Mourinho sobre Wenger: "Algun dia li partiré la cara"

El dijous que ve, el periodista britànic Robert Beasley llançarà al món un tros de la carrera de José Mourinho. El llibre comptarà amb nombroses anècdotes del seu pas per les banquetes angleses i, a més, relatarà una constant que ha estat present en la carrera del portuguès: el seu odi per Arsene Wenger, l'entrenador de l'Arsenal.

Si una cosa ha acompanyat el lusità durant tota la seva trajectòria ha sigut aquesta creixent rivalitat amb el francès, només aparcada durant els anys en què va dirigir el Reial Madrid. Un pols que dura des del 2004, després de l'arribada de Mourinho a les banquetes britàniques. Més d'una dècada d'episodis com el que va tenir lloc durant el traspàs de Mata del Chelsea al United, que va acabar amb la famosa frase del lusità després d'un intercanvi de declaracions. “Algun dia me'l trobaré fora d'un terreny de joc i li partiré la cara”.

EL PUNT ÀLGID

Notícies relacionades

Piqué reconeix davant la jutgessa entre llàgrimes que va recórrer a Rubiales per cobrar la comissió d'Aràbia Saudita per la Supercopa

Gerard Piqué declara avui com a investigat per la seva mediació a la Supercopa d’Espanya a l’Aràbia Saudita

La culminació d'aquesta batalla dialèctica, a la qual poc ha faltat per arribar a física, es va produir durant la celebració del partit número 1.000 de Wenger com a entrenador de l'Arsenal. Precisament, el partit era a Stamford Bridge davant el Chelsea de Mourinho. El partit es va saldar amb un 6-0 per als 'blues' i Wenger es va escaquejar de la roda de premsa. El lusità va aprofitar per dedicar-li unes paraules en to irònic. “El pròxim partit que perdi jo tampoc passaré per roda de premsa amb l'excusa que el bus de l'equip m'espera”.

DUES DÈCADES DE WENGER

Precisament aquest setembre, Arsene Wenger ha complert 20 anys a la banqueta de l'Arsenal. El francès ha vist l'etapa daurada d'Henry i jugadors com Ljungberg, Pirès o Bergkamp. Ha comprat car i ha venut molt més car, sobretot al Barça. Ha presenciat la demolició del mític Highbury i ha disputat una de les batalles més sonades en la història de les banquetes.