Orlando Ortega, tot per Espanya

Orlando Ortega, el nou subcampió olímpic dels 110 metres tanques, es va embolicar de dalt a baix amb la bandera espanyola així que va aconseguir la setena medalla de la delegació espanyola a Rio 2016 i la primera per a l'atletisme espanyol des d'Atenes 2004. Va ser la manera que aquest autèntic prodigi de les tanques altes va trobar per agrair l'acollida del seu nou país quan, l'agost del 2013, va decidir fugir de la disciplina cubana i acollir-se a la nova nacionalitat, que va obtenir el 24 de juliol del 2015 i que li va permetre estrenar-se com a atleta espanyol en un gran campionat precisament als Jocs, al complir-se ja tres anys (i quatre dies) de l'última vegada que va córrer defensant la samarreta cubana, com estipulen els terminis del COI.

"Estic molt agraït per aquesta oportunitat. Vull agrair-li a Espanya la confiança en mi. A la federació espanyola, al meu club. Gràcies a la meva família a Cuba, al meu pare que està avui amb mi. L'objectiu està complert. Molt content i molt agraït per aquesta oportunitat. Estic segur que aconseguiré molts èxits per a Espanya i per a la meva família. Han sigut tres anys molt difícils per a mi, he patit molt per arribar a aquest moment i estic molt content", assegurava un Ortega incapaç d'amagar la seva alegria una vegada aconseguit el seu primer gran èxit amb el seu nou país.

Ortega acabava de ser segon a la final olímpica. Va estar a punt de pagar una mala sortida i una petita ensopegada a la segona tanca, però va reaccionar de manera meravellosa a la segona part de la carrera i va entrar enganxat a Omar McLeod, que li ha donat a Jamaica el primer or en aquesta especialitat. McLeod va guanyar amb 13.05 segons, per 13.17 d'Ortega i 13.24 del francès Dimitri Bascou.

La medalla d'Ortega ja es presumia des de les semifinals disputades dues hores abans, en què l'hispanocubà es va imposar en la seva sèrie amb 13.32, la mateixa marca de la qualificació de dilluns. La plata li reportarà a Ortega el premi de 48.000 euros estipulat pel Comitè Olímpic Espanyol als medallistes de plata. En la seva estrena com a espanyol va aconseguir un èxit indiscutible, millorant el sisè lloc dels Jocs de fa quatre anys a Londres, encara com a cubà, un passat del qual no renega, ni de bon tros, però que veu llunyà.

ÈXITS AL POBLE ESPANYOL

"Estic segur que li donaré molts èxits al poble espanyol, que ha confiat en mi en tot moment. M'he sentit físicament molt bé. En les semifinals vaig tenir molta pressió, perquè podia ser la meva segona final consecutiva. Tenia molta por. Gràcies a Déu ho vaig poder aconseguir. Vaig arribar a la final a divertir-me, sense pressió. Gràcies a la meva àvia, l'orgull pel qual sóc aquí avui. Va ser una carrera fantàstica", va afegir Ortega, un d'aquests atletes arribats de Cuba que poden donar molts triomfs a l'atletisme espanyol, com al seu dia van fer els saltadors de longitud Joan Lino Martínez (bronze a Atenes 2004) o Niurka Montalvo, campiona del món a Sevilla 1999.

"Vaig prometre abans de sortir que donaria el millor de mi i m'hi he deixat la pell per Espanya, aquesta medalla de plata em sembla un or amb rècord mundial", va dir Ortega, que va rememorar el seu passat recent: "He passat tres anys durs, he hagut d'aguantar molta pressió perquè no vaig saber fins a últim moment si vindria als Jocs o no". Per al corredor, el més difícil de ser emigrat " és estar lluny de la família", i encara que no nega les seves arrels cubanes, es va declarar espanyol amb gustos espanyols. "Quan arribi a casa em menjaré una paella, però de carn perquè no m'agrada el peix".

ENTRE MADRID, MIAMI I CUBA

Amb només 24 anys, la carrera del corredor de tanques d'Artemisa no pot ser més prometedora, ara que diu que ha trobat a Espanya la tranquil·litat i la calma per entrenar-se que trobava a faltar a la convulsa Cuba en els seus últims anys allà. Amb pocs recursos i polèmica amb la seva federació, Ortega va decidir que els Mundials de Moscou de l'agost del 2013 serien els últims campionats amb el seu país natal i ja no va tornar a Cuba. Es va instal·lar a Espanya, primer a Ontinyent i després a Madrid, on ara es prepara al Centre d'Alt Rendiment amb el seu pare, també anomenat Orlando, d'entrenador, mentre la resta de la seva família està entre Miami (la seva mare, per exemple) i l'illa antillana.

Notícies relacionades

Rafa Nadal: "He fet el que he pogut"

Nadal tanca una carrera de somni

Els Jocs són el primer gran campionat en què Orlando Ortega pot participar com a espanyol, ja que el Comitè Olímpic Internacional (COI) fixa en tres anys el temps que ha de passar entre l'última competició amb el país anterior (va ser a Moscou l'11 d'agost del 2013) i la primera amb la nova nacionalitat (a Rio, el dia 15). Per quatre dies el corredor de tanques s'ha pogut penjar la medalla i millorar el seu sisè lloc com a cubà a Londres 2012. Amb una millor marca de 12.94 (2015), el mes de maig passat va fixar el seu primer rècord d'Espanya a Doha en 13.12, que després va rebaixar a Mònaco a 13.04, i va deixar ja molt lluny els 13.33 del 2007 d'un altre corredor de tanques nacionalitzat, Jackson Quiñónez, originari de l'Equador.

"No em veig límits, el rècord del món no em sembla impossible. Lo tinc entre cella i cella"

Els seus tres anys d'inactivitat en grans tornejos no han disminuït el potencial de Ortega, que posseeix un estil sedós amb què sembla lliscar sobre les tanques, i que l'agermana més a figures del passat com Renaldo Nehemiah o Colin Jackson que als potents Greg Foster, Roger Kingdom o David Oliver. No li fa por ni el rècord del món del nord-americà Aries Merritt (12.80). "No em veig límits, el rècord del món no em sembla impossible, de fet el tinc entre cella i cella", ha assegurat recentment Ortega, que quan va aterrar a Espanya va trobar l'oposició dels corredors de tanques espanyols, que consideraven que ell, el també hispanocubà Yidiel Contreras (semifinalista a Rio) i el mateix Quiñónez tancaven el camí als d'origen nacional. "Va ser un malentès. He fet amistat amb diversos d'aquests corredors de tanques, tots hem entès que estem aquí per treballar", assegura Ortega, primer medallista olímpic en 110 tanques, una prova en què només Javier Moracho (7è a Moscou-80), Carles Sala (7è a Los Angeles-84) i Quiñónez (8è a Pequín 2008) havien sigut finalistes olímpics.