Superdijous espanyol a Rio

Havia de ser el superdijous de la delegació espanyola als Jocs de Rio 2016. Tot estava preparat per a la tempesta perfecta. Era jugar a doble i res, i la jugada va sortir gairebé perfecta. No va ser un ple ni es va fer saltar la banca, però 'La Roja', en el seu conjunt, va donar un important pas endavant.

Va fallar el quart lloc de la vela i, per descomptat, la inesperada punxada dels triatletes a la calor de la platja de Copacabana. Però tota la resta va sortir rodó en una jornada que va suposar pràcticament doblar, en un sol dia, el botí de la delegació en aquests Jocs que li estan posant les coses molt difícils. Dimecres a la nit, Espanya portava set medalles; després del superdijous, va anar a dormir amb 11 assegurades i un as a la màniga, ja que de matinada el campió olímpic de taekwondo a Londres 2012, Joel González, encara tenia opcions de penjar-se un bronze en el combat de repesca.

Tal com estan les coses, arribar a les 17 medalles de Londres 2012 sembla impossible, però la bona jornada (a falta de sols tres dies més de competició) ha maquillat amb brillantor els resultats de la nombrosa delegació espanyola, de més de 300 esportistes. La tercera medalla de Saúl Craviotto en tres Jocs Olímpics, en aquesta ocasió acompanyat pel 'tronista' Cristian Toro, va obrir la brillant jornada en el canal de piragüisme, en el mateix moment en què Carolina Marín estava a punt de certificar als Jocs el que ja se sabia de la doble campiona mundial i Europa: que ella sola arribava i li sobrava per tirar a terra la muralla que les jugadores asiàtiques havien aixecat en l'esport del volant i la raqueta, el bàdminton. 

LES DONES SEGUEIXEN A L'ALÇA

Si de dones parlem, s'acaben els adjectius per a la selecció de bàsquet, medallista en tots els campionats excepte en uns Jocs, el que li faltava. Les noies de Lucas Mondelo reeditaran davant els Estats Units la final de l'últim Mundial, amb poques opcions, és cert, però la plata assegurada en aquest superdijous val el seu pes en or.

El taekwondo, un esport de combat que en les últimes edicions dels Jocs s'ha convertit en un calador segur de metall, ha complert amb aquesta recent tradició i també s'emporta alguna medalla de Rio, gràcies a una Eva Calvo que fa temps que no baixa del número dos del rànquing mundial.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Si Londres 2012 va significar la irrupció de l'esport femení espanyol, ja que les dones van segellar 11 de les 17 medalles, Rio suposa la confirmació d'aquest fenomen, ja que de les 11 medalles assegurades a aquestes altures, set corresponen a l'esport femení, amb Mireia Belmonte al capdavant (un or i un bronze). Fins al moment, només Rafael Nadal (amb Marc López en dobles), els piragüistes Craviotto-Toro i Marcus Cooper Walz i el corredor de tanques hispanocubà Orlando Ortega s'han sortit d'aquesta tendència i han aportat llocs de podi. La ratxa pot seguir amb les opcions certes que tenen més noies, com Ruth Beitia en la final d'aquest divendres de salt d'altura i l'equip de gimnàstica rítmica, que pot tancar diumenge amb una altra alegria.

La qualitat del metall situa Espanya de moment en el 13º lloc en el medaller. Les cinc medalles d'or obtingudes a Rio suposen la millor marca històrica, exceptuant les 13 aconseguides als Jocs de casa, els de Barcelona-92. A Atlanta 1996 i Pequín 2008 també es va arribar a aquesta xifra, que en aquesta cita olímpica del Brasil encara es pot superar si cristal·litzen algunes de les possibilitats que queden, bàsicament en piragüisme (Craviotto competeix de nou aquest divendres, en aquesta ocasió sol) i bàsquet, si bé els EUA es creua en el camí de les dues seleccions.