Saúl Craviotto, el braç olímpic de la llei

Alt, guapo i amb cognom de galant de cine. Amb aquests atributs no és estrany que el piragüista Saúl Craviotto, de 31 anys i 1,90 d'altura, faci que més es giri mentre el veuen realitzar la seva patrulla als carrers de Gijón. A més de ser el braç més musculat de la Policia Nacional asturiana, aquest català, nascut a Lleida i format a les aigües del Segre, és a partir d'avui el flamant bicampió olímpic de la categoria K2.

Si a Pequín 2008 havia aconseguit portar-se la medalla d'or en els 500 metres, amb el també policia Carlos Pérez Rial, vuit anys més tard, sobre la Lagoa Rodrigo de Freitas de Rio de Janeiro, va aconseguir emportar-se el premi daurat en la categoria de 200 metres amb el també gallec i aspirant a policia Cristian Toro. Tot un premi per al fill d'un electricista, Manuel, que li va encomanar el gust per la pala a l'inscriure'l de ben jove al Club Sícoris de Lleida. 

¡¡Bravoooooo, bravooooo🎉!! Nuestro compañero @Saul_Craviotto y @TORO_CT7 #oro en K2 200 #piragüismo #Rio2016 #ESP pic.twitter.com/FGAqNC0L31

— Policía Nacional (@policia) 18 de agosto de 2016

Notícies relacionades

Espanya remunta contra Bèlgica amb dos gols en l’afegit

L’Espanyol afronta un partit amb valor doble a Vitòria

“Ha sigut duríssim poder estar aquí una altra vegada i emportar-se l'or. Moltes persones assumeixen que al tenir un bon currículum les medalles haurien d'arribar sí o sí. Com si aquí les regalessin”, reconeix el palista, que, malgrat el seu aspecte serè i relaxat, admet haver sentit el pes de la pressió quan va aconseguir la classificació directa a la final del K2 200 metres dimarts passat. Per sort per al lleidatà, i per a l'esport espanyol en general, els seus entrenaments a l'embassament asturià de Trasona, a 20 minuts en cotxe des de Gijón, li van valer igualment per triomfar en dos llocs tan dispars com Londres i Rio: "L'hivern aquí té la mateixa temperatura i menys humitat".

TORNAR A PATRULLAR

Més relaxat, somrient i amb un moreno dels que provoquen enveja, Saúl ja planificava com seria el seu retorn a la vida als carrers de Gijón. "De tornar a la feina no se'n salva ningú, però honrar el cos sempre és un gran orgull", va resumir. Sens dubte a partir de Rio 2016, les poques persones que no es giraven quan es creuaven amb el policia més atractiu de Gijón tindran motius per fer-ho.