Phelps alimenta la seva llegenda de campió amb dos ors més

Entre les poderoses raons que van empènyer Michael Phelps a tornar a l'alta competició, després d'un intent de retirada després de Londres-2012 que va prolongar dos anys, apareix, sense discussió, la derrota que va patir en aquells Jocs en els 200 papallona, la seva prova fetitxe. Aquesta és una de les cites que havia dominat de forma tirànica durant gairebé una dècada.

El sud-africà Chad Le Clos, el seu botxí en aquella final, li va deixar aquesta marca gravada a foc. La plata més amarga. En aquesta nova etapa de la seva vida, en què intenta posar-se en pau amb ell mateix, Phelps s'ha pogut treure aquest pes de sobre. S'ha penjat la medalla d'or amb un temps de 1.53.36 davant del japonès Sakai Masato (plata) i de l'hongarès Tamas Kenderesi, mentre que Le Clos ha acabat en la quarta plaça.

Phelps torna a ser el campió olímpic de l'especialitat. Igual que a Pequín i a Atenes. Compte saldat. Le Clos va detectar aquest desig que el consumia per dins quan va creuar amb Phelps la mirada a la sala d'espera dels nadadors, abans de les semifinals “Vaig veure als seus ulls que no tenia al cap tornar a perdre”.

CELEBRACIÓ EN FAMÍLIA

Phelps va demostrar aquest desig quan va sortir a la piscina. Amb la mirada fixa a la paret d'arribada. Concentrat. Tots els seus gestos demostraven determinació. Va passar pel primer 50 en segona posició, per darrere de l'hongarès Laszlo Cseh. Però a partir dels 100 metres va iniciar la seva desfilada triomfal amb la grada aixecada, fent esclatar d'alegria les grades.

Un enorme somriure es va dibuixar a la cara de Phelps conscient de la seva conquista. Era la seva 20a medalla d'or, així que no es va poder reprimir i va aixecar els dos índexs en senyal de triomf. La victòria d'un renascut. Aquest moment, que no oblidarà, es va allargar a la grada, fins on va pujar per rebre el carinyo de la seva mare, de la seva companya i per besar el seu fill, Boomer, aliè al dia de grandesa, però focus dels fotògrafs que no van perdre l'oportunitat d'immortalitzar la instantània, per a felicitat també dels aficionats nord-americans que adoren les escenes de família.

Disposat que la nit resultés inoblidable, l'equip dels EUA va incloure Phelps en la final del relleu 4x200 lliure i ho va anunciar poc abans que s'iniciés la jornada. I l'‘Exprés de Baltimore’ va disfrutar de formar part d'un equip, una sensació que l'omple tant com la competició individual per coronar-se campió al costat de Conor Dwyer, Tonwley Haas i Ryan Lochte. A les seves mans va quedar l'últim relleu, quan els seus companys ja havien fet gairebé tota la feina. Una altra passejada triomfal, per acabar amb tres segons d'avantatge sobre la Gran Bretanya (plata) i el Japó (bronze). És el seu tercer títol a Rio, que va inaugurar amb el triomf en el relleu 4x100, i on lluitarà per dos podis més: el 100 papallona i el 200 estils.

FENT HISTÒRIA   

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

La nord-americana Katie Ledecky, amb un or en els 200 lliure, i l'hongaresa Katinka Hosszu, amb el títol en els 200 estils, van ajudar a completar una nit excepcional. Buscant nous límits i barreres per tirar a terra, Ledecky va escriure una nova pàgina al Centre Aquàtic de Rio, proclamant-se campiona dels 200 metres lliures, un nou registre d'una figura que ja tiranitzava el mig fons i el fons en la natació mundial. El seu pols amb la sueca Sarah Sjostrom va resultar apassionant. Ledecky va deixar un crono de 1.53.73 minuts per emportar-se la seva tercera medalla després de l'or dels 400 lliure i la plata del 4x100 lliure en el relleu amb els EUA. Sjostrom va ser plata i l'australiana McKeon va ser bronze, relegant Federica Pellegrini a la quarta plaça.

Igual d'apassionant va resultar la final dels 200 estils, el tercer or individual de Hosszu en aquests Jocs (després del de 400 estils i els 100 esquena) en què va camí de convertir-se en la reina. El seu temps, 2.06.58, és nou rècord olímpic. La plata va ser per a la britànica Siobhan-Maria O’Connor, i el bronze per a la nord-americana Maya Dirado.