Rio 2016, balanç dels Jocs de la 'bagunça'

Hi ha una paraula en portuguès que defineix com cap altra la particular manera de procedir dels irreverents natius de la ‘Cidade Maravilhosa’. La ‘bagunça’, encara que té infinitat de significats, és l'expressió comunament utilitzada per explicar el desordre que únicament té sentit al cap del seu creador. Una cosa així com l'escriptori d'Albert Einstein o una surrealista ‘performance’ de Salvador Dalí. Cosa de genis amb trets esquizofrènics però irremeiablement brillants. Així és com es podria definir els 'Jocs Meravellosos' de Rio 2016: una autèntica, genuïna i carioquíssima ‘bagunça’.

“'Muito obrigado' per uns Jocs meravellosos a la ciutat meravellosa. Heu demostrat que és possible organitzar uns Jocs sense ser un país de l'elit del PIB”, va dir el president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Thomas Bach. Però el cert és que, més enllà del ‘Carnaval’ en les cerimònies del Maracanà, la 31a edició dels Jocs Olímpics va començar envoltada de polèmica per tot arreu.

L'AMENAÇA DEL ZIKA

Després de mesos carregats de tensió per l'exagerada amenaça del virus del Zika, el gran desaparegut en els 17 dies de competicions, l'estigma de la inseguretat, que va aparèixer fugaçment però sense conseqüències, i els enormes endarreriments en la construcció de les instal·lacions, que van ser solucionats a l'últim segon, va arribar el moment de la veritat.

El lamentable estat d'alguns dels edificis de la Vila dels Atletes va ser el primer gran ensurt a Rio. Les delegacions d'Austràlia i Suècia es van negar a instal·lar-s'hi davant el panorama de pudor de gas, cables al descobert i lavabos inundats. Només un esforç extra amb 700 electricistes, lampistes i paletes va salvar la Vila Olímpica més gran de la història del fracàs absolut.

A RITME TROPICAL

Va ser llavors quan les coses van començar, a poc a poc, a funcionar raonablement bé. La majoria dels 10.500 atletes que van arribar a Rio acovardits pels titulars de premsa internacional van comprendre que les coses tirarien endavant encara que, això sí, a ritme tropical. 

“La premsa internacional li deu una disculpa a Rio de Janeiro i al Brasil perquè va ser una experiència magnífica. Fa un any i mig que sentim històries negatives(…) en canvi vam veure l'esperit, l'energia i la bellesa de la ciutat i la seva gent”, va declarar l'exgimnasta nord-americà Bart Conner, marit de la mítica gimnasta romanesa Nadia Comaneci.

ELS 30.000 PERIODISTES

Però la visió del campió olímpic no va ser compartida pels gairebé 30.000 professionals de la informació que es van haver d'enfrontar cada dia amb el caòtic Rio. “Són els pitjors Jocs que he vist”, era un comentari habitual a les interminables cues de seguretat o mentre s'esperava els atrotinats autobusos de l'organització.

Els gairebé 50.000 voluntaris de Rio 2016 també van patir el caos organitzatiu. Amb torns de fins a nou hores seguides, gairebé sense rebre menjar o aigua i sense cap mena de facilitat per tornar als seus allotjaments, el 30% va abandonar l'esdeveniment després de la primera setmana. Per si fos poc, gairebé cap d'ells tenia cap idea sobre quina era la seva funció. “Va ser una ‘bagunça’, no sabíem resoldre els dubtes de la gent i vèiem com es passejaven desesperats”, va declarar un dels ’desertors’ al diari brasiler 'O Globo'.

EL TRANSPORT I LA PISCINA VERDA

El transport va funcionar, amb la miraculosa línia 4 del metro de Rio sense registrar incidències, encara que arribar a instal·lacions com l'Estadi Olímpic de l'Engenhao o el Complex Esportiu Deodoro es podia convertir en una odissea. El caos a les rutes dels autobusos va ser tan monumental que un autobús que transportava els nedadors per a la final dels 50 metres des de la Vila Olímpica va acabar a 18 quilòmetres de distància del Centre Aquàtic Olímpic.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

De la mateixa manera, l'olor fètida i el color verd de la piscina de salts al Maria Lenk, el trencament de la rampa a la Marina de Glória o l'enfonsament de la plataforma per a la travessia en aigües obertes van ser problemes molt impactants però que es van solucionar ràpidament.

UN GRAN SOMRIURE

Qui no va dubtar a treure pit per Rio 2016 va ser l'etern i carioca president del Comitè Olímpic Brasiler (COB), Carlos Arthur Nuzman: "Molts se n'aniran d'aquí pensant que han sigut els millors Jocs de la història". Potser, en la caòtica ment dels carioques, ser capaços d'arribar a l'últim segon i de maquillar hàbilment els seus problemes amb un gran somriure, festa i samba, matèria primera que no faltarà mai a Rio, és la verdadera definició de l'èxit. A Rio, aquest planeta tropical aliè a la resta de l'univers, ningú s'atreveix a dubtar-ho: aquests han sigut els "Jocs Meravellosos".