Espanya, d'atropellada a ressuscitada a Wembley

La Roja es va aixecar en l’últim sospir per evitar la primera derrota de l’era Lopetegui. Wembley li havia quedat gran, molt gran, durant gairebé una hora i mitja, però van aparèixer Aspas i Isco per arreglar un partit en què la selecció espanyola va resultar atropellada durant molt temps i que podia haver significat un greu retrocés en la seva posada al dia a les ordres del relleu de Vicente del Bosque. En l’últim partit de l’any, després d’una arrencada esperançadora, havien tornat a aparèixer ombres sobre la seva capacitat per recuperar a curt termini una porció estimable de les virtuts que la van fer campiona de tot no fa gaire temps. La seva reacció els últims minuts va fer renéixer la il·lusió després que Lallana, de penal, i Vardy haguessin avançat Anglaterra.

Ho va tenir moltíssim més clar el conjunt anglès, per al qual jugar al seu gran temple londinenc no és cap broma. Tampoc ho era per a la selecció espanyola, que devia sentir-se en l’obligació de tancar aquesta primera etapa a les ordres de Lopetegui amb una actuació convincent, però que no va poder entrar en el partit amb l’autoritat que li convenia i la claredat que desitjava.

DEFENSA EXPERIMENTAL

Per començar, el seleccionador espanyol va decidir posar en joc una defensa més experimental del que és aconsellable, col·locant Azpilicueta com a central al costat d’Íñigo Martínez, dues de les cinc novetats respecte a l’alineació davant Macedònia, i Nacho com a lateral esquerre. Casualment, la primera pilota robada per part dels anglesos a la banda del madridista va generar una gran passada de Lallana a l’esquena del central de la Reial, que no va estar gens fi i va permetre que Vardy es plantés davant Reina, que li va fer penal.

El va marcar l’esmentat Lallana (m. 9) i per al conjunt britànic va ser la millor excusa per intensificar la pressió i confirmar a cada pas que es movia a una velocitat molt més elevada que la selecció espanyola. Amb una tensió i una convicció a què la Roja amb prou feines podia respondre, privada de la possibilitat d’establir connexions entre els seus jugadors més creatius. En aquest sentit, l’estretíssima vigilància sobre Busquets va perjudicar decisivament la fluïdesa de l’equip espanyol, que es va veure col·lapsat i sorprès una vegada i una altra després de pèrdues en zona d’alt risc per les sortides dels anglesos, sobretot de Sterling, un verdader punyal per la banda dreta. Azpilicueta va salvar en última instància una de les internades de l’atacant del City i Vardy no va arribar per centímetres a rematar un gran servei en la recta final del primer temps.

ASSETJAMENT A REINA

Tot això sense que Espanya hagués donat més senyals de vida en atac que un xut de Vitolo al quart d’hora i una jugada mal resolta per Aduriz amb una mala passada al canari deu minuts després. Un panorama que no va canviar passat el descans perquè així que es va reprendre el joc una pèrdua de Thiago va precipitar una altra arribada dels anglesos, que va acabar amb un cop de cap inapel·lable de Vardy a centre de Henderson per ampliar l’avantatge local (m. 48). Gairebé a continuació, Reina va evitar el tercer davant Walcott després d’una altra badada al centre del camp.

Notícies relacionades

Messi va ser Déu i l'Argentina va derrotar Colòmbia

El Brasil segueix imparable: guanya 2-0 el Perú

Després d’una aïllada acció entre Koke i Silva que Heaton va solucionar, es van succeir noves i grans dificultats per a Reina, víctima de la ceguesa dels seus companys a l’hora d’adaptar-se a les circumstàncies del xoc. Tot va canviar amb l’obra d’art amb què Aspas va ficar Espanya en el partit al minut 89. Una rosca amb l’esquerra que va deixar bocabadats els que fins llavors celebraven el triomf, que eren tots els aficionats anglesos presents. Van emmudir quan Isco, que acabava de tenir l’oportunitat d’empatar en un córner, va encertar en l’últim instant a colar la pilota sota les cames de Heaton per establir un empat inimaginable un quart d’hora abans. 

Anglaterra, 2 - Espanya, 2