La frontera de les dues hores

En l'atletisme hi ha vida després d'Usain Bolt. El jamaicà és història després del seu novè or olímpic, quan amb prou feines li queda un Mundial (Londres, agost 2017), amb rècords que semblen inabastables per a la resta dels mortals. Com es pot baixar de dues hores en marató, el nou rum-rum entre pros i amants de la carrera a peu. Un repte que ha acabat atraient els dos gegants de l'equipament esportiu.

Córrer en menys de dues hores una marató s'ha convertit en l'última frontera del running. Els projectes susciten controvèrsia i impliquen una batalla científica i econòmica en què diversos actors intenten ser protagonistes del moment en un futur més o menys pròxim. Els realistes hi posen dècades entremig i als optimistes ja els sona la campana de l'última volta. Els dos gegants esportius, Nike (Breaking2) i Adidas, estan en la carrera per deixar empremta.

Pitsiladis, el pioner

La firma d'Oregon (Nike) té atletes destacats sota el seu paraigua de patrocini, amb el campió olímpic a Rio 2016, el kenyà Eliud Kipchoge com a referent. Un equip multidisciplinari investiga en diferents àrees. Al seu portal s'hi llegia un enigmàtic missatge: «La data i lloc de l'intent sub-2 hores en marató seran revelats l'any que ve». El pare del projecte és el fisiòleg Yannis Pitsiladis, director del Centre d'Esport, Exercici i Medicina de la Universitat de Brighton, al Regne Unit. Haile Gebrselassie va ser el primer atleta a donar-li suport juntament amb Kenenisa Bekele, i ara Kipchoge, que posseeix el tercer registre de la història (Londres 2016), a tan sols vuit segons del rècord mundial de Dennis Kimetto (2.02.57 hores a Berlín 2014). Bekele es va quedar a  6 segons a Berlín 2016.

La iniciativa sub-2 hores, centrada en els corredors africans, ha servit de contrapès a Jos Hermens i el seu grup Global SC per fer front a l'empenta del grup que dirigeix Alberto Salazar a Oregon, amb Gallen Rupp i l'imbatible Mo Farah i els seus quatre ors olímpics consecutius. Al projecte de Pitsiladis s'hi acaba d'apuntar la marató de Tòquio 2017, que ha suavitzat el seu recorregut i aposta per un gran desafiament de cara a l'any 2020.

Segons un mitjà especialitzat nord-americà, Adidas fa dos anys que treballa discretament en un nou model de sabatilla ultralleugera i resistent a la deformació provocada per un ritme al voltant de 2.50 minuts el quilòmetre, és a dir, 1.59.59 h. en marató.  Kimetto, el vigent plusmarquista mundial, a 2 minuts i 57 segons de les dues hores, va sostenir una mitjana de 2.54.83 per quilòmetre a la capital alemanya, on s'han batut els sis últims rècords mundials.

Per acabar en un espai de temps de menys de dues hores s'ha de córrer gairebé cinc segons més ràpid per quilòmetre. Un autèntic abisme. Qualsevol persona que practiqui aquest esport ho sap, encara que sigui devot d'Emil Zatopek i sàpiga que la marató és alguna cosa més que una carrera. Farien falta tres maratonians tan genials com Usain Bolt en la velocitat per córrer en menys de dues hores la marató, apunta un estadístic txec.

El duel a l'asfalt entre les dues grans marques esportives comprèn una infinitat de detalls, compartimentats en cinc àrees en el projecte de Pitsiladis: biomecànica, bioenergia, bioinformàtica, entrenament i nutrició. Científics, enginyers i entrenadors examinen i posen en qüestió  els mètodes tradicionals, aportant tecnologia i metodologia desconegudes a l'est d'Àfrica.

Els avituallament, clau

Un dels grans segments de millora són els avituallaments, segons Gerald Lwande, director del laboratori Precise Genomics R&D a Eldoret (Kenya). Lwande mostra una fe indestructible en el projecte sub-2. Per primera vegada, els corredors africans tenen accés a un seguiment analític i també a sessions de fisioteràpia, en aquest cas a càrrec del català Marc Roig. Ja no han de viatjar a Europa per tractar-se, entre altres avantatges que assegura proporcionar.

L'alimentació, a fora i a dins de la carrera, té un gran pes específic, segons Lwande. «En els avituallaments es perd el ritme i molt temps; només canviant el sistema es poden guanyar molts segons». Per normativa, les begudes especials es  posen sobre una taula o les donen a la mà voluntaris o personal acreditat, que ofereixen la beguda estirant el braç però sense moure's del lloc a un corredor que circula a una velocitat de més de 20 quilòmetres per hora, en una àrea delimitada cada 5 quilòmetres. La maniobra provoca a més a més sovint ensopegades i caigudes.

Notícies relacionades

L’"angoixant" lesió de Pol Valera

Butajevas, la via juvenil del bàsquet

L'enigmàtic missatge del projecte Breaking2 suggereix, segons alguns comentaris a les xarxes, que s'està organitzant una carrera amb avituallaments sobre rodes i sobre la marxa, quan el corredor ho necessiti. Les marques no serien oficials, tot i que ningú podrà dir que no es va córrer en menys de dues hores, si així passa.

Lwande no és amic de les apostes i apunta una opció alternativa. «Trobar un aliment molt lleuger que pugui portar l'atleta a la cintura i consumir quan el necessita. El desafiament és trobar una beguda o aliment digerible durant la carrera, així que el repte científic és gran, però investigant tot es millora». El doctor kenyà assegura que la universitat de Göteborg (Suècia) ja investiga amb una substància que millora notablement l'assimilació dels carbohidrats en ple esforç.