Lopetegui, un seleccionador del planter

No havia deixat mai d’estar en totes les quinieles, però tot el que es va organitzar al voltant de la figura de Joaquín Caparrós i la sobreexposició d’aquest als mitjans va portar Julen Lopetegui a pensar que les seves opcions de dirigir la selecció espanyola absoluta eren més aviat poques, i per això fins i tot va emparaular un compromís amb el Wolverhampton de la Segona anglesa. Intuïa que el distanciament que s’havia produït amb el president de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Ángel María Villar, arran de la seva sortida de la federació el 2014 per dirigir el Porto, no tenia cap possibilitat de retorn.

Llavors el tècnic basc ja era el més ben col·locat per rellevar Vicente del Bosque i Villar l’hi havia dit personalment en diverses ocasions, per això al dirigent federatiu no li va semblar bé que Julen es deixés portar per la impaciència, al marge de la gran oportunitat que suposava per a ell anar a entrenar un dels grans de Portugal.T

TERCERA ETAPA

Quatre anys abans, el seu amic i excompany al Madrid, Fernando Hierro, l’havia repescat per a la federació, on havia passat una primera etapa com a entrenador de porters de les diferents seleccions en l’època d’Iñaki Sáez com a seleccionador. Els seus èxits al capdavant de les seleccions sub-19 i sub-21, a les quals va fer campiones d’Europa el 2012 i 1013, l’avalaven com a successor idoni per quan Del Bosque fes el pas de marxar, sobretot per la forma en què ho va fer i pels jugadors amb qui ho va aconseguir: De Gea, Bartra, Carvajal, Thiago, Koke, Morata, Alcácer, Sarabia, Camacho, Tello, Muniain, Denis Suárez, Jesé, Óliver Torres, Bernat i Deulofeu, entre altres. Els set primers són a la seva primera llista de l’absoluta.

Jugadors amb qui, després d’una complicada experiència com a tècnic al Rayo i el Reial Madrid Castella, va poder assaborir l’èxit amb la filosofia que va assimilar primer com a complement marginal de la 'Quinta del Buitre' i més tard en els seus temps com a tercer porter del Barça de Johan Cruyff, que a penes el va fer jugar com a titular en cinc partits oficials en tres temporades, però que li va fer comprendre moltes coses, començant perquè al futbol es guanya més i millor amb la pilota i els bons jugadors.

Un cartell que no ha perdut per a Villar després del seu pas pel Porto, en què va fer una meritòria primera campanya i va arribar als quarts de la Champions per acabar acomiadat sense acabar la segona per Pinto da Costa, amb l’excusa que no es va integrar mai en el futbol portuguès i que «deixava el Ferrari al garatge».

Ara acaba d’oferir la seva primera llista com a seleccionador de l’absoluta i no falta qui li discuteix mèrits, entre altres coses perquè no ha entrenat mai en la Primera espanyola. Un detall sense cap rellevància per al seu antic col·laborador a la RFEF Ginés Meléndez, coordinador de les categories inferiors de la federació des del 2011 i campió d’Europa amb la sub-19 aquest any, l’home que marca la línia als diferents tècnics de les seleccions inferiors i l’enllaç amb l’absoluta.

HOME DE CONSENSOS

«Està perfectament preparat. Molt més del que es pot pensar. És un treballador nat. Abans que res defensa el grup com a ànima del vestidor i, sense deixar de tenir un caràcter fort, és home de consensos, però abans que res és intel·ligent, lleial i legal», afirma Meléndez i ho corrobora algú que el coneix molt bé, Jorge Pérez, el secretari general marginat de la RFEF, que al desembre plantarà cara a Villar per intentar accedir a la presidència.

Pérez no va ser consultat lògicament a l’hora de prendre la decisió final, qüestió exclusiva de Villar saltant-se el tràmit reglamentari de l’aprovació per part de la junta directiva, on Caparrós comptava amb nombrosos suports. Un assumpte que no serà utilitzat com a arma llancívola contra el president, ja que per al secretari general Lopetegui era la persona idònia per ocupar el càrrec, quan Del Bosque va deixar clar que no hi havia marxa enrere a la tornada de l’Eurocopa.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

«El tinc en molt alta consideració. Ho va fer molt bé en la seva anterior etapa en la federació i reuneix tots els requisits per a aquesta nova, que no té res de simple. Però és algú amb molt criteri, té gran coneixement del futbol i dels jugadors i molt bona relació amb ells, molt bon 'feeling', i en aquest sentit serà molt positiu, afirma Pérez, que, no obstant, vol puntualitzar que Caparrós i Míchel, els altres candidats que complien la condició de no tenir equip, també li haurien semblat adequats, com altres amb feina com ara Jémez, Sánchez Flores, Valverde o Marcelino, el dia del nomenament al Vila-real i avui a casa seva. I també Camacho, és clar, a qui per un lapsus se li va oblidar incloure en la primera tanda.