El gendre perfecte

Se sent finlandès, però va néixer a Alemanya, viu des de sempre a Mònaco, va fer la seva primera carrera a França i estiueja a Espanya. Nico Rosberg disposa de més passaports -sobretot en fa servir dos, el finlandès i l'alemany—, que Jason Bourne, però parla correctíssimament més idiomes que l'agent més famós de la CIA. No perd mai l'aire de gentleman, de nen acomodat, es comporta amb maneres exquisides i s'expressa sempre en termes políticament correctes en finès, alemany, anglès, francès, italià i espanyol, un perfecte espanyol. «La família de la meva dona Vivian, tenia una gelateria a Eivissa». La seva dona, la seva filla, Alaia -«m'encanta aquest nom basc que significa alegria»—, la seva mare, el seu pare… «La família és el més important per a mi».

Ho repeteix sempre, ahir entre llàgrimes, mentre abraçava la seva dona, la seva mare. «El meu pare està arribant. No volia interferir en aquest cap de setmana», diu sobre Keke, el campió del món el 1982. «La meva mare m'ha educat com a persona, el meu pare com a pilot. Per ser campió fa falta una preparació molt completa».

Els contactes del seu pare van ser els que li van permetre provar un Williams, amb 17 anys, després de guanyar alguns campionats menors de kàrting i, també, la Fórmula BMW a l'equip del seu pare. No va ser mai el més ràpid de la seva generació. No va poder guanyar la F-3, però sí la GP2, que li va obrir les portes de la F-1, evidentment, a Williams.

El cognom Rosberg «m'ha ajudat, però no seria campió si no fos per mi mateix». I deu tenir raó. Molts, moltíssims, fills de pilots de F-1, de campions, han provat sort als circuits. Pocs han arribat a la F-1 i en tota la història, només hi ha hagut dues dinasties de campions, els Hill, i des d'ahir, els Rosberg.

Admirador de Schumacher

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

A casa, «juguem al backgammon, és el nostre joc de família», diu aquest amant del futbol. «Si no fos pilot, somiava ser futbolista». Abans de cada carrera, prepara els músculs i la freqüència cardíaca amb tocs de pilota amb el seu inseparable preparador, George. El seu gran amic sap millor que ningú com ha patit amb aquest cartell d'etern segon, des que va néixer a Wiesbadem el 1985. Erik Nico Rosberg té molt de finlandès en aquest mestissatge en què conviu. «De petit em fixava molt en Mika Hakkinen (doble campió del món finlandès). El meu pare era el seu mànager, m'agradava molt com competia ferotgement contra Michael Schumacher, amb qui després vaig compartir equip. De Schumacher en vaig aprendre la disciplina», sentencia Nico.

No hi haurà cap més GENERACIÓ

Pot ser que el petit dels Rosberg no sigui el més ràpid, però sí el més intel·ligent. Sota el seu aspecte de perfecte gendre, ros d'ulls blaus, hi ha una persona amb una tremenda serenitat. «El naixement de la meva filla i la meva família m'han donat la base per a aquesta serenitat». Abans de casar-se amb Vivian Sibold, una dissenyadora d'interiors nascuda a Hamburg, van transcórrer 13 anys de llarg festeig. «Tots dos hem començat a comprar i llogar, o vendre, vivendes. Quan deixi de córrer, em veig com un emprenedor en altres camps». I si tenen més fills, potser un nen, l'intentarà apartar d'aquest món. «¿Una altra generació de pilots de F-1? No, gràcies. L'apuntaré a classes de golf».