La inauguració de Sydney 2000 sí que va complir les expectatives. La ciutat australiana va fer bandera d'innovació tecnològica i imaginació. ¿Qui ha oblidat aquella simpàtica nena nedant, per l'aire, recorrent el fons marí ple de meduses i peixos de colors? ¿I el preciós homenatge als aborígens australians? ¿I l'explosió de color en els mosaics humans que representaven la variada i exòtica flora i la fauna del país austral?

Tampoc es pot obviar la qualitat musical. Hi van actuar Olivia Newton-John, John Farnham, Vanessa Amorosi i Tina Arena. Sydney 2000 va significar un pas cap endavant en la història de les cerimònies d'obertura dels Jocs.

El moment més recordat és l'encesa del peveter. En aquella ocasió el foc va lluitar contra l'etern rival: el foc. Les flames van sorgir de l'aigua. Pura màgia. El peveter va fer honor al lema olímpic: 'Citius, altius, fortius' (més ràpid, més alt, més fort) i es va erigir majestuós.

Per si fos poc, es va fer història en matèria d'igualtat. Cathy Freeman va ser l'encarregada d'encendre el peveter, i es va convertir en la segona dona en la història a fer-ho, la primera havia sigut Enriqueta Basilio Sotelo als Jocs de Mèxic 1968. Freeman va ser, a més, la primera aborigen que tenia aquest honor.

ATLANTA-96: MUHAMMAD ALI

Atlanta 1996 va decebre. Aquell any era el centenari olímpic, però l'aniversari no va ser tan grandiós com hauria d'haver estat. La seva cerimònia va recordar massa la de Barcelona. Tot i això, la gala va comptar amb elements propis dels EUA, especialment del sud del país: cor gòspel, banda musical uniformada i 'cheerleaders'. Els organitzadors van donar un cop d'efecte gràcies a la participació de Celine Dion, però sobretot del mític boxejador Muhammad Ali, que malgrat tenir un avançat Parkinson, va encendre la flama olímpica.

Sens dubte, el moment més emotiu de la celebració va ser l'homenatge a Martin Luther King, nascut a Atlanta, i als herois olímpics. Ja al seu dia, Pasqual Maragall, convidat a la cerimònia, va dir que aquest va ser el moment més emotiu: "A Barcelona es va homenatjar Companys, que també va morir assassinat, i aquí s'ha fet amb Luther King. És el moment que més m'ha agradat".

BARCELONA-92: ¡HOLA!

Els Jocs de Barcelona, els nostres jocs, van marcar un punt d'inflexió en molts aspectes, també en la cerimònia inaugural. Aquell 25 de juliol de 1992 Barcelona es va obrir al mar i al món. Va oferir un espectacle alegre, ple de color i mediterrani. Va conjugar la tradició i la modernitat fent bandera d'una imaginació desbordant.

Notícies relacionades

Uns Jocs Olímpics en família

L'Ona, la Gemma i el maleït aire condicionat de Rio de Janeiro

Encara ressonen a Montjuïc, l'estadi que va acollir l'acte, el taloneig de Cristina Hoyos, els tambors del Baix Aragó, les veus de Montserrat Caballé, Plácido Domingo, Carreras, Kraus, Berganza, entre altres cantants. Encara s'hi veuen Hèrcules i Jàson i els argonautes, de la Fura del Baus. Encara s'hi mantenen els 12 castells. Antonio Rebollo encara tensa l'arc i la fletxa en flames encara fa cremar el peveter. Va ser, en resum, una cerimònia que ha influït en les següents.

Un dels moments més destacats pertany a l'inici de l'espectacle. Els voluntaris, lluint magnífics vestits, van crear mosaics, entre els quals destaca l'emotiu 'Hola'. Que el públic va recolzar cridant-lo a tot el món.