Carolina Marín conquista el sisè or de Rio 2016

Si algú estava destinat a fer història a Rio 2016 era Carolina Marín. Als seus escassos 23 anys, la volantista bicampiona del món (2014 i 2015) i bicampiona europea (2014 i 2016) va sumar aquest divendres la seva primera medalla d'or, és a dir la ‘triple corona’, al seu increïble palmarès. En un autèntic partidàs, que no va admetre dubtes sobre qui és la número u mundial, l'esportista de Huelva es va haver d'esforçar al màxim durant els tres sets que va necessitar (2-1) per derrotar l'índia Sindhi Pusarla, desena del rànquing, en uns interminables 82 minuts. 

Per ironies del destí, Carolina es va jugar la seva consagració com a reina de l'esport contra la jugadora revelació del torneig i representant del país que va inventar el 'poona’, nom original que els oficials de l'Imperi britànic van canviar per bàdminton, i que tenia un país de 1.300 milions d'habitants pendent del seu partit. El partit va començar al mateix ritme dels particulars crits d'ànim de Carolina. Cada vegada que sumava un punt l'andalusa descarregava la tensió acumulada amb un potent crit. 

Transcorreguts els primers cinc minuts, Carolina va començar a encarrilar el partit, i es va posar quatre punts per sobre de l'índia, mentre que els crits d'“Espanya, Espanya” i “Carolina, Carolina” van inundar les grades del Riocentro 4. En un esport en què l'aspecte psicològic és bastant més del 50% del joc, els consells del seu entrenador, Fernando Rivas, també es deixaven sentir durant un primer set que, malgrat la bona arrencada, es va complicar seriosament pels evidents nervis de la campiona i la resistència numantina de l'índia. 

FÚRIA ESPANYOLA

En l'últim suspir, un parell de remats massa passats de l'espanyola van donar el primer set a Pusarla, que donava la campanada a l'aconseguir posar el marcador 19-21. Però la reacció de Carolina va ser de la mida de la seva enrabiada al deixar escapar el primer set, monumental. La fúria espanyola es va desfermar i el segon set es va convertir en un monòleg de l'andalusa que va escombrar la batalladora índia amb un contundent 21-12. Un cop d'autoritat que anticipava un tercer set d'infart. Lluitant cada volant com si fos l'últim, Carolina va fer valer els galons dels seus segons Jocs i va demostrar per què és la reina indiscutible de l'esport des de fa dos anys. La batalla èpica, que es va forjar punt a punt, va acabar del costat de la tricampiona per un ajustadíssim 21-15.

Notícies relacionades

La reina europea del bàdminton

BCN espera un ple total en l’adeu de Belasteguín en les Master Finals

Malgrat el final rodó, el camí fins a la gran final no havia sigut precisament un camí de roses. Després d'eliminar sense esforços la sud-coreana Ji Hyun-sung als quarts de final, Carolina es tornava a veure les cares a les semifinals amb la fins avui campiona olímpica i el seu botxí a Londres 2012, la xinesa Xuerui Li. La xinesa li va aconseguir arrencar el segon set, però va acabar caient al tercer després que una desafortunada lesió al genoll, en l'aterratge d'una de les seves temibles esmaixades, la deixés fora de combat. “Va ser com si algú de les Illes Maldives guanyés Usain Bolt”, va arribar a comparar Rivas, que després de l'accidentada gesta entreveia, amb màxima cautela, la proximitat de l'anhelat or.

Finalment, el desitjat metall va arribar. Amb el seu espectacular triplet l'andalusa no només aconsegueix el sisè or per a Espanya als Jocs, l'onzena medalla al caseller espanyol als Jocs, sinó que es consagra com una autèntica llegenda en un esport dominat per les asiàtiques: 28 medalles de 29 possibles des de la seva estrena olímpica a Barcelona 92. El més segur és que a l'Extrem Orient encara s'estiguin preguntant de quin planeta va venir aquesta jugadora. Si la cosa segueix així qui sap fins on serà capaç d'arribar Carolina.