La 4a jornada de Lliga, en cinc claus

RICO CONVENÇ SAMPAOLI

La magnífica actuació de Sergio Rico en el recent Juventus-Sevilla de la Champions ha acabat amb les reticències de Jorge Sampaoli sobre el porter sevillà, que aquest dissabte tornarà a defensar el marc sevillista a Ipurua. La contractació d'un nou porter va ser la primera exigència de Sampaoli quan la plantilla del conjunt andalús va començar la pretemporada. Rico no el convencia per la seva poca perícia a l'hora de jugar la pilota amb els peus.

El club (és a dir, Monchi), es va moure amb rapidesa i va aconseguir arribar a un acord amb el Paris Saint-Germain per a la cessió de Salvatore Sirigu. Aquest sí era del gust del tècnic argentí. Però la tardana incorporació de l'italià i la greu lesió del del plantera David Soria van fer que Rico comencés la Lliga i la Champions com a titular. I com a tal segueix. Ja sense dubtes de Sampaoli.

PRIMERA FINAL PER A AYESTARAN

Oficialment no hi ha ultimàtum, però tot indica que Pako Ayestaran es juga el seu futur com a entrenador del València a San Mamés davant l'Athletic, i el dijous a Mestalla davant el sorprenent Alabès. Si en aquests partits l'equip xe no estrena el seu caseller de victòries, el guipuscoà deixaria de ser el tècnic del València, malgrat tenir contracte fins al juny de 2018. 

Per la ciutat del Túria han començat a sonar aquesta setmana noms de possibles substituts. Els més ben col·locats són Rubén Baraja i Marcelino García Toral. Pipo Baraja va ser jugador del València durant 10 anys (2000-2010) i té el favor de l'exigent afició valencianista. La temporada passada va entrenar l'Elx a Segona Divisió i abans va dirigir el València juvenil. Marcelino està a l'atur des que va ser inesperadament destituït pel Vila-real uns dies abans de l'inici de la Lliga.

L'SPORTING ARRIBA CRESCUT

L'Sporting arriba al Calderón (on no puntua des del 1992) invicte i com a tercer en la classificació. Els set punts que figuren al seu compte (dues victòries i un empat) fan que aquesta sigui la seva millor arrencada en Primera Divisió en 36 anys. L'equip de Gijón no tenia un balanç similar des de la temporada 1980-81, quan a la banqueta s'asseia Vicente Miera i a les seves ordres tenia a jugadors com Castro, Redondo, Maceda, Jiménez, Cundi, Joaquín, Mesa, Ciriaco, Uría, Abel i Ferrero, que integraven l'onze habitual. 

Abelardo: "El @Atleti está entre los cinco o seis mejores equipos de Europa" https://t.co/3f62hMO1tI pic.twitter.com/429cjZDZ07

— Real Sporting (@RealSporting) 16 de septiembre de 2016

Aquell llegendari quadro era segon en la taula després de la tercera jornada, de vèncer el Betis i el Barça a casa i empatar a Alacant amb l'Hércules. Va allargar la imbatibilitat dues jornades més. Igualar aquella etapa és el desig d'Abelardo i els seus pupils. Per a això necessiten plantar l'Atlètic, al qual van estar a punt de sorprendre la passada campanya. 

BRUNO, MÉS A PROP DE SENNA

Bruno Soriano disputarà a El Madrigal, en ocasió de la visita de la Reial Societat, el seu partit número 250 amb el Vila-real en Primera Divisió. Amb això es col·locarà a només nou partits de l'hispanobrasiler Marcos Senna com a futbolista que més vegades ha vestit la samarreta groga en la màxima categoria del futbol espanyol. Senna ho va fer en 259 ocasions.

L'esquerrà migcentre d'Artana (Castelló) és el màxim exponent del planter del Vila-real, l'únic club en què ha militat. Va debutar al 'Submarí groc' l'1 d'octubre de 2006. Encara que era jugador del Vila-real B (llavors a Segona), Manuel Pellegrini va convocar Bruno per al desplaçament a Mallorca. En el minut 64 va decidir substituir l'italià Tacchinardi i donar entrada al del planter.  El xoc va acabar 1-2 per al Vila-real. Aquell curs va jugar dos partits més i en el següent ja va passar a formar part de  la primera plantilla.

URGÈNCIES AL SADAR

Notícies relacionades

Jorge Martín, contra tots i contra tot

El trist Nadal de Frenkie de Jong

Osasuna i Celta, que es veuen al Sadar, són dos dels equips que encara no coneixen la victòria aquesta temporada. A tots dos, per tant, els cal guanyar per no empitjorar la seva situació i que el nerviosisme i les queixes no creixin entre els seus aficionats. Cert que el conjunt pamplonès té un punt i que el viguès encara no ha sumat, però la necessitat és similar.

Potser sigui una mica més gran en el Celta, que tan bona campanya va fer el curs anterior, ja que es presenta a Pamplona com a cuer i després de rebre de valent a Balaídos per l'Atlètic (0-4). L'empat del dijous a Lieja (1-1), davant l'Standard, a la Lliga Europa, no li serveix de gaire. Osasuna, per la seva part, afronta el duel després d'haver ofert una acceptable imatge al Bernabéu tot i sortir golejat. Però no es pot permetre una altra ensopegada a casa, on ja va perdre amb la Reial Societat (0-2) en la segona jornada.