Bravo, entre valentia i errors

L’estrena de Claudio Bravo amb la samarreta del Manchester City va deixar conclusions confuses. La seva mestria en la precisió de passada va fascinar Guardiola. També la seva valentia després de cometre l’error que va canviar l’estat d’ànim del matx. Aquella badada, quan se li va escapar d’entre les mans una esfèrica que hauria d’haver controlat i la va deixar als peus de Zlatan, va ressuscitar a Anglaterra el record de Joe Hart. Els periodistes van rescatar la seva particular ironia dels articles assignats per a tota una setmana. ¿Què devia pensar Joe, instal·lat a Torí, assegut davant del televisor?

Segurament el futbol associatiu del City no hauria sigut el mateix a la primera meitat sense la saviesa de Bravo, que va trobar sempre el company més ben posicionat per construir la jugada. No obstant, el nerviosisme del seu debut li va passar factura. Va arribar tard, per poc massa tard, a una topada amb Wayne Rooney que segons José Mourinho havia sigut mereixedora de penal i targeta vermella. No ho va veure així el col·legiat Mark Clattenburg. Tampoc el porter xilè, que es va aixecar com si no hagués passat res. Orgullós, però més insegur del que és habitual en ell, debutant a la Premier League a l’escenari on la tensió acostuma a ser màxima.

«Bravo ens ha ensenyat una cosa. No és un error perquè ataca la pilota. Després un gran gol d’Ibrahimovic marca la diferència. No ha estat afortunat, però a la segona part ha tornat a jugar igual. Sé que hi ha risc, però guanyem moltíssim en altres aspectes», el va defensar Guardiola. «Ha estat increïble amb la pilota als peus. Com ha llegit la situació. Li han fet un gol però s’ha aixecat i ha continuat jugant. Estic content amb ell perquè no és gens fàcil jugar així després de només dos entrenaments», va sentenciar.

Guardiola sap que la decisió més compromesa que ha pres aquest estiu ha sigut acomiadar Joe Hart i suplir-lo per un porter que aquí no coneixen. Encara estan aprenent a valorar el que aporta un porter amb una sortida des del darrere satisfactòria. El primer gol del City, que sembla que tingui l’origen en una pilota rifada per Kolarov des de la defensa, en realitat és una jugada que comença Bravo, que espera una bona situació del lateral serbi per entregar-li la pilota i començar l’acció.

Quan va sortir a la gespa, Bravo va ser ovacionat per la cantonada d’aficionats citizen. Era la seva primera presa de contacte, a més de Willy Caballero i Xabi Mancisidor en l’escalfament. En un partit d’alt voltatge, aquella part blava de la graderia va patir quan va veure el seu porter passar alguna mala estona. El comportament del públic local d’Old Trafford va ser semblant, murmurant quan la pilota queia als voltants de l’àrea del porter xilè.

Bravo no va haver de mostrar els seus reflexos en cap xut complicat. Guardiola va explicar al final del partit el perquè de la sensació que podria passar qualsevol cosa: «Hem tingut problemes en els últims minuts. Especialment quan el meu company [Mourinho] ha fet bones substitucions. Guanyar aquelles pilotes aèries a Fellaini, Pogba, Ibra… és gairebé impossible. ¡Es necessita una cadira!».

.

Notícies relacionades

Rafa Nadal: "He fet el que he pogut"

Nadal tanca una carrera de somni

Potser aquesta és la gran prova que haurà de superar Claudio Bravo. Que quan els salts es produeixin a la seva zona, com en l’acció del gol, anticipi millor l’acció davant les torres més altes d’Anglaterra.

«¿Tenia errors d’aquest tipus a Barcelona?», preguntaven periodistes anglesos després de la conferència de Guardiola. La mirada més pràctica del futbol anglès, la dominant, no l’acceptarà fins que el vegi desviar xuts amb la punta dels dits. El dubte, i el focus d’atenció en les actuacions de Bravo, és més ampli per la figura a qui substitueix. El fantasma de Joe Hart no se n’ha anat de Manchester.