L'Open dels EUA més obert

Els problemes físics de Djokovic i Nadal contribueixen a obrir opcions a l'últim Grand Slam de l'any

Al quadro femení, amb Serena Williams amb problemes a l'espatlla, s'entaula la lluita pel número 1

dtorras16976538 new york  ny   september 12  rafael nadal of spain congratul160827184723

dtorras16976538 new york ny september 12 rafael nadal of spain congratul160827184723 / MATTHEW STOCKMAN

3
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

«No podia durar per sempre». La frase la pronunciava divendres a Nova York Andy Murray, que el mes de juliol es va apuntar el seu segon Wimbledon i ha arribat amb el seu flamant or olímpic com a segon cap de sèrie de l’Open dels Estats Units. Ho feia per contestar a la qüestió que molta gent està plantejant a les portes que arrenqui demà l’últim Grand Slam de l’any, del qual per primera vegada des del 1999 està absent Roger Federer i al qual Novak Djokovic i Rafael Nadal arriben arrossegant problemes al canell esquerre. I és un interrogant que no és nou, però sona amb força. ¿S’ha acabat l’era dels quatre grans?

A Nadal, que després de penjar-se l’or en dobles a Rio comença el seu dotzè Open nord-americà amb un partit amb l’uzbek Denis Istomin i es podria trobar en unes potencials semifinals amb Djokovic, també se li plantejava la pregunta en la seva primera trobada oficial amb la premsa. I el 14 vegades campió de grans, incloent-n’hi dues a Flushing Meadows, va tenir dues respostes. Una amb aires de broma però encertada: «Ens fem grans». I una altra d’absolutament lògica: «És normal que hi hagi noves generacions que intentin situar-se en aquestes posicions».

La lluita de tennistes com Stan Wawrinka, Milos Raonic, Kei Nishikori, Maric Cilic, Dominic Thiem, Jo-Wilfried Tsonga i Gael Monfils, que completen el decàleg de primers caps de sèrie a Nova York, sens dubte planteja aquesta edició de l’Open nord-americà com una de les més obertes en temps recents. I és una obertura a la qual se suma el factor Juan Martin del Potro, el campió l’any 2009, que després de superar les seves lesions (també de canell) va tornar al circuit el mes de febrer i ha sigut convidat per l’organització després de completar una temporada fenomenal que ha inclòs arribar a la final a Rio.

El quadro masculí no és l’únic en el qual es planteja aquest Obert com la confirmació d’un moment de relleu en el tennis. Entre les dones, Serena Williams, primer cap de sèrie i propietària de 22 grans, arriba a Nova York també afectada per problemes en una espatlla que l’han allunyat gairebé totalment de les pistes des de la seva victòria a Wimbledon (a Rio va caure en tercera ronda i fa dues setmanes es va retirar de Cincinnatti). I només si arriba a les semifinals mantindrà el número u la jugadora de Michigan, que fa 184 setmanes que està instal·lada en aquest tron.

Començar amb un partit en primera ronda amb el difícil repte de la russa Ekaterina Makarova, que la va guanyar fa quatre anys a la quarta ronda a Austràlia i que al Brasil s’ha penjat l’or en dobles, no és el millor punt de partida.

Muguruza, a l’expectativa

Notícies relacionades

Muguruza, a l’expectativaGarbiñe Mugurza, tercera cap de sèrie a Nova York i que fa uns mesos va aconseguir a Roland Garros el seu primer gran, és una de les jugadores que ha sentit apujar els decibels en aquesta conversa, dominada per l’ascens d’Angelique Kerber, campiona a Austràlia i finalista a Wimbledon i a Rio. «Tothom vol ser número u i seria un èxit increïble, però no hi penso, no sé què hauria de fer», deia la hispanoveneçolana, que en les seves tres visites anteriors a Nova York no ha passat de segona ronda.

L’any d’incerteses de l’Open nord-americà, en el qual a més a més de Nadal i Muguruza hi ha 12 tennistes espanyols més classificats, si més no pot comptar amb una garantia. I amb alguna cosa tancada. En aquesta edició, s’estrena també un sostre retràctil sobre l’Arthur Ashe, l’escenari de la pista central del torneig. L’enginy, de 6.500 tones de metall i 800 més de panells mòbils, que triga set minuts a obrir-se i tancar-se, ha costat 150 milions de dòlars. I era una reclamació que feia temps que feien els tennistes, el públic i també les televisions, que els últims anys han vist en moltees ocasions com la pluja obligava a suspendre partits i fins i tot allargava la competició més enllà dels 15 dies previstos inicialment.