El cant a la vida del supervivent del Chapecoense

L'exporter del Chapecoense Jakson Follmann, un dels sis supervivents de l'accident aeri a Colòmbia,accident aeri celebra "la vida" després de la tragèdia que el va convertir en un "miracle de Déu" i veu a l'horitzó uns possibles Jocs Paralímpics. "Jo sempre seré un esportista. Sempre seré el porter del Chapecoense. Penso en uns Jocs Paralímpics, encara que una mica més endavant", va assegurar Follmann en una entrevista a Efe, mentre bevia herba mate, típica del sud del Brasil, l'Argentina i l'Uruguai.

Assossegat, el futbolista, de 24 anys, afronta un nou dia de rehabilitació després de l'accident que li va costar la vida a la majoria dels seus companys quan l'equip es dirigia a Medellín per disputar la final de la Copa Sud-americana davant l'Atlético Nacional.

Follmann encara pateix una lesió al peu esquerre -en el qual va rebre un empelt- i va perdre una part de la cama dreta, cosa que l'ha portat a col·locar-se una pròtesi que prova des de fa tres setmanes. La seva evolució "està sent ràpida", explica, el seu cap "està bé" i les seves forces ara estan centrades en la rehabilitació que fa cada dues setmanes en un centre mèdic de São Paulo especialitzat en pròtesis. "Penso en positiu, el meu cos està tenint una resposta bona", assegura Follmann, que fa tres dies que va començar a caminar una mica sense l'ajuda de crosses.

Gairebé tres mesos després de l'accident, el jugador li agraeix a Déu cada dia per la "vida" i resa perquè els seus "germans", com anomena els seus companys d'equip, estiguin "descansant en pau". Follmann va sobreviure juntament amb dos dels seus companys d'equip, el lateral Alan Ruschel i el defensa Hélio Net, que ja s'ha tornat a entrenar amb la nova plantilla del Chapecoense. "Això és un miracle de Déu. Ell ens va acollir als seus braços. Ens ha donat una segona oportunitat", va subratllar.

Entre sanglots, Follman va aixecar el gener passat al camp del Chapecoense la Copa Sud-americana, un trofeu pòstum que es va afegir a les vitrines del modest club de Santa Catarina, que per primera vegada en la seva història havia aconseguit arribar a una final internacional: "Era el somni de tots".

La foscor que va seguir a l'accident li va impedir veure morir els seus companys -i torna a donar gràcies a Déu per això- i en la seva memòria, diu, queden "els moments feliços del grup" i el càntic de guerra que entonaven abans d'entrar al camp. "A vegades em ve al cap aquesta imatge, de tots commemorant i cantant 'Vamos, vamos Chape'", va explicar Follman amb un tímid somriure a la cara.

El somni de l'equip es va truncar el 28 de novembre a les proximitats de l'aeroport de Medellín, quan l'avió de la companyia boliviana Lamia, en què viatjaven 77 persones, es va estavellar en una zona muntanyosa a causa de la falta de combustible. "Va ser una tragèdia. Jo no tinc ràbia de ningú. Només agraeixo a Déu per la vida", va sostenir.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Follman va assegurar que "mai" s'ha plantejat processar el Chapecoense per la seva presumpta responsabilitat en la contractació de l'aeronau, com sí que han fet familiars dels periodistes morts en el sinistre. "Jo ni jutjo, ni condemno", va ressaltar.

En les seves sessions de rehabilitació a São Paulo, l'esportista està acompanyat en tot moment per la seva nòvia, Andressa, i pel seu agent, que destaca l'optimisme de Follman per girar full a la tragèdia i començar a pensar en el seu futur. Ja ha "perdut la por" de posar-se dret i està "tornant a aprendre a caminar", a mesura que va "agafant confiança" i adaptant-se a la seva nova pròtesi. La seva evolució, explica el doctor José André Carvalho, està per sobre de la mitjana: "Ha aconseguit començar a caminar en dues setmanes, quan el normal són unes quatre".