José Esteban Montiel: "M'il·lusiona la invitació"

Vint anys després de córrer l’última, José Esteban Montiel sortirà demà en una marató, convidat per la de Barcelona per commemorar els 25 anys de la seva participació en els Jocs de 1992. Aquest granadí que ara té 54 anys no és un popular, però per primera vegada correrà com a tal la distància dels 42,195 metres. En el seu temps va ser tan bo que es va acostar al rècord d’Espanya. El 8 d’agost de 1992 (va acabar 32è, amb 2.19.15) no va tenir el seu dia als Jocs. Ara ha acceptat la invitació de la Marató de Barcelona. I tindrà, a més a més, molt mèrit per l’infern que li va tocar viure després de la seva experiència olímpica.

    

Va passar el 17 de setembre de 1992, poc més d’un mes després de la seva carrera olímpica. «M’estava entrenant a prop de Granada per al primer Mundial oficial de mitja marató de Newcastle, i un cotxe va sortir de la calçada a 80 quilòmetres per hora, em va picar pel costat i l’esquena i vaig sortir disparat. Per fortuna, no em va encastar contra una tanca. Després vaig saber que el conductor no venia de dormir, precisament». 

  

 Des d’aleshores, Montiel té tendinitis crònica al tendó d’Aquil·les, pateix enervació al bessó dret, on perd massa muscular i té destruït el sistema neuromuscular, una fractura per esclafament de les vèrtebres dorsals 8 i 9 i un hematoma a la medul·la que fa que perdi sensibilitat a les cames. 

    

Però va tornar a fer grans coses. Va córrer a Granollers i a Londres, però es va haver de retirar a l’Europeu d’Hèlsinki-94, el del triplet Fiz-García-Juzdado en marató. «A principis de 1995 estava arruïnat. Havia de néixer el meu fill, tenia la casa en venda i la federació no volia saber res de mi». I es va oferir per fer de llebre en la marató de París de 1995. «Vaig poder entrenar-me tres mesos seguits, i vaig passar pel quilòmetre 30 per sota d’una hora i 31 minuts. Em sentia bé, així que vaig seguir, vaig començar a remuntar i vaig quedar sisè amb la meva segona millor marca de sempre, 2.11.24». Un miracle.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

  

 Un parell d’anys després, José Esteban va començar a treballar en una farmàcia de Granada, on ja fa 19 anys que treballa. Ara torna il·lusionat, encara que només sigui per una vegada, a la marató. Així, Montiel, a un altre ritme, és clar, podrà rescabalar-se d’aquell 8 d’agost del 92 en què les coses no li van sortir com ell volia. Ara, tot serà diferent... 25 anys després.