Orlando Ortega s'estrena com a espanyol amb una plata en 110 tanques

Orlando Ortega és el nou subcampió olímpic dels 110 metres tanques. En el seu primer gran campionat amb el passaport espanyol, l'atleta nascut a Artemisa (Cuba) fa 24 anys li ha donat a l'esport espanyol la seva setena medalla en els Jocs Olímpics de Rio 2016, la primera de plata i la primera de qualsevol metall per a l'atletisme espanyol des d'Atenes 2004. L'hispanocubà, atleta de qui es parlarà durant temps per la seva tremenda classe en l'elèctrica carrera de les tanques altes, ha pagat una mala sortida i una petita ensopegada en la segona tanca, però ha reaccionat en la segona part de la final i ha entrat enganxat a Omar McLeod, que li ha donat a Jamaica el primer or en aquesta especialitat. McLeod ha guanyat amb 13.05, per 13.17 d'Ortega i 13.24 del francès Dimitri Bascou.

La medalla d'Ortega ja es presumia des de les semifinals disputades dues hores abans, en què s'ha imposat en la seva sèrie amb 13.32, la mateixa marca de la qualificació de dilluns, i que l'ha portat amb el cinquè millor temps a la final, en què ha sortit pel carrer 7. La plata li reportarà a Ortega el premi de 48.000 euros estipulat pel Comitè Olímpic Espanyol als medallistes de plata.

Al final de la carrera, el corredor de tanques no podia dissimular la seva enorme alegria, ja que en la seva estrena com a espanyol ha aconseguit un èxit indiscutible, millorant el sisè lloc dels Jocs de fa quatre anys a Londres. 

PER POCS DIES

Ortega és un dels atletes arribats de Cuba que poden donar molts triomfs a l'atletisme espanyol, com en el seu dia van fer els saltadors de longitud Joan Lino Martínez (bronze a Atenes 2004) o Niurka Montalvo, campiona del món a Sevilla 1999. Amb només 24 anys, la carrera del corredor de tanques d'Artemisa no pot ser més prometedora, ara que diu haver trobat a Espanya la tranquil·litat i la calma per entrenar-se que trobava a faltar a la convulsa Cuba en els seus últims anys allà. Amb pocs recursos i polèmica amb la seva federació, Ortega va decidir que els Mundials de Moscou de l'agost del 2013 serien els últims campionats amb el seu país natal i ja no va tornar a Cuba. Es va instal·lar a Espanya, primer a Ontinyent i després a Madrid, on ara es prepara al Centre d'Alt Rendiment amb el seu pare, que també es diu Orlando, d'entrenador, mentre la resta de la seva família està entre Miami i l'illa antillana.

Notícies relacionades

Ortega: "Vull agrair-li a Espanya la confiança en mi"

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Els Jocs són el primer gran campionat en què Orlando Ortega pot participar com a espanyol, ja que el Comitè Olímpic Internacional (COI) fixa en tres anys el temps que ha de passar entre l'última competició amb el país anterior (va ser a Moscou l'11 d'agost del 2013) i la primera amb la nova nacionalitat (a Rio, el dia 15). Per quatre dies el corredor de tanques ha pogut penjar-se la medalla i millorar el seu sisè lloc com a cubà a Londres 2012. Amb una millor marca de 12.94 (2015), el mes de maig passat va fixar el seu primer rècord d'Espanya a Doha en 13.12, que després va rebaixar a Mònaco a 13.04, deixant molt lluny ja els 13.33 del 2007 d'un altre corredor de tanques nacionalitzat, Jackson Quiñónez, originari de l'Equador.

Els seus tres anys d'inactivitat en grans tornejos no han reduït el potencial d'Ortega, que té un estil sedós amb què sembla lliscar sobre les tanques, i que l'agermanen més a figures del passat com Renaldo Nehemiah o Colin Jackson que als potents Greg Foster, Roger Kingdom o David Oliver. No li fa por ni el rècord del món del nord-americà Àries Merritt (12.80). "No em veig límits, el rècord del món no em sembla impossible, de fet el tinc entre cella i cella", ha assegurat recentment Ortega, que en el seu aterratge a Espanya va trobar l'oposició dels corredors de tanques espanyols, que consideraven que ell, el també hispanocubà Yidiel Contreras (semifinalista a Rio) i el mateix Quiñónez tancaven el camí als d'origen nacional. "Va ser un malentès. He fet amistat amb diversos d'aquests corredors de tanques, tots hem entès que som aquí per treballar", assegura Ortega, primer medallista olímpic en 110 tanques, una prova en la qual només Javier Moracho (7è a Moscou-80), Carles Sala (7è a Los Ángeles-84) i Quiñónez (8è a Pequín 2008) havien sigut finalistes olímpics.