L'Ona, la Gemma i el maleït aire condicionat de Rio de Janeiro

Una de les coses que més solen cridar l'atenció als turistes que van per primera vegada a Rio de Janeiro és la mania dels carioques de posar al màxim l'aire condicionat. A l'autobús, a casa o a la feina, qualsevol ambient tancat pot arribar a ser glacial. No importa on estiguin o si, en ple hivern austral, la temperatura baixa fins a uns agradables 15 graus. 

“Quina mania de posar l'aire condicionat a tota pastilla”, es lamenta la veterana Gemma Mengual, que en el seu primer dia a la Vila Olímpica ja ha sigut víctima del costum local. “Just sóc una persona anti aire condicionat, no m'agrada gens. Aquest matí al menjador hem passat fred”, reconeix la nedadora, que no s'havia trobat aquest problema a les Viles de Sydney, Atenes o Pequín. 

POCA VARIETAT DE MENJAR

Per la seva part, Ona Carbonell, la seva inseparable companya tant en la sincronitzada com a l'habitació, està encantada amb l'aire condicionat a les habitacions, però, com que mai plou a gust de tothom, està una mica disgustada amb el menjar del restaurant de la Vila, el més gran d'uns Jocs Olímpics, amb 27.000 metres quadrats i una capacitat per atendre 5.000 atletes al mateix temps.

“El tema del menjar sí que m'ha semblat una mica regular. Normalment hi ha més varietat de plats. A Londres 2012 teníem japonès, àrab o italià. Ara és tot molt semblant, no sé gaire bé què menjaré aquests dies”, diu entre rialles, encara que preocupada per mantenir-se en els 52 quilos amb què sol competir. No en va reconeix que a Londres els nervis la van fer baixar dels 50 quilos.

Una preocupació que, de moment, no li ha fet perdre el son a la Gemma: “Ahir a la nit em vaig menjar una pizza i em vaig quedar perfecta”. Això sí, totes dues coincideixen que la temperatura a l'aigua del Centre Aquàtic María Lenk els podria fer patir en els entrenaments dels 13 dies que encara falten per a la gran cita del diumenge 16 d'agost, dia en què podrien pujar al podi per tercera vegada en les seves respectives carreres.

ASPIRANT AL LLOC MÉS ALT

“L'aigua és una mica més freda del que esperàvem. Ens han dit que està a 27 graus quan nosaltres sempre ens entrenem amb 28 o 29 graus. Quan l'entrenament és llarg, s'acaba notant, especialment en els moments en què et quedes parat i et peles de fred”, explica la més gran del duo, que recorda, a més, que l'Ona va passar unes angines fa poc.

Notícies relacionades

Uns Jocs Olímpics en família

Així van ser els millors moments de les sis últimes cerimònies inaugurals dels Jocs

Però més enllà del menjar monòton i el fred glacial de l'hivern carioca, potenciat pel temible aire condicionat de la Vila, totes dues es mostraven en el seu primer dia ansioses per conèixer les instal·lacions i les seves veïnes i rivals. “Només hem vist les japoneses amb Masayo Imura”, assenyala l'Ona en referència a la llegenda nipona de la sincronitzada i que ha aconseguit posar les orientals al lloc més alt de la modalitat juntament amb Rússia, la Xina i Ucraïna

Tot un repte que no espanta ni la rejovenida veterana i la veterana jove que aspiren a tot a Rio 2016. “Les ganes s'han multiplicat a l'arribar aquí. Tenim dues rutines molt bones, i hi sumem la nostra experiència. Totes dues sabem com va això i esperem poder repetir els triomfs divertint-nos i ballant a l'aigua”, sentencia l'Ona els ulls brillants. De moment, malgrat el fred i que el menjar no és el millor a Rio 2016, les ganes de medalles no els faltaran.