"Doctor, curi'm la mà i no es preocupi de com m'agafaré a la pista"

«Jo els vaig dir que a Madrid hi havia extraordinaris especialistes, cirurgians fantàstics, tal com s’ha demostrat en la primera intervenció que li van fer a Bruno Hortelano, però ells van voler venir a Barcelona i la responsabilitat que hem assumit ens omple de satisfacció i orgull, però ens preocupa molt, perquè la destrossa, per dir-ho clar i malament, que s’ha fet el noi a la mà dreta és terrible».

El doctor Xavier Mir i el seu equip de l’Institut Universitari Dexeus van viure «amb enorme tensió i atenció» l’operació que, dijous passat, li va fer, per espai de diverses hores, al millor atleta espanyol en un intent de recuperar la màxima mobilitat possible a la mà dreta del campió europeu dels 200 metres que va tenir un accident automobilístic poc després d’haver tornat dels Jocs de Rio. «Com passa amb els pilots de motos, aquests nois són d’acer i tenen unes ganes boges de curar-se. I aquesta determinació per tornar a entrenar-se com més aviat millor, fa que tot tingui una altra pinta. Bruno sap que ha de tenir molta paciència perquè el procés és llarg i delicat».

TRES DITS DESTROSSATS

Mir explica que el dit polze de la mà dreta d’Hortelano està bé. Però no el petit, «que està molt danyat, molt», de manera que on més es va centrar la intervenció va ser en la reconstrucció dels dits índex, mitjà (o cor) i anular. «Ens hem dedicat a un treball gairebé, gairebé de microcirurgia al substituir amb petitíssims cargols i fragments de titani les agulles que li havien col·locat a Madrid per reconstruir les articulacions però que, al travessar els ossos, li impedien moure els dits», diu.

A continuació, l’equip del doctor Mir va extreure, de l’avantbraç de l’atleta, un empelt de pell vascularitzat, per tapar completament els tres dits més afectats, creant una espècie de membrana que cobreix les tres extremitats. «Li ha quedat, perquè s’entengui, no per fer broma, perquè tot això és dolorós, delicat i molt seriós, una mà com el peu d’un ànec».

QUINZE DIES AMB L'EMPELT

Amb aquest tipus de cirurgia i empelt, els metges el que pretenen és facilitar la recuperació del reg sanguini als dits més afectats i la regeneració de tota aquesta part com més de pressa millor. Hortelano haurà de ser curat diverses vegades al dia per evitar infeccions i facilitar els següents passos. El pas final consistirà, si tot va bé, a retirar-li la membrana que cobreix els tres dits més afectats de la mà dreta i, amb una nova intervenció summament delicada, substituir els tendons de silicona per altres del seu cos.

    «Estem parlant d’una lesió, d’una reparació, que no és a vida o mort, però l’enteresa amb què Hortelano afronta aquest accident és admirable», assenyala el doctor Mir, que, des del primer moment que va acceptar portar a terme la segona operació després de la que li van fer a l’atleta, el dia 5 de setembre, a l’Hospital 12 de Octubre, de Madrid, li va comentar a l’atleta la dificultat que comportava la intervenció.

RECUPERAR-SE PER ENTRAR-SE

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Hortelano, segons relata un dels millors especialistes del món de clavícula, espatlla, braços i mans, sempre s’ha mostrat optimista de cara al seu futur. «Doctor --explica Mir que li va dir--, sé que vostè està preocupat per com i si podré recolzar-me bé al tartan, a la pista, en el moment de la sortida, que és, en efecte, molt important, tant en els 100 com en els 200, però per a aquest moment tindrem solucions. Hi ha moltes maneres d’agafar-se a la pista i sortir».

Segons Mir, Hortelano, que es va lesionar en un accident de trànsit, el que vol és recuperar la mobilitat i tornar a agafar amb força objectes amb la mà. ¿Per què? «¿Perquè l’important per a un velocista és l’entrenament i jo m’entreno molt amb pesos i he de recuperar la mà el millor possible per seguir entrenant-me al màxim al gimnàs», li va dir el plusmarquista espanyol de 100 i 200 metres al metge abans d’entrar al quiròfan.